Extrem Team Tivissa

ESCALADA PER ALS MÉS PETITS

2012-01-03T13:09:00.010+01:00

Època de canelons i turrons però nosaltres seguim donant canya, i aquest cop, en col·laboració amb el Parc de Nadal que s’organitza el nostre poble, hem montat un circuit d’escalada per iniciar als més petits en aquest món. De nou, qui més disfruta de l’activitat som nosaltres, que com a nens xalem buscant tal·lusos, lligant cordes, fent nusos i utilitzant mosquetons i vuits.

Quan ells arriben, estem fins i tot inquiets, a veure si els agrada, si se’n surten d’aquell pas, si els costarà enfilar-se per aquí, rapelar per allà... Amb el casc i l’arnés ficats s’enfilen amunt, sense por, pels diferents circuits que tenen montats. Quan són baix se’ls escapa la rialleta de sentir-se grans escaladors i haver superat amb èxit les grans parets a les que s’han enfrontat.

Satisfets de gaudir amb ells de la muntanya, esperem seguir fent-ho en aquest nou any que hem començat.

Salut i muntanya, i Feliç 2012 a tothom!

CORRELLENGUA 2011

2011-12-02T15:09:00.011+01:00

El passat cap de setmana es va celebrar a Tivissa el Correllengua, un projecte comú entre associacions i persones que defensen la llengua i cultura catalanes. L’Extrem Team Tivissa vam rebre la proposta de ser entitat invitada en la celebració dels actes d’aquesta festa.

Així doncs, dissabte pel matí l’Extrem Team vam organitzar una gimcana per a tots els nens i nenes del poble, on les principals protagonistes eren les muntanyes i les fonts del nostre terme. L’objectiu era que els nens coneguessin els seus noms i localitzacions, i per fer-ho possible hi havia tot un seguit de proves on algun que altre extremero va disfrutar, fins i tot, més que els propis nens: mini kilòmetres verticals, circuits de cordes i rappels, proves d’orientació…tot el que a nosaltres ens fascina adaptat als més petits!

Per la tarde va tenir lloc la presentació del llibre “Muntanyes de Tivissa-Vandellòs. 19 itineraris circulars i 3 travesses” dels autors Rut Domènech, Lluís Saladié, Joaquim Rosset, Marc Castellnou, Ricard Baqués i Meritxell Ornella a càrrec d’Armand Ballart. Es tracta d’una guia que descriu 22 recorreguts de diferent dificultat i duració, on s’especifiquen diverses dades generals, com la duració i distància, i es detallen les interseccions i punts d’interès. Cada recorregut s’acompanya d’un mapa i un perfil topogràfic. Molt recomanable! Us ho asseguro!

Diumenge al matí es va fer una excursió a Santa Anna, un punt privilegiat del poble pel fet d’oferir mirandes de totes les muntanyes que rodegen el poble. La boira no va permetre disfrutar de l’estampa, però les gairebé dues hores d’excursió van servir, si menys no, per fer gana i disfrutar de bona companyia.

Per últim, diumenge per la tarde els Bastoners de Tivissa, acompanyats per un magnífic grup de grallers (jejeje) van obrir l’acte de cloenda, la lectura del Manifest del Correllengua 2011, a càrrec de Josep Cedó, membre de l’Extrem Team.

A l’Extrem Team ens afalaga que l’organització del Correllengua pensés en nosaltres per celebrar aquesta festa, i volem fer-los arribar el nostre més sincer agraïment.

Salut i cames! (que no “salud y piernas”!!!)

CURSA DE LES ROQUES

2011-11-09T20:48:00.004+01:00

En principi haviem de pujar a Horta amb lo cotxe ple però cada dia que passava de la setmana erem menos, al final Tomàs Kiprono i jo amb la seva "fragoneta". A les 7 quedem davant de casa i cap a Horta, allí ens trobem amb l'altra part de l'equipasso (Adria, Thais, Olesa, Diego i O. Griño).

Després de la sortida apartada del poble, comencem a disfrutar d'una de les curses que seran fixes per mi al calendari. Serà fixa pel recorregut, per l'organització i pel dinar final.

Lo recorregut molt i molt divertit, amb pujada i baixada tècnica inicial seguida d'un puja-baixa-esquerra-dreta i per acabar una cresta llaaaarga (que potser sobrava!) i una rebuda a la plaça del poble amb un speaker que només li va faltar fer alguna entrevisteta...

Només felicitar l'organització per la currada amb la neteja de senderes i el bon recorregut que els hi ha quedat.

Manual per organitzar una Cursa de Muntanya

2011-10-13T09:30:00.013+02:00

Em salto les 30 primeres pàgines per no avorrir-vos i vaig al darrer capítol directament!

Divendres… 10 de la nit, comencem la darrera reunió després de molts mesos de preparació… sembla que ho tenim tot a punt: recorregut marcat, avituallaments assenyalats, Web, Twitter i Facebook bullint des de fa dies, voluntaris amb ganes, corredors afamats de muntanya!!! Mo n’anem a dormir amb la sensació de deixar-nos algo per fer, com quan tenies un examen a l’endemà.
Ja és dissabte, de bon dematí a treballar, a l’Alberg, a la Muntanya, per les Botigues... cal deixar el màxim de coses organitzades abans de la reunió amb tots els Voluntaris.

El recorregut ja ens el sabem de memòria... i sembla que el recorregut alternatiu (en cas de pluja) no cal ni que l’ensenyem als jutges, que des de bon dematí estan a l’aguait de tot el que fem. I què fem? Preparem farmacioles, entrepans, emissores, begudes, triem responsables, col•loquem la gent als cotxes disponibles; en definitiva, mirem que tothom estigui on vulgui estar i que a més totes les posicions estratègiques de la Cursa estiguin cobertes.
Anem a dinar... que a la tarda la moguda anirà “in crescendo”. Comença arribar gent per muntar bosses, preparar dorsals i ajustar tots els avituallaments amb la beguda i menjar que toquin, abans de la reunió encara toca fer un viatge a deixar fato per la muntanya, i de passada baixar una mica de combustible per encendre les fogueres de l’endemà.

Ja són les sis de la tarda i tots els voluntaris ja estan al lloc... Una vegada més, és impressionant veure tanta gent amb ganes de donar un cop de mà! Com sempre... canvis de darrera hora, gent que s’apunta, que vol anar amb la seva colla, gent que al final vol córrer i alguna baixa de darrera hora; ens obligaran a modificar totes les llistes per a quadrar el cercle... però abans, foto de Voluntaris de rigor, enguany amb la samarreta blava que tothom llueix amb orgull. I aquest dissabte a la nit a fer bondat, que demà serà un gran dia!!!

Diumenge, 6:30 del dematí... de fet un parell de minuts abans, apago el despertador abans de que comenci a sonar. Esmorzar i dutxa per a despertar-me del tot i cap a la Fotx... que hi ha gent que hi és des de ja fa una estona. Bon dia a tothom, tall de coc per acabar el primer esmorzar del dia. Indicacions de darrera hora, i recollim tot lo material que això és a punt per començar.

Enguany (per variar) agafem uns quants cotxes i enfilem cap al Coll de Monetze amb tota l’expedició de la Serra de La Creu. Veterans i novatos tot a punt per esventar-nos durant unes horetes. La pujada fins als diferents punts on s’anirà quedant la gent, la fem amb molta calma i de fet ens avisen de la sortida abans d’arribar a la Roca Foradada de Missamaroi, objectiu del gruix de l’expedició. Abans però ja dono el primer “parte meteorològic” del dia... 30-35 Km/h de vent mesurats amb la novetat tecnològica del dia, un anemòmetre digital portàtil!

Ja som a lloc, una mica més d’una hora per arribar i ja podem muntar el nostre humil (però agraït) avituallament de la Roca: Aigua en abundància, una mica d’Isostar “de polvos”, xocolata (que sempre sobra), avellanes i l’estrella d’enguany: les gominoles d’ossets.

A esmorzar ràpid i al raser del vent, que pel walkie diuen que els primers corredors ja han passat pel Monegret de baixada!!! És d’agrair que algú porti un xorret de vi per alegrar l’entrepà! I ara ja ho tenim tot a lloc. No passen ni deu minuts que veiem al primer corredor saltant per les crestes com si anés passejant per la Lluna, en un tres i no res el tenim a la Roca Foradada... un glopet d’aigua i a continuar saltant... I el segon, tercer, i la resta de màquines, homes i dones, joves i veterans, locals i de fora, comencen a desfilar per la nostra posició.

Mentrestant, cadascú a la seva tasca... uns a l’avituallament dels Corredors, l’altre amb l’esquellot donant la benvinguda i el de més enllà fent fotos a tort i a dret quan treuen el cap pel Forat de la Roca. A mi em toca passejar fins als companys de la Serra de la Creu “1”, als que trobo mig esventats, però continuant animant a tots els corredors com si fossin els líders de la Cursa. Per sort, enguany molt poques incidències al tram més “tècnic” de la Cursa: un parell de genolls pelats, molt pocs turmells doblegats i o sorpresa... CAP cop de CAP a la Roca Foradada!!

Torno a mesura el vent... ara arriba a ratxes de 45Km/h, sort que al migdia havia d’aturar-se... A mesura que van passant corredors el temps de descans que es prenen a l’avituallament va augmentant i podem intercanviar quatre impressions de la Cursa, del vent, la senyalització, els avituallaments, els de davant, els de darrera, els km que falten, etc... Tots contents, cansats i esventats, sense gaires ganes de refredar-se van fent via cap a les Cordes on esperen més voluntàries per seguir donant ànims!!!
I finalment, arriba la darrera corredora i a pocs metres els tanca-curses, l’Eduard i Jaume que també aprofiten per recuperar forces. També fa cap, però des de l’altre sentit de Cursa, Ramon, com no podia sé d’altra manera, amb la càmera de vídeo a la mà... Complint la promesa de venir-nos a fer una visita a lloc més inaccessible de la Cursa. Molt agraïts per la visita!!!

Ben aviat també arriben els voluntaris de Serra de la Creu “1” i “0,5” que jan ha recollit totes les cintes del seu tram. Doncs ara ens toca a nosaltres desmuntar la paradeta... Amaguem les garrafes d’aigua que han sobrat a l’amagatall super-secret ;-) i ens emportem tota la resta cap a baix... Caminant i treient cintes anem comentant la jugada i ja som al cotxe una altra vegada.
Arribem al passeig de la Fotx i per megafonia sentim com estan donant alguns dels trofeus encara... hem fet via avui! Quina oloreta de brases, cerveseta fresca, clotxa espectacular (però l’any que ve hem de fer-ne més racions), xerradeta, desmuntem tot lo tinglado i cap a casa, que fa un parell de dies que no em veuen el pèl... (xist!!)

No sé qui guanyarà la Copa Catalana, però si fos per mi tots els corredors se'n mereixen tenir una al menjador, felicitats a tots, l'any que ve, encara millor!!
Hmmm... i encara m’he quedat amb ganes de fer un soparet amb tots los Voluntaris per agrair-los una vegada més el seu compromís i continuar explicant batalletes de la Cursa... fem-lo?

Josep – Quefe de la Serra de La Creu

cavalls del vent

2011-10-04T15:20:00.004+02:00

Tot va lligat,

Un dia la Maria em pregunta si vull anar a fer una cursa al Cap de Creus(80 km) i jo sense pensar-ho m'hi apunto. Lo dia següent de la cursa, amb l'euforia i amb la gent de Sitges ens apuntem a Cavalls del Vent. Això ja és una cursa de veritat!!!

Després d'un estiu normalet en qüestio de curses, tornem de vacances i no paro ni un cap de setmana. Primer a Rialp, després a Alcanar i aquest cap de setmana va tocar anar a veure a la padrina de la Berta al Berguedà.

Al final ens apuntem l'Adria, la Thais, l'Edu (despues d'un paron de no se quan temps!) i jo.

Amb l'Edu i la Samy ens trobem lo divendres per la tarde a Bagà, ells ja estaven per allà dalt des del dijous. Agafem la bossa del corredor amb lo dorsal (per cert molt ben pensat, van posar lo mapa amb lo desnivell al revés així lo corredor el pot anar mirant durant la cursa) i ens quedem un rato pel poble per gaudir de l'ambient de cursa. Al cap d'una estona tots cap a casa a descansar que lo dissabte toca suar de debò. Arribem a Berga i la padrina em cuida com si fos un professional,

pasta per sopar,

moltes gràcies.

Dissabte pujem de Berga a Bagà una part de la familia (Berta, Heura i jo) perque l'altra part pujen una mica mes tard (Angels i Quim). A Bagà ens trobem amb l'equipàs que compartirem unes quantes horetes, entre corre, avituallaments, fregues... Als primers que veiem son l'Adria i la Thais, ens preparem i anem cap a la sortida on ens trobarem a l'Edu i la Samy i just abans de la sortida amb la Maria i els de Sitges. Tot preparat per la sortideta.

Abans de prendre la sortida ens fem les fotos de grup i ens encarem cap a la plaça a posar-nos com a sardinetes i a disfrutar d'una sortida espectacular, 750 animalets a punt per recorrer 85 km i 12000 m desnivell acumulat.

A les 10 del matí es dona la sortida, jo personalment amb la pell de gallina i no pel fred. Ens esperen els refugis del Cadí-Moixeró.

Comencem la cursa, cadascú al seu ritme i poc a poc es va allargant. Los 20 o 30 primers s'enfilen i ja no els veurem meés (crec que son d'un altre planeta) i tots los altres xino-xano muntanya amunt.

Los primers quilòmetres son bastant durs, amb molt de desnivell i amb força calor. Però lo paisatge no et fa pensar amb la duresa de la cursa, espectacular una part del Berguedà amb lo Pedraforca per allà al mig i la Cerdanya a l'altre costat.

A mi, personalment, només pensar que hi havia gent esperant-mos en algún refugi em feia agafar

forces extra. Durant tants quilòmetres et pot passar de tot però la veritat és que em va anar tot molt bé, vaig anar de menos a més. La primera meitat la cursa la vaig fer en 8 horetes (fins al refugi de Prats d'Aguiló) i l'altra meitat en 7 hores, de les quals 5 van ser de nit però amb menys desnivell.

Lo millor de tot, a part de no fer-me mal i acabar només amb una ungla una mica negra, va ser l'ajuda que vaig rebre als avituallaments, moltes gràcies a tots.

També donar gràcies a l'Albert (Obrint Traça) pels quilòmetres que vam compartir de nit, gràcies també a sa mare...

Pos res, una experiència molt xula i un resultat perfecte. Ara esperar aquest fi de setmana la cursa del poble i com diu Roger "la isla bonita ens espera".

PD:Los primers classificats masculins i femenins van arribar a meta i van tenir que ser assistits amb suero.....jo amb cervessa!

Salut

De Menorca a Rialp

2011-09-20T22:23:00.012+02:00

Estiu, vacances, platja........

Tot això m'ha fet provar un altre esport....

Però res, si corre ja em costa imagineu-vos això de bucejar.

O sigui que al tornar de les vacancetes a ses illes, lo primer cap de setmana ja m'he posat les bambes i he anat a córrer.

Amb la companyia de l'Eli i el Jaume, divendres pujem cap a Espot perquè dissabte jo faig una cursa a Rialp, la Matxicots Challenger, i ells dos i l'Heura fan la Matxicots Popular lo diumenge.

Dissabte m'aixeco a les 4 de la matinada, doncs la sortida és a les 5:30, i baixo a Rialp on sortim, amb puntualitat, els participants de la cursa de 36km i 3500 d+ i de l'ultra de 82 km i 7000 d+.

Lo primer tram de la cursa consta de pujar,pujar i pujar. Rialp està situat a 725 m i al cap de 17 km arribem al cim del Montsent de Pallars a 2883 m. Una vista impressionant ens espera a dalt de tot amb l'estany Gento molt aprop. Després de tanta estona pujant per fi baixem, però dura poc i al cap de res tornem a pujar fins al Montorroio 2860 m. i des de dalt una baixada on los quadriceps s'et posaven al clatell.
Al final un bon matí amb un temps perfecte i la companyia d'un noiet de 14 anys amb qui vaig fer tota la cursa i que em va deixar al.lucinat (juga a handbol i a l'estiu corre lo que pot pel Pallars).

Dissabte, per celebrar la 18a posició a la cursa, anem a sopar al Restaurant Juquim d'Espot, un restaurant que val moooolt la pena, pel menjar i perquè mos deixa disfrutar de la golejada del Barça!

Diumenge toca Marxa popular de 13 kms i 1.000 d+, on participen l'Eli, el Jaume, l'Heura i unes 40 persones més. A les 9:40 hrs. del matí es dóna la sortida des de Rialp i recorre els pobles d'Escàs (on els esperem la Berta i jo i un avituallament amb embotits, xocolata, begudes.....), Surp i Rodes (de nou avituallament amb cocs i beguda), per tornar a Rialp de nou (contents, algo cansats i....... tips! jejeje).

Al final, entrega de premis i dinar per tots els participants.

Llàstima del temps de diumenge! El fred i la pluja fa que dinem i marxem ràpid, a veure si a la Ribera d'Ebre fa més bon temps.........

I diumenge 25..............PUJADA AL MONTSIÀ!

Això és un no parar!

Salut i cames

Xavi i Heura

PEL BERGUEDÀ

2011-08-30T20:59:00.008+02:00

Estos dies estem de minivacances i entrenos al Berguedà.

Ahir tocava sortideta light amb tota la family i vam anar d'excursioneta a les Fonts del Llobregat i a Castellar de N'Hug.

Avui, tocava el plat fort! Així que, com diumenge, tocava matinar, esmorzar bé, posa-mos la roba i sabates corredores i ............ cap a Saldes! Hi hem anat Xavi, el Quim i jo perquè Xavi fa la cursa l'1 d'octubre i volia fer un tast per ser conscient del que l'espera.

Hem deixat el cotxe al mirador del Gresolet, i d'allí ....... cap al refugi Lluis Estasen, als peus del Pedraforca.

Allí començava el nostre recorregut d'avui, amb la idea de fer:

Xavi i Quim, ruta del Lluis Estasen fins a Bagà (uns 30 kms).

Una servidora, Lluis Estasen-Gresolet i tornar a pujar al mirador, agafar el cotxe, anar cap a Bagà, pujar caminant a Grèixer i alli esperar als xics (uns 12 kms).

La ruta, com diu Xavi, ESPECTACULAR! De camí al Refugi de Sant Jordi, fins i tot han trobat uns salts d'aigua on banyar-se i refrescar-se una mica.

El dia ASTUPENDO! Ha fet bon temps i la calor era soportable.

La companyia FANTASTICA!

Conclusions d'avui:

Hem de fer Cavalls del Vent al completo (a part del dia de la cursa).

El Quim s'ha d'orientar millor (eh Quimet??)

Hem de portar una càmara amb piles

Ara, uns dies de relax a Menorca

Al setembre, Sant tornem-hi! Entrenos entre setmana i curses el cap de setmana.

Salut i cames

Heura

TRIATLÓ DE XERTA 2011

2011-08-28T22:57:00.006+02:00

Després de portar uns anys amb ganes de fer-la i no poder per diferents circumstàncies, per fi avui he participat a la 13a edició de la Triatló de Xerta, un clàssic als estius de les Terres de l'Ebre i la meua primera triatló.

Ja feia uns dies que havia enredat al Quim (un amic de Berga) i a la Thais perquè també baixessin a fer-la. Los 3 mos estrenem en triatló!

Avui doncs, tocava matinar, esmorzar bé, disfrassar-nos (amb la Thais encara ahir parlavem que si malles o culotte, que si top o samarreta...........) i baixar cap a Xerta. Un cop allí, recollida de dorsals, portar les bicis al puesto de la transició i preparar-nos per la sortida.

A les 10:05 hores i amb els nervis a flor de pell, donen la sortida d'una manera mooooolt original (un dels organitzadors es tira de "bomba" al canal! jejeje).

A partir d'allí tenim pel davant 800 metres nadant canal avall, 14 kms de BTT pujant fins a les obres del canal i baixant per la pista de la baixada dels bous (o algo així.......) i 3,4 kms corrent pels camps de taronges dels voltants.

Destacar i agrair el suport i ànims de l'Adrià, l'Àngels (ha fet moooltes fotos que penjaré quant les descarreguem), Xavi i la Berta (amb qui he fet l'arribada!)

Evidentment, cadascú ha fet la seua triatló:

La Thais, una crack, queda 3a de les xiques amb un temps de 55 mins.

El Quim també ho fa mooolt bé i fa la triatló en 1:01 mins.

Per últim, una servidora, que tenia com a objectiu acabar, acaba amb un temps de 1:16 mins. Mooooooolt contenta i sense mal de genoll!

Conclusions:

una experiència molt xula

he d'entrenar més i millor i recuperar el genoll

he de buscar altres objectius i tornar a fer alguna triatló

Ara uns dies de vacances i entrenos al Berguedà, que Xavi fa Cavalls del Vent a l'octubre i nem a fer proves pel terreno.

Salut i cames!

Heura

Per Què Corro?

2011-08-12T11:39:00.011+02:00

Suposo que igual que la majoria, moltes vegades m’he preguntat “per què corro?”. Bé, doncs...és Agost, estic sola a la feina, treballo més que mai (x si ho llegeix el jefe jiji) però sempre queden estones mortes, i com no tinc ningú per xerrar, us faig cinc cèntims sobre el que he trobat com a resposta a la meva pregunta:

Per qui les desconegui, dir-vos que les endorfines són substàncies químiques que actuen com a neurotransmissors o com a vehicles hormonals en l’organisme. Els neurotransmissors són els compostos químics que transmeten informació a través del cervell. La seva funció és inhibir o promoure certes reaccions que són vitals per al funcionament psíquic físic del cos. Les endorfines són el que alguns han anomenat la química de la felicitat.

Aquesta substància és usual que es generi durant les activitats físiques, de manera que els esportistes n’ estem sempre ben previstos d’aquest element, ja que córrer genera una elevació important del nivell d’endorfines i dopamines, arribant a nivells de set o vuit vegades superiors als de les persones sedentàries.

Quan una persona practica esport, es crea un component addictiu, que en el cas de les endorfines arriba a ser una dependència. Al deixar de fer esport es produeix una espècie de síndrome d’abstinència. Per això, en un esportista lesionat augmenta la sensació de nerviosisme i ansietat pel descens dels nivells en sang d’endorfines.

El sistema de neurotransmissió endorfinèrgic està implicat en molts processos, on els més importants són la modulació del dolor, l’analgèsia i l’efecte anti-estrés, de manera que l’exercici físic seria una manera natural i saludable de lluitar contra els problemes quotidians.

Més o menys aquesta informació ja m’era coneguda, així que m’he distret una mica més buscant que investigaven els científics al respecte. Primer he trobat al Dr. Thaddeus Kostrubala, a Chicago, que ha dedicat la seva vida a esbrinar el timing de la secreció d’endorfines i la seva acció sobre el cervell. Afirma que la secreció d’aquesta hormona comença quan un esportista corre vuit o deu km i que és per això que a partir d’aquest moment comencen les sensacions agradables (http://www.kostrubala.com). Per un altre costat, he trobat a uns xinos (només podien ser ells) a Beijing, que fa uns anys van entrenar un grup de ratolins (corrent a 36m/min!) per tal d’estudiar els canvis en la seva capacitat aeròbica i síntesi d’hormones, i com aquestes últimes afectaven a l’eix hipotàlem-pituitari-adrenèrgic. Els seus estudis estan publicats en xinès, així que no he entès res, però per si algú domina l’idioma, us deixo l’enllaç: Zhongguo Ying YUong Sheng Li Zue Za Zhi. 1997 May;13(2):121-3. En conclusió, sembla que està més acceptat que a la pregunta “per què corro?” la resposta és clara i simple: ENDORFINES.

Ara, em queda una curiositat… paral·lelament als meus entrenos… podria fer còrrer un dels meus ratolins… i comparar els nostres nivells de secreció jijiji (jefeeee, si m’estàs llegint…m’ho deixes fer?)

suposo que no fa falta que digui qui sóc :))))
salut i cames!

VANDEKAMES

2011-08-10T16:11:00.002+02:00

Després de festes, gintònics i per últim uns mojitos per celebrar lo cumple de la Thais, dissabte vam anar al costadet de casa per correr la Vandekames.
Lo dissabte comencem jugant a la piscina amb la Berta i lo meu fillol Marc, dinem tots junts a casa i marxem cap a Vandellos. Ens trobem a Kua, Gonzalo, lo cunyat,Thais, l'Adria... i lo crack de roquetes (va guanyar fumant).
Bon ambientillo de cursa i comencem amb els comentaris sobre com podria anar la cursa, que si la calor, les festes, etc..
La cursa va tenir un començament una mica dur, la pujada als dedalts. Sortim la Thais i jo, però
noto que vaig bé i tiro. Arribo bé a dalt i la baixada a Masboquera també em va bé.
Després de veure a la Berta, Marc i l'Heura per Masboquera comença una pujada on noto que lo meu peu em comença a fer una mica de mal. La baixada a Santa Marina em torna a anar bé però la pujada següent torno a notar unes molesties al peu.
L'últim tram de la cursa torno a trobar-me bé, peró l'últim regalo de quilometret es fa una mica llarg.
Bona cursa, bon ambient, bona manera de suar alcohol.....llàstima que per la nit vam anar de concertillo i festes i ho vam recuperar tot!
Salut i cames! A la propera sortida o cursa volem veure a l'Adrià!
Si voleu veure classificacions i fotos http://www.tretzesports.com/vandekames2011/
Xavi

II MARXA DE BTT L'AUBERGE

2011-07-05T10:49:00.004+02:00

L'any passat ja la volia fer però el meu genoll no m'ho va permetre, així que aquest any encara tenia més ganes de fer-la.
El genoll no està al 100 % però de moment vaig fent i posant-me en forma.
Feia uns dies havia anat amb Joan Clua a provar el circuit i tot i que mos haviem liat una mica i haviem acabat tornat al poble per carretera, em servia per tenir una idea del que m'esperava.
Després d'una nit de dissabte mogudeta (la Berta no estava gaire fina i, a més, vam tenir tormenta d'estiu), a les 7 hores del matí em desperto i sorpresa..... no hi ha llum! Au pos! bona manera de començar el dia!
Em poso el traje bettetero i cap a l'ajuntament, punt de trobada, entrega de dorsals, esmorçar, sortida i arribada de la maxa ........
A les 9 del matí es dona la sortida. En total, uns 140 participants, entre els que hi ha 4 extremeros (Joan Marc, l'Angel, Joaquim i una servidora).
Jo darrere i xino xano, anar fent. Vaig fent sola durant uns 10 kilòmetres, però a partir d'alli, comparteixo marxa amb Josep d'Amposta, que resulta que té familia a Tivissa així que ja tenim conversa pel que queda de recorregut......
El cicuit està prou bé, recorrent la part del terme de Benissanet que va cap a la Serra de Cavalls (els de la marxa de 40 kms hi arribaven) i tornant pel Kàrting, amb bastanta pista, pujades i pujadetes, baixades i algunes senderes (algunes tenen tela, sobretot les baixades).
Al final, 27 kilòmetres, 2:25 hores, caloreta, bons regals (caixa de nectarines de GinesGon, samarreta, vi....) i bona companyia.
Ah! a la mateixa hora però a Capçanes, hi havia alguns extremeros corrent. Em consta que Tomas i Gonzalo estaven per aquelles terres suant la cansalada. I també m'han dit que haurem de fer un nou fitxatge, no Sonia? Debut a la marxa de 10 kms amb podi inclòs! Quina crack! Enhorabona!
El finde que ve li toca a Xavi. Farà la cursa de muntanya del Llop. Dissabte a les 14:30 hores del migdia. Estan bojos!
Au, salut, cames i kms.
Heura

Quin megacrack!!!

2011-06-16T23:40:00.007+02:00

Aprofitant que dimecres estavem a Barcelona i tenia vacances vaig tenir el plaer d'acompanyar a un extraterrestre, Albert Giné, a fer una de les etapes de la volta a Catalunya.

A les 6 del matí començavem l'etapa entre Mataró -Llavaneres per acabar a Sant Feliu de Guixols, 77 km.

Entre tot aquest recorregut vaig poder gaudir d'un megacrack, que fort està. És impressionant

veure que portant 50 km (uns 300 i pico desde dissabte), amb una calor insoportable i trobant una pujada, lo tio no para, no acamina, sino que segueix corrent.... increible!

Només dir que lo que està fent és al.lucinant i que molt poques persones poden fer-ho.

També comentar que lo tio no només corre, també fa altres esports...

Molta sort i pensa que Tere val molt més que tots els possibles assistents que pugui porta el Kilian!

Salut!

Xavi

VI marató de muntanya de Berga

2011-06-08T15:15:00.010+02:00

Dura, una de les curses més dures que he fet. Dura per tot, lo temps, lo terreno i l'estomeg que no el tenia fi.

Lo dissabte va estar plovent tot el dia, però l'organització quan van fer la xerrada per la tarde ja ens deia que el diumenge hi hauria un descans i podriem correr la cursa. Com ho sabien, fins a les 6 de la matinada del diumenge va estar plovent. Durant la cursa va anar plovent alguna estona però la pluja va ser soportable.

Després de la xerrada (per cert molt bona i ràpida) vam fer una cosa que si el dia següent teniu una marató com la Berga us aconsello que no ho feu, anar a sopar amb tota la colla de la "pitina" de la Berta. Clar vam sopar massa bé i a l'arribar al pis no podia dormir del tip que estava.

Diumenge a les 5:30 del matí em toca lo despertador, quan m'aixeco noto que encara tinc lo sopar a la gola. Esmorzo, no gaire, i marxo cap al passeig on es dona la sortida.

De la cursa no se per on començar ja que entre lo desnivell, l'aigua, lo fang i les caigudes podria estar dos dies escrivint coses.

Des de la sortida aquesta cursa sempre tira cap amunt i amunt, sortint del poble i fins la meitat de la cursa hi ha un desnivell acollonant. Des del poble que està a 700 m. vas pujant fins arribar a dalt de la Gallina Pelada (per mi sempre serà gallina peluda) a 2300 m.

Lo primer tram consta d'una pujada de 12 km fins als Rasos de Peguera (estació d'esqui tancada), allà comença una baixada d'uns 300 m per després empendre la pujada d'uns 3 km per arribar a dalt de la cresta. Dalt de tot ens vam perdre la vista increible que hi ha per culpa de l'espesa boira.

Seguint la cresta de la Gallina Pelada i començant a baixar trobem lo refugi d'Ensija i a partir d'allà tenim una baixada terrible fins al poble abandonat de Peguera. Després tornem a pujar uns quants quilòmetres per tornar als Rasos i d'allà començar el retorn cap a Berga. Als Rasos m'espera, com no, l'Heura amb tota l'infrastructura d'una acompanyant de lujo.

Tornant cap al poble em trobo, a l'últim avituallament (Queralt), al David (vei de la "pitina" i del Quim) i amb ell baixo fins a l'arribada on arribo després de 42 km 3000 m+ i 6:22 m.

Dura, va ser molt dura, però al final vaig disfrutar moltíssim i felicitar l'organització per un recorregut increible, uns bons avituallaments i un marcatge que no havia vist mai.

Salut.

Ah, com podeu veure la Berta no va venir a animar-me. Em va fer el salt per anar a veure i tocar lo tabal de la Patum.

La nena mos a sortit patumaire! i no vegis lo contenta que està a pitina (padrina) i familia.

Au pos, salut, cames i Patum!

Buscant els Dips!

2011-05-25T15:35:00.006+02:00

Lo dissabte comença malament, quedo amb Kua a les 4:45 de la matinada i em desperto a les 4:28. Vaig començar a correr abans d'hora, un got de llet amb mel (mel Micola, de les muntanyes de Tivissa) per que tenia una gola que no m'entrava res mes, Kua com sempre puntualíssim. Arribem a Tivissa puntuals, però coneixent la Maria que no estava al lloc ens apropem a seua casa i la truco. Una altra que s'ha adormit (quin dia!)... i farà cap a Pratdip amb Ricard.

Arribada a Pratdip, molts cotxes i difícil d'aparcar. Recollida de dorsal i ràpid cap al cotxe que anem molt justos, tan que son les 6 i encara estem que si el frontal, lo mòbil, la vaselina...

Sortida deu minuts més tard de les 6 i trotant trotant fem un grupet molt xulo.... i sorpresa! lo Puça va detràs nostre! (primera vegada). Poc a poc es comença a estirar lo grup de la gent que va corrent, després de pujar al Cabrafiga (espectaculars vistes sortint el sol) comença la baixada al poble... i sorpresa! Puça, Heras i companyia van detràs nostre! (segona vegada i última, al arribar a l'avituallament del poble ja no els vam veure més). Després de l'avituallament comença la segona volta, pujada cap a Llaberia i tornada al poble.

La segona volta em sembla que va ser on es va perdre més gent, natros portavem al xerpa Benaiges i al mestre Benavent que amb la seva experiència ens va dir que valia més anar a poc a poc i els ulls ben oberts.

L'arribada per segona vegada al poble va ser molt millor, allí ens esperaven l'Heura, la Berta i Ricard. Després de beure i menjar uns donuts comencem la tercera volta que ens portarà a Santa Marina per un barranc al.lucinant, a Vandellos per una baixada molt xula, a Llaberia passant per Remullà i la Fou de Capçanes i tornada a Pratdip per una baixada des del coll del Guix boníssima.

Entre tot això hi va haver l'abandonament de Kua (que està fortíssim, però ell no s'ho creu), de l'Eduard (pajarón i quadriceps al clatell), lo coco de la Maria (que va fer els últims kms sola), lo mestre Benavent (en dos caps de setmana 172 kms a les bigues com ell diu), lo raider-bttero... Beinages (un tot terreny) i la crack del grup la Thais (que va dient que si fa calor, que si lo genoll, que si ara sí que estic cansada... però no té límit). Ara només falta l'Adrià!

Conclusió, vaig xalar molt durant los 62 kms i 3105 md+ i amb ganes de repetir curses-marxes de llarga distància.

I diumenge, per estirar les cames i aprofitant que la Berta havia dormit a Tivissa, l'Heura i jo agafem les bicis i ...... cap a Tivissa!. Sortim de casa direcció Miravet, allà cap al pas de barca per creuar el riu, Ginestar i .... cap amunt! Al final, 23 kilometres, bona companyia i mooooolta calor.

Salut i cames!

Xavi

ESCANYABOCS '11

2011-05-16T22:42:00.007+02:00

Quin cap de setmana! Que bé mos ho hem passat!

Començo a explicar-vos-ho.........

Divendres per la tarda marxem, cap a La Seu, 15 persones. Anem a passar-hi el cap de setmana i a participar, alguns, a l'Escanyabocs, una prova que inclou les modalitats de triraid, vertical Quiri, orientació nocturna i pedalada BTT.

El dissabte al matí, la Maria i jo i la Thais i Marín participem al triraid, un raid d'iniciació on cal fer orientació urbana, BTT, tir amb arc i caiac.

Tot i que una no està en plena forma, el tandem Maria/Heura funciona a la perfecció i............ mentres una corre i pedala més, l'altra mira els mapes i crida:

Heura diu: Mariaaaaaaaaaaaa! a la dreta!

Maria contesta: ok, ja l'he trobat! para i mira la següent fita! cap a on anem?

Heura: Venga, ara cap a l'esquerra, que anem de .......... i encara mos queda bastant temps!

I així, vam aconseguir millorar (i de molt) els resultats de l'any passat i vam acabar en 15a posició.

L'altra parella extremera va tindre alguns problemes d'orientació i la va liar una mica. L'any que bé més i millor!

Amb el temps just per dinar un bon platerot de pasta amb pisto que mos va preparar xef Ricard, fer el café i una mica de repòs a la gespa de casa nostra a Arfa, cotxe i cap a Noves de Segre.

Allí, a les 5 de la tarda, es donava la sortida al Vertical Quiri, i hi participàvem la Thais, la Maria i jo. Arribem, mos fan aparcar a un camp on pasturen les vaques i sorpresa!...... punxem una de les rodes del cotxe. Ja haviem xafat merda, o sigui que havia d'anar bé!

Tot i així, abans de començar, bastants nervis pensant que estic ben boja i que no podré fer-ho ni farta de tots els gels i recuperations del món. Es dona la sortida i la majoria de xiques surten esperitades cap amunt. Jo ja passo per la plaça del poble caminant perquè la pujada té tela, 4,5 km de distància amb un desnivell de 850 metres. Uffffffff!

Finalment, patint, disfrutant del paisatge i després de 1h 40 min arribo dalt i toco l'esquellot del Sant Quiri. Quin gust! quina satisfacció!

La Thais (1:03) i la Maria (1:13 amb pajarón inclòs) arriben abans i esperen per animar-me i donar-me l'última empenta. Moltíssimes gràcies!

Acabat el Vertical Quiri (ja veieu que encara ens quedaven mooooltes ganes de fer el boig), cap avall que anem justos de temps!

A les 21:30 hrs, la Thais, la Maria i Ricard participen a l'orientació nocturna. Tot i ser individual, van tota l'estona els 3 junts i els va força bé. Bona estratègia i moltes fites trobades.

Bon final de dia, a casa, menjant les truites de patata que ens han preparat la resta de la comitiva tivissana.

Per rematar el cap de setmana, diumenge al matí toca BTT.

La Thais, per completar l'Escanyabocs i ser Escanyabocs de Ferro, fa la pedalada llarga. Quasi res, 46 kms amb 1600 metres de desnivell.

La resta (Marín, Maria i una servidora) fem la "curta": casi 37 kms amb 800 metres de desnivell.

Pedalada mooolt xula (paisatges i corriols impressionants) però dura, sobretot tenint en compte el cansament que veniem acumulant del dia abans.

Al final però objectius aconseguits: passar un bon cap de setmana, fer esport, fer el meu primer kilòmetre vertical i cursa de BTT, ser Escanyabocs de Ferro (la Thais: una màquina).......

Per rematar el cap de setmana, carreguem tooooooooooooootes les bicis a la furgo de Ricard i la Maria (els haurieu d'haver vist) i, cap a Tivissa!

Dilluns, cames algo dolorides, però pensant ja en nous raids. Potser Pratdip, l'Hospitalet?

Salut i cames!

Heura

III TROBADA D'ENTITATS I ASSOCIACIONS A TIVISSA

2011-05-04T17:47:00.004+02:00

Bona tarda a tots/es,

El proper diumenge 8 de maig es celebra, a Tivissa, la III Trobada d'Entitats i Associacions.

L'Extrem Team Tivissa, com cada any, hi tindrà stand.

L'horari de la Trobada serà de 11-14 hrs. i de 16-19 hrs.

El lloc de la Trobada serà el pati de les escoles de Tivissa, la zona aparcament del Freginal i el Camp de Futbol.

Us convidem a venir i disfrutar de la jornada associativa així com aportar qualsevol idea i iniciativa que creieu que pot ser interessant per l'Associació.

A més, aquest any aprofitarem aquesta jornada per fer entrega, a tots els socis/es, d'uns obsequis que hem pogut fer gràcies a les subvencions rebudes.

Hem pensat fer una pujada a la Tossa i creiem que també es podria organitzar alguna sortideta de BTT.

Que us sembla? Estem oberts a qualsevol idea.

Ens veiem diumenge!

Paaaapaaaaaaaaaaa!!!!!!

2011-04-30T15:24:00.000+02:00

Unes setmanes abans de Setmana Santa la Maria li diu a l'Heura: Pregunta-li a Xavi si vol fer la marxa de Llançà, una marxa de resistència de 80 kms que dóna la volta al Cap de Creus.
Ho miro i veig que son 80 quilòmetres.... Sense pensar li dic que sí.
Divendres marxem cap a l'Empordà, la Berta, l'Heura i jo. Allà ens trobem amb la Maria, Ricard, l'Anna, Issac, Vinyet, l'Alex, la Mireia, el Marc i la Leti i amfitrions el Jordi, la Marta i el petit Guim. Aquella tarde fem dos briefings, lo bo que va ser lo nostre a l'alberg i després l'oficial que va ser un pal. Total, que si en una cursa de 20 ja no sé per on passo, amb 80 ni us dic.
Dissabte 6 del matí, esmorzar amb un grup de 50 vascos que anaven a pujar lo Puigmal, últims preparatius i a les 7 quedem a la platja de Llançà. Després de tota una nit plovent pensavem que lo millor era quedar-nos al bar que feiem lo café. Però a les 8 tots estavem trepitjant sorra per començar la cursa.
Los 80 quilòmetres consistien en donar una volta (bucle) de 23 quilòmetres que tornaves a Llançà i la resta pel Parc Natural del Cap de Creus. La primera part de la cursa (uns 30 quilòmetres) era on hi havia la major part del desnivell, la resta era bastant variat amb senders, pistes,carretera, escales, cami de ronda...
Com que lo dia abans vam estudiar tot lo tema logístic personalitzat per la cursa, els avituallaments no van poder ser millor. Al tercer quilòmetre ja teniem a l'Anna preguntant si necessitaves alguna cosa i a partir d'allí cada vegada que trobàvem un avituallament lo primer que sentia era: Paaaapaaaa!!
Pel que fa al recorregut i organització va haver-hi de tot, recorregut amb unes vistes increibles i unes caletes impressionants i voluntaris amb moltes ganes però amb un marcatge del recorregut bastant deficient.
Total que vaig acabar els 80 quilòmetres en 11:16 h. molt content i agraït a l'avituallament mòbil que ens va anar seguint durant tot el recorregut i al Marc i l'Isaac perquè sense ells segur que m'hagués perdut per algún racó d'aquells.
La Maria i el Ricard van acabar també molt contents, però una mica més cansats...
Ah, si heu d'anar per Llançà pareu a l'Alberg Estació que us atendran de maravella, gràcies!
La propera, la marxa del Dips a Pratdip.
Salut

Cada dia m'agrada més!

2011-03-24T20:26:00.000+01:00

No sabia que fer, apunta'm a una etapa o fer-ne dos. Pensava que amb la del dissabte (trail) ja en tindria prou. Al final em decideixo i m'apunto a dos, dissabte i diumenge.

Divendres a la nit quant la gent ja estava corrent, jo quasi estava al llit, aquell divendres l'Heura tenia sopar amb les amiges (feia anys i panys que no es veien totes juntes en un soparet). Vaig anar a dormir pensant si podria acabar content les dos curses i lo diumenge fos persona.

Dissabte mun germà Eduard em passa a buscar per Benissanet, quines animalades, les quatre i mitga de la matinada. Baixem cap a Xerta, i comencem a trobar-nos amb gent per tot arreu que només havien dormit com a molt quatre o cinc horetes i malament.

Comencen lo trail de les fonts a les sis de la matinada, los del Trote sort que no van trobar cap radar. Sortim l'Adria, la Thais, l'Eduard i jo molt tranquilets, pensant amb los quilòmetres que ens quedaven. Aviat deixem a l'Edu al darrera i los tres seguim direcció Paüls, abans d'arribar-hi em diuen que vagi fem que ells aniràn al seu ritme.

Doncs a partir de llavors comenca un altre trio, l'Hermini, J. Benaiges i jo. Amb ells vaig correr tot lo tram central de la cursa i sort de les xerrades que anavem fem.

Fins al quilòmetre 23 (avituallament de l'ermita) tot anava molt tranquilet, però a partir d'allà no sé si va ser perqué hi havia la Berta i l'Heura, cada vegada em trobava millor. Vam arribar a la baixada d'Alfara i alló semblava un tobogan, vaig arribar a Alfara perfecte. Allí vaig esperar als compis i a partir d'allà vaig deixar-los enrera (tot s'ha de dir, los dos havien fet la nocturneta i J.B. no estava fi de panxa i esquena).

A l'arribar a la Font Nova vaig sentir com la Berta em cridava d'una hora lluny, jo seguia perfecte i l'Irene de Xerta (infermera de la Berta) em va dir que allò no podia ser i la propera visita em punxaria a mi. De la Font fins a Xerta només em quedaven 10 quilòmetres. Vaig baixar molt comode i amb bona companyia d'un noi de saragossa. Total, vaig arribar sencer i contentíssim, amb un temps de 8:22 h.

Esperant a que arribessin los altres, vam parlar amb la Monica Aguilera i ens va dir que li havia encantat la cursa i les muntanyes dels ports. Em sembla que aquesta gent no passa de Torredembarra!

Al cap d'un ratet arriba la nostra campiona, la Thais i després lo duo Adria-Edu. L'Eduard just creuar la meta ens diu que ell ja ha trobat les curses ideals... diu que son les de a partir 50 quilòmetres. Després de beure unes quantes cervesetes cadascu cap a casa que toca descansar per demà.

Diumenge al matí quedo amb l'amic Kua de roma i baixem a Xerta. Baixant li dic que les claus del cotxe se les quedi ell, jo no sabia com respondrien les meves cames després del dissabte.

Comencem la cursa i intento posar-me darrera de Kua, però veig que aquell ritme no el podria aguantar gaire rato. Decideixo anar al meu ritme, lo primer tram veig que torno a anar tranquilet i les cames em responen molt bé. Al començar les pujades em trobo més bé i penso que hauria d'anar tirant. A la primera pujada de totes anem un darrera de l'altre, però pel costat dret veig que puja i avança que no vegis Jaume Garroset, quina màquina!

Vaig pujant i al quilòmetre 10 allà al final veig a Kua, arribo fins darrera seu i continuem junts un parell de quilòmetres. Ell em diu que tiri per que no està trobant el seu ritme.

Em trobo molt bé i quant quedava poc per arribar a la Font Nova, després d'anar tot lo rato a un ritme que m'anava molt bé, penso que si ara trobés la Berta i l'Heura allí seria l'injecció final pels últims quilòmetres. Pos sí, allí (com diu ma filla) estaven. Desde la font fins al poble dos pujadetes i arribada final amb unes sensacions boníssimes, amb un temps de 3:38 h.

Ja ho he dit, això cada dia m'agrada més!

Felicitar a tota la gent de Xerta per aquesta magnífica organització, a la Thais i a tots los participants d'alguna de curses.

Salut

Xavi

CURSA DE MIRAVET

2011-03-01T22:15:00.000+01:00

Aquest any sí! Després de dos edicions a la tercera hi he pogut ser, un any per la marató i l'altre per anar a esquiar haviem faltat a la cita. Aixó que Miravet està a cinc minuts de casa.

Quedo lo diumenge amb uns impacients, nerviosos que s'avancen lo rellotge i marxen sense mi...

Pos bueno! torno a casa, agafo lo cotxe i cap a Miravet. Arribo a la plaça, recullo dorsal i cap al cotxe.

A la sortida mos trobem tots, així m'agrada cada dia mes gent de l'extrem i aixó que n'hi ha que fa dies que no fan curses.

La cursa, genial. La companyia (Jordi Vidal), excel.lent. L'organització, un 10.

Jo personalment destacaria del diumenge tres coses. Veure als extremeros que cada cursa queden mes endavant, veure a cacatua un diumenge al matí després de fer una marató lo dissabte per la nit i amb bona cara i la tercera lo comentari de Kiprono Tomas.

Tomás:Xavi ta picat la mosqueta?

Xavi: Tomás, no ha tingut temps!

Salut i qui vulgui anar a correr per Tivissa que digui algo!

Xavi

II CURSA DEL PASTISSET – Benifallet, Cardó, Creu de Santos

2011-01-31T12:05:00.000+01:00

La primera edició d’aquesta cursa me la vaig perdre, i encara que no m’agafa en el millor moment, no volia deixar passar l’oportunitat de gaudir de tot allò que els meus companys m’havien explicat.

Arribem d’hora a Benifallet i com sempre, saludem cares conegudes, companys i amics. Després de tota la prèvia, em situo al “corralillo” de sortida en una posició més o menys avançada. Tret de sortida i la grupeta on ens trobem s’endinsa amb força barrancada amunt, i jo, espitosa, confiant amb la feina feta, i fiant-me de la machine Vidal, em disposo a seguir el ritme i inclús m’atreveixo a retallar alguna posició. Arribo a Cardó amb les pulsacions prou altes, així que em prenc amb més calma la pujada a la Creu de Santos, no sigui cas que peti, i després no pugui baixar. Un cop a dalt, les vistes espectaculars em donen alè i forces per encarar la baixada. La ventisqueta que bufa per allí m’omple els ulls de llàgrimes i no m’hi veig massa, així que començo a baixar a poc a poc amb la intenció d’anar agafant ritme. No pateixo gaire (comparat amb la pujada) i estic xalant de valent, fins que enfilo una pujada que no esperava, la del Coll del Murtero, on he de baixar el ritme per culpa de les cames.

Passant de nou pel Mas de Monclús, em sento còmoda perquè tot i rondar ja el km 20, encara no he començat a ensopegar (jajaja, a estes altures ja tocaria). Fins l’últim canvi de carena, des d’on ja es veu el poble, no he vist cap fèmina ni per davant ni per darrera. Se’m fa estrany, però jo a lo meu: vaig fent amb garbo. I de sobte...sento un respirar fi darrera meu: cagada pastorets! Que jo estic acostumada a córrer amb mascles i no bufen així! Miro per la cua d’ull i... Hello Elena! Ja deia jo que tardaves molt! Quinta a fondo i que sigui lo que Déu vulgui. El mig km de sendera que queda li aguanto bé, però l’entrada al poble es converteix en una cursa d’asfalt on toca donar-ho tot i...quina llàstima que als últims 50m em guanya la partida. Mecaxis la mar! que després de 25km sola, perdo la cinquena posició a la general als últims 50m! (dissabte nit m’hauria d’haver acabat el plat d’espaguetis!) Ha faltat la xispa de velocitat, que ben mirat, encara no toca tenir-la al mes de gener. Acabo contenta igual, i em quedo amb les bones sensacions i amb el fet de haver estat capaç d’esprintar després de 25km i gairebé 1500m de desnivell. Moraleja: No val a badar!

Felicitar i donar gràcies a tota la organització, especialment a la Mònica, per tenir una cursa que en tan sols dos edicions ja s’ha situat entre les millors del circuit. I com no, MOLTÍSSIMES GRÀCIES JORDI, ara si que t’has guanyat los xurros amb xocolata! I també gràcies a l’Adrià, que des de la reraguarda m’apreta els tornillos despiadadament jajaja.

Salut i cames!

By Thais

I Cursa de Btt per relleus de Benissanet

2011-01-21T10:37:00.000+01:00

Corrent per les muntanyes de Llaberia, sento a Xavi, que anava uns metres per davant, dient que l’Heura volia fer no sé que d’una cursa de btt per relleus. Btt? Heura? M’apunto! I pim pam, en cinc minuts ja tenia el pla del diumenge montat! Es tractava de la I Cursa de Btt per relleus de Benissanet, un ciclocross de resistència en un circuit de 1200m, desnivell 0 , algun obstacle i 60 minutets per donar voltes i guanyar-nos la clotxeta final.

Lo millor del dia, sens dubte, el retorn de l’Heura, que sembla que poc a poc li va guanyant la partida al genoll. I quin retorn! Amb trofeu de primeres fèmines a la butxaca! (Val a dir que aquest trofeu el teníem guanyant abans de començar a rodar, ja que erem les úniques noies! ) L’escena era curiosa, l’Heura i jo fent-nos relleus a l’estil Verano Azul, en un circuit molt divertit on anava sentint “esquerra”, “esquerra” , “esquerra”… al pas que la resta de btteros m’anaven avançant. La veritat és que en algun moment em vaig sentir una mica com un obstacle, però el reparto de cracks que hi havia en pista… m’esquivaven la mar de bé! Jajaja

Sembla que cada volta l’anàvem fent una mica millor i ens anàvem trobant més còmodes. Llàstima que no durés més temps, perquè potser al final hauria acabant saltant la muntanyeta de troncs enlloc de menjar-me’ls cada vegada i haver de patir la sarandejada corresponent!

Com a clausura de l’event: el pòdium i la butifarreta de rigor! Fantàstic! Tot plegat mooolt divertit! I al loro que torna l’Heura! Yujuuuuuuuuu!

Salut i cames! …i pedals!

By Thais

Llicencies FEEC FEDME temporada 2011

2011-01-13T19:27:00.000+01:00

Estimats/es comanys/es!

Ja es poden tramitar les llicències federatives de la FEEC temporada 2011. (quadre de preus anuals).

Tots els interessat que vulguin tramitar la llicència FEEC necessitem que ens feu arribar la següent d’informació al correu mbordera@gmail.com i adriatp@hotmail.com per poder tramitar la llicencia.

Nom:
Cognoms:
DNI / NIF:
Data naixement:
Adreça:
Població:
C.P.:
Província:
Telèfon:
e-mail:
Modalitat de la Llicència FEEC:

I fer d’ingrés pertinent al numero de c/c de "La Caixa" 2100 - 4746 - 51 - 0100118482 (Posant nom i cognoms, concepte LLICÉNCIA FEEC.)

Si teniu qualsevol dubte envieu un e-mail o bé truqueu al 616 65 91 80 (Adrià)

Salut i cames

By Adria

Buff Epic Race JojOJoOoOO

2010-12-22T09:11:00.000+01:00

Abans de començar, un petit incís: aquest jojojo no és un jajaja, sinó un jojojo-Feliz Navidad! I és que sóc Papa Noel. En principi tenia en ment fer un canicros, amb Rudolf i companyia, però em van comentar que Rudolf no colava com a “cani” així que vaig veure aquesta cursa d’obstacles del Castell de Montjuïc, la Buff Epic Race, em va semblar divertida i mira, vaig enredar a un parell de Papa Noels més i vam comprar un low-cost Rovaniemi-Barcelona pel 19 de desembre.

Imagineu-se un corralillo (d’aquells que es formen abans del tret de sortida d’una cursa) amb 2000 persones…, disfressades de tot i més…, amb ganes de passar-s’ho bé un ratet…, i Papa Noel Vidal al mig pegant quatre crits per començar a moure aquesta massa de gent i fer la ola. No dubteu que ho va aconseguir. En aquest moment Papa Noel Tomàs, Papa Noel Bordera i Papa Noel Pentinat ja vam veure que la cosa prometia!

Comença la festa, una mica corredora al principi, Montjuïc-amunt Montjuïc-avall fins que trobem el primer obstacle: neumàtics! …Xupao! Seguim xino-xano, perque enmig de la muchedumbre molt ràpid no s’hi podia anar (ni era la intenció, la veritat) i anem trobant altres obstacles: malles metàl·liques a l’estil militar, muntanyes de tubs de formigó, laberints de cordes…però jo crec, que el vertader obstacle (sobretot per Papa Noel Vidal), era no perdre la disfressa, i és que tantes peces mal cosides són difícils de portar (val a dir que lo traje de gala, com a Papa Noels que som, el tenim a la tintoreria perque estigui llustrós pel dia 24!).

Després va arribar la piscineta de fang, que Papa Noel Tomàs va trampejar (trampoooós!), mentre que la resta ens hi vam sucar amb ganes, de manera que després lo traje pesava 4 o 5 kg més. També l’escuma, on els Papa Noels vam desaparèixer enmig d’aquella sabonera blanca (tan blanc, ens vam sentir com a casa!). I com no, una muralleta de paques de palla, que havia creat molta expectació (quina mala idea la gent, se fiquen al lloc on probablement hi haurà pinyos per a veure si se’n poden riure un rato). I per últim, teníem dues meravelloses banyeres: una d’aigua i l’altra d’arena, de manera que d’allí vam sortir com a Sant Jacobos!

Saltant, rient i cantant els quatre Papa Noels vam salvar les últimes paques de palla, neumàtics i travesses de fusta per creuar l’arc i dedicar una cançoneta i algunes paraules al periodista que nos dejó el micro para que dijeramos unas palabras en castellano.

Jojojo Feliz Navidad!

By Papa Noel

+KM VERTICAL de Roquetes: la cirereta del Circuit

2010-11-22T23:34:00.000+01:00

Última prova del circuit. Il·lusa de mi, esperava aquell bus, que ens aproximava desde el pavelló de Roquetes fins al punt d’inici dels 2km d’aproximació, mentre pensava si agafar les mànigues o deixar-les i si prendre les ulleres o no… Al final, mànigues si, ulleres no. Si ho arribo a fer al revès igual no ho conto!

Marco el xip, crono en marxa i…amuuuuuunt! Començo trotant suau, i aviat vaig trobar un ritme còmode, contenta perquè em vaig estabilitzar prou ràpid però anava més lenta del que voldria. Una sensació extranya. Quan em vaig adonar ja portava mitja pujada, i pensant pensant que quina pena que allò se’m faria curt…uo uo uooooo: comença a nevar! Yeah! Fiestaaaaa! M’agrada fer curses amb mal temps! Al cap d’uns minuts la neu amb l’ajuda del vent picava amb força a la cara, a les cames i a tot arreu. Començava a no sentir-me les mans i tenia els dits inflats com a butifarres. Quin mal! Però bé, pensant que corro amb les cames i no amb les mans…allò eren danys menors així que seguia pujant, lenta, còmoda i feliç d’estar enmig d’aquell fregao. Sense referències de gent ni problemas de marcatge vaig arribar a dalt, pensant amb el moment que havia dubtat sobre si agafar les ulleres de sol o no jajaja.

Aquell temporal donava ambient, al meu gust un regal del temps, i per regal…el fred que m’esperava. Arribant al cim de Caro marco el xip per tancar el temps i en mig d’aquell vendaval em rapten per retratar l’escena. Després, vaig anar en busca de la roba per abrigar-me, però no podia moure les mans així que amablement, una noia em va ajudar a ficar-me la jaqueta. La organització havia decidit no deixar baixar a ningú més corrent, al meu parer decisió acertada, així que mentre el fred començava a calar, em van fer un lloc al cotxe d’en Fran, un roquetenc la mar de maco. Gràcies Fran i companyia. Congeladíssims tots, baixavem, entre rialles, dos roquetencs, un barceloní (que no conexia Caro i trobo que li haurà quedat bastant clar lo que és) un miravetà d’aire escocès i una tivissana. Tot un quadre, us ho prometo.

Fins que vaig aconseguir les claus del cotxe per agafar la bossa i dutxar-me va passar una bona estona, anava mullada i tenia taaaaaaant fred que no sabia on ficar-me ni que fer (gràcies Xavi per la jaqueta). Quan vaig arribar a la dutxa em van dir que l’aigua era freda, però la veritat és que crec que estava més freda jo que l’aigua, perque la vaig trobar bé.

Al principi em vaig decebre una mica al veure el meu resultat pensant amb lo malament que pujo, però la veritat és que tampoc baixo massa bé, total, que pujo i baixo com puc! Però després vaig entendre que a tot no s’arriba i que els darrers entrenaments tenen un objectiu ben diferent al que una cronoescalada suposa,, així que tan debò aquest relentiment sigui el primer indici de que alguna cosa començo a fer bé.

Respecte a l’organització…no em va fer falta res, així que suposo que amb això queda clar que va estar perfecta. També us he de dir, que veient noms i cares, no era difícil d’imaginar que se’n surtirien amb matrícula d’honor. A la llista queda, per repetir-la l’any que ve! Molt recomanable! La cirereta del circuit!

Salut i cames

By Thais

Sopar de voluntaris de la Cursa de muntanya de Tivissa

2010-11-08T23:24:00.000+01:00

Ha arribat el moment de retrovar-nos i gaudir d'un sopar de germanor tots junts.
Quedem TOTS (voluntaris tant d'aquesta edició com les anteriors) convocats al Casal el proper dissabte dia 13 de novembre a partir de les 8 del vespre.
Confirmeu a extremteamtivissa@gmail.com dient si vindreu o no i el nom, abans del dia 11.
Comenteu-ho amb la gent que vau es ...tar als controls, ja que no tenim el correu de tothom.

Us esperem a tots!

by Adrià, amb nom de tota l'organització.

V CURSA DE MUNTANYA DE TIVISSA - MOLTES GRÀCIES

2010-10-14T18:17:00.000+02:00

Tot comença fa uns mesos, que si fem un canvi de recorregut? més tècnic? més llarg?...I al final va sortir un senyor recorregut.

Després, dies de preparatius, desbrossar i mirar pàgines de meteorologia a veure si plou o no.
Doncs arriba el dia i la Berta i jo no sentim a l'Heura aixecar-se del llit, doncs els més matiners arriben a l'alberg a les sis del matí.
Ho tenen tot preparat per quant els corredors arribem i només ens calgui agafar la bossa amb el dorsal i llestos.

A les nou es dona la sortida de dones i després la dels homes.
Pos comencem, seguim a Sergi (que va amb lo quad) pel poble fins arribar al pontet del salt de Sant Blai. Allí ens anuncia que ens prepari’m que comença la primera costa, en arribar a dalt la creu ens trobem un noi que ens saluda amb una postura de barra de bar (Carles costa, milloret!), seguim amunt cap al coll del ventall on ens trobem a la família Bordera, cadascú al seu lloc. Al cap de poc arribem al primer avituallament, família Marin-Cedó, Quintanilla,Vidal...Baixem Monegrets i tornem cap amunt des del Grau (Paco Castellnou) per arribar a la bandera de la Roca Verdura (Penti, Santapau, Fefo, Cavallé...) seguim corrent (sí, corrent) i ens dirigim a pujar la Tossa (abans trobo la família Baqués, primer cop, i els nens del poble amb l'Agustí i l'Isidre). Pugem la Tossa on sento els ànims de l'Adrià i companyia. Baixem per darrera la Tossa i tornem a l'avituallament de Monegrets (metros abans hi ha la fotògrafa oficial de la cursa, la Dolors). Agafem lo gran sender de Marin... i anem direcció Missamaroi. Baixada tècnica i molt xula. Pugem pel barranc per arribar a l’avituallament 3 (Marta,Gorka Antoni, Ingrid..) després de beure i menjar ens toca una dura pujada fins a la serra de la creu. Al final d'aquesta pujada me trobo un etarra (Ricard Catalí, sort que va parlar que sinó no el reconec) i un avituallament portàtil (j.m. Cedó amb glucosa, aigua...). Serra de la creu amunt i amb una vista impressionant trobo dos noi? dos homes? dos vells? bueno no se lo que pareixien, però em van animar molt (Jaume P. i Nardo). Per fi arribo a la roca foradada (Quimo i Pepero, un no em fa fotos i l'altre no em coneix. Però tenen aigua...). Després de fer tota la zona tècnica començo a sentir que em criden (com no la Maria Bordera, a totes les curses que he anat i ella no a corregut l’he sentit mig hora abans, gràcies) i arribo a les cordes, i d'allà cap amunt fins arribar al començament del baixador de pataca (Marga xopina, Meritxell, que diuen que vaig molt bé, dels 40-50 primers). Baixada corredora per arribar al baixador de pataca (Eloi,Montse,Torre....) i arribem a l'avituallament de la font de Vicentó (molta gent, família Baqués, segona vegada, fotògrafa i companyia que diuen que el primer ja ha arribat) seguim barranc de Meliques i continuem amunt per encarar-nos direcció Borjos-Cabells (entremig Roderic, Masip i Andreu i una mica endavant Santapau). Últim avituallament (Ricard i sus muchachos) i darrers quilòmetres de la cursa, amb la baixada de la garita (germans Font i un cervesero) sentint a Sergi des de dalt de tot i arribada amb Santi (Benissanet), Diego i un altre noi. Al final un avituallament, com sempre, espectacular (menjar, gent animant...) Doncs sí, moltes gràcies a tots els que feu possible aquesta cursa, organitzadors i voluntaris (ne nombrat uns quants, però es que ni havia més de 90). A l'acabar la cursa ja ho vaig dir, que córrer amb tanta gent animant i coneguda et posava la gallina de piel i et feia quedar un ratet més als avituallaments.

Gràcies i fins l'any que ve ...i van 5 ja!
Salut
by Xavi

V Cursa de muntanya de Tivissa - SÓC TIVISSANA!

2010-10-13T23:02:00.000+02:00

Diràs que això d’escriure cròniques té cert paral·lelisme amb còrrer curses, on els primers quilòmetres, igual que les primeres línies, són els que més costen. I així mateix és com podria resumir la meva cursa, molt dura al principi i una segona meitat més suportable.

Em va costar molt entrar en cursa, més del que esperava, i aviat em vaig adonar que havia planificat malament la darrera setmana (aixxxxx les ansies d’entrenar em van jugar mala passada) a més d’algun que altre factor. Total, que a Monegrets ja patia de valent, la pujada a la Roca Verdura “ni te cuento”, i la Tossa…remate! Així que arribant al Barranc de les Covetes portava una trinxamenta de cames que em va fer baixar més o menys ràpid (pel que sóc jo) per no frenar. Ni codonyac, ni gels, ni isotònics…ja podia “entrar fato” que les cames no anaven.

Amb aquest mal principi, i trobant-me mal posicionada, la moral se’n va anar avall, però ja passada la Foradada, el pas de Xavi i Santi van marcar el “switch” de la meva cursa, i per fi em van arribar les ganes de “pelear”. No hi ha cursa que trobar-me amb Xavi (o millor dit, que ell em trobi a mi) no sigui l’espenteta que em fa falta! És genial! A més vaig tenir el plaer de rodar, des d’allí i fins al final, amb algú a qui reconeixeria per la veu però a qui no puc ficar ni nom ni color (quan corro miro a terra per no ensopegar), ni dorsal… No sé qui és, però gràcies!

Al Baixador de Pataca vaig xalar, i l’avituallament de la font de Vicentó (més que l’avituallament, els ànims de la gent de per allí) em va donar forces per pujar fins als Borjos i Fontanilles. Aquesta pujada es va fer dura… dureta… duríssima, així que em vaig permetre fer-la soltant tacos un darrera l’altre.

I a la fi, la Garita! mullada i llisquenta, i què? igual que la resta del circuit però amb butifarrada al final! Un luxe creuar l’arc entre la meva gent!

Felicitar tota la feina feta: de barret de copa! Espectacular la neteja de senderes (m’encanta el tram Ventall- Monegrets, la baixada de la Tossa i zona de Missamaroi), i el ben neutralitzades que van quedar algunes de les zones perilloses.

Per mi la Cursa de Muntanya de Tivissa és una cursa diferent. Evidentment perquè les nostres pedregoses muntanyes són les que són i a dia d’avui no les sabem aplanar (ni volem!). Però també per una organització casi impecable, a la que admiro per la forma com treballa, i sobretot pel nombrós grup de voluntaris (94!) que fan que aquest dia, sigui un gran dia de festa! Em sento molt orgullosa del meu equip, de la meva cursa, dels meus companys i amics, de les meves muntanyes i del meu poble. Si senyor, SÓC TIVISSANA.

Salut i cames!

Pd: I no cal ni dir, que res de tot això tampoc seria possible sense els corredors: els fenómenos de la Sènia, les màquines del Borges-Trail, els canareus, els uequeros, els caleros, els del trote… i així a tots i cadascún dels equips i corredors. Gràcies a tots i fins l’any que ve!

By Thais

Cursa de muntanya de Tivissa 5ª edició

2010-09-02T09:12:00.000+02:00

Estimats companys i companyes de la muntanya!!!

Ens complau informar-vos que des d’ahir ja estan obertes les inscripcions a la Cursa de muntanya de Tivissa.

Per mes informació visitar www.muntanyesdetivissa.com

Salut i cames

Adrià

IV Clàssica a l’Olla de Vall de Núria

2010-07-20T12:36:00.000+02:00

Dissabte 17Juliol, carregadets com a tortugues ens presentem a l’oficina del cremallera de Núria, a Queralbs, i quina la nostra sorpresa quan ens diuen que l’últim cremallera ja ha sortit i ens haurem d’esperar a l’endemà. Així que mig Extrem Team dalt al santuari amb els espaguetis, i l’altra meitat a baix amb l’olla, vaia plan! Encara que després de les aventures a les que venim sobrevivint, aquest imprevist no ens suposa gaire problema.

Diumenge 18, matinem més del que voldriem, i és que tenim feina a fer. Al cremallera (que avui si que agafem a hora) es respira ambient. Un cop dalt, fem tots els previs necessaris, saludem alguna cara coneguda i a la que m’adono sona el tret de sortida. 500 corredors emprenem la clàssica, amb una volteta prèvia al santuari (1972m) abans d’enfilar-nos cap al cim de l’Ortiguer (2732m). Uns 1000+ en no més de 5km, tota una trinxada de bessons al pur estil Cuita el Sol!

Seguim pujant fins al cim del Puigmal (2911m), on no tinc paraules per descriure la sensació: a petar de gent, obrint passadís als corredors, fent sonar les esquelles, aplaudint, animant, onejant senyeres, i cridant als corredors pel seu nom (detall pel qual no deixes de correr per molt que vinguis bufant!). Impressionant! Allí vaig veure que era un dia per xalar, així que vaig començar a disfrutar del paisatge mentre crestejava cap als cims de Finestrelles (2828m), Eina (2789m), Noufonts (2861m), Noucreus (2789m), Fontnegra (2728) que sempre deixaven entreveure allà baix al fons el santuari. Un puja-baixa de cims que et deixava distret. D’un nidó com picaven les cames! Però la sensació que no se m’oblidarà és la d’anar crestejant, a tocar de neu, amb pendents infinites a banda i banda, i l’ombra de l’helicòpter passant per damunt meu, seguint la meva traça, i fent-me pensar “uala, sóc jo!, estic aquí!, quina sort que tinc!”. Vaig sentir-me una formiga feliç.

Ara sol faltava el descens, mooooolt acusat. Res a envejar a una bona pista negra. Quan vaig veure aquell penjat vaig pensar que allí m’hi deixaria els quàdriceps i els genolls i evidentment, 48h després encara camino com un pato. Casi diria que molt més dur baixar que pujar, perque a la que t’embalaves una mica la feina era teva per frenar.

Al cap de 4h i 7min creuava de nou l’arc (tenint en compte que tan sols eren 21km, ja us podeu imaginar la duresa del circuit). I quina la meva sorpresa quan comentant amb la resta d’extrems, tots vam jugar la mateixa carta: ningú va arriscar i tots vam disfrutar, que aquesta setmana són festes de St. Jaume i no volem anar amb muletes!

Victòria esperada de Kilian Jornet (2h 15min) i sorpresa de Laura Rogué (2h 51min). La fèmina aniria lleugera per fer aquest temps, però s’imagineu com devia pujar (i baixar!) en Kilian? M’esgarrifo!

Salut i cames...i bones festes a tots!

by Thais

OPEN RAID X-RACES – HOSPITALET DE L’INFANT

2010-06-15T08:10:00.000+02:00

Dissabte, 7h del matí, tots al camp de fútbol amb l’estratègia (dissenyada divendres per la tarde entre rialles) ben clara: fer lo que es pugués però sobretot xalar. Així que vam agafar l’andante cap a l’Hospitalet i a preparar-se que hi havia feina a fer.

1, 2, 3 ja! i au, tots a correr per la platja direcció al Torn en busca de les primeres valisses. Allí l’equip d’extremeres ja va despuntar amb una gran jugada: enlloc d’anar a la transició (per agafar la btt) per la platja, per què no travessar pel bell mig del càmping nudista, ambientat amb padrines nuetes que passejaven amb bici? una gran idea! allí vam guanyar uns minutets d’or, jajaja.

Un cop amb la bici als peus, ens vam dirigir cap a les vies ferrates gairebé sense mirar el mapa, amb la solinata que queia i que ens va fer suar com a trugetes fins l’avituallament on ens guardaven el material de ferrata. Allí vam enxampar als Arbedí, un altre equip d’extremeros, acalorats i amb algun que altre problema muscular. Amb ells vam fer l’aproximació a la via, mentre crucificàvem el sol que ens estava rostint. Ja a peu de ferrata ells van dir que tururú, que la ferrata per a naltros, i la Maria i jo, una per l’altra, ens vam convèncer que aquella paret havia de ser nostra. I amb la Maria al primer esglaó i jo amb el dissipador enganxat...va la noia que anava davant nostre i s’espinya! Yujuuuuuuuuu vamos a morir!!!!! Jajaja però no! La Maria trepa de maravilla i amb la seva ajuda i la d’un noi carregat de paciència pim pam vaig fer l’aranya fins dalt.

Ara tocava una mica de trekking i un altre cop en busca de la btt per anar cara avall, on ja sabeu que...tot corre! Arribades al nucli urbà, vam creuar-lo per anar cap al barranc, on hi havia alguna valissa per marcar, i deixant-ne alguna per falta de temps, vam pedalar a l’estil Verano Azul cap a la transició al kayac. Tela marinera amb el kayac...primer ens vam deixar els rems, després vam sentar-nos al revés i per últim vam fer alguna volteta de 360º abans no vam dominar la fiera: dreta, esquerra, dreta dreta (que la cosa es desviava molt)...fent esses fins la valissa, mitja volta i cap a meta! Un aterrissatge forçós (no Maria?) i vam creuar meta!

Molt divertit, axixarrant per la calor i casi diria que se’m va fer curt! Papelón de l’Extrem Team: el Sahuqui i l’Adrià espectacular 2n lloc èlite, Vidal i Xavi 1rs aventura i les Extremeres també van arroplegar algo: 2nes aventura! A destacar lo bé que ho van fer Santapau i Callau, i lo ràpid que Pepone i Marín van arribar a la transició al kayac J.

Vaia vaia com està l’Extrem Team! Que gràcies als ànims i a la bona companyia de Ricard, Cuca, Bernat, Eulàlia, Dídac, Dolors, Marta, Joavana i Ana vam estar regalats no: regaladíssims!

Salut i cames (i pedals, cordes i rems)

By Thais

Equipacions XTT 2010

2010-06-03T23:50:00.000+02:00

Bones familia!

Deixo aqui els models de les peces de l'equipacio. (perdoneu pel retras) He mantigut el mateix format que portem (mes o menys) pero es poden fer variacions. Ho posem a debat. Aneu deixan els vostres comentaris. Gracies.

Apali salut i cames companys!!!

By Adria

PART DE DEVANT

PART DE DARRERA

PART DE LATERAL (DORSAL)

PANTALONS O MALLES NOIA

PAULSÍSSIMA! - X Cursa de Pauls 2010

2010-05-25T23:16:00.000+02:00

Cursa de Paüls 2010 – Campionat de Catalunya: m’ho vaig passar tant bé que no sé per on començar a contar-vos, així que ho faré pel principi que potser és lo més lògic.

Com sempre, dos objectius bàsics, que són acabar i no prendre mal, i el que reina per damunt de tots: disfrutar.

Tret de sortida i jo conscienciada del que m’esperava. Sabia que Paüls és dura (i m’ha quedat claríssim) però per primer cop aquest any confiava amb la feina feta (que no era altra que intentar aprendre a fer anar les dos cames enlloc d’una sola).

Aviat es va desmarcar un grup de quatre corredores, que anaven tan ‘furientes que no em va donar temps ni a llegir-los-hi l’esquena (“vaia pressa porteu” vaig pensar jaja). Jo em vaig enganxar al segon grupet, format per Elena (que bé que corre!), Belén, una que no coneixia i jo mateixa. Vam anar uns quants km juntes, fins que Elena va decidir tirar i la desconeguda va pensar que ja faria cap, així que ens vam quedar Belén i jo i…va començar la festa. Anava responent a les estirades de Belén pensant lo de sempre “jo ho intento, i quan no pugui ja afluixaré”. Fins al km 18 vam anar fent, ara tira una, ara tira l’altra, i allí no ‘amollava cap de les dos. I a partir del 18…festival! Quinta i a fondo! Baixada espectacular, vaig xalar com mai! no em feia mal res, em quedaven forces i no pensava desistir, així que avall! Va ser un ‘pique molt maco i sa, fins al punt que no importava qui entrés davant de l’altra. Malhauradament Belén va caure a un km de la meta i fins on sé, sembla que es va fracturar una costella. Hauria preferit qualsevol altre final a aquest, i és que baixant tan ràpid per una zona tècnica les dos corriem un “risc de galleto” bastant alt. Així que des d’aquí li dono les gràcies pel carrerón que juntes vam disputar, molts ànims i espero que es recuperi ben aviat.

Quan vaig acabar em vaig adonar que havia estat molt concentrada des d’un principi, amb el qual no vaig gaudir del paisatge tant com hauria volgut, i no vaig veure passar algunes cares conegudes. Això si, n’hi ha que es van fer notar, i que em van ajudar pel simple fet d’estar allí: Ramon, l’Oscar (gràcies pel traguet que em vas donar…jajaja), Benaiges (millor trobar-te’l a ell que qualsevol avituallament), Puça&CIA (se sentien d’hores lluny) i la Maria (la que millor crida del món!).

No voldria acabar sense dir que després de la cursa de Paüls tenim a tres ‘extrems entre els vint millors de Catalunya: Toneto (que m’encanta tot el que està fent), Joan Fornós (tan mestre com sempre) i l’Adrià (faci el que faci, aquest m’agrada sempre J). I a una servidora entre les cinc fèmines. També felicitar a la resta d’extrems perque estan tots que se surten: Xavi, Benavent, Joaquim, Carles, Diego, l’Albert, l’Oscar i Ginés. Llàstima les molèsties de l’Eduard (cuida’t i recupera’t!). I és que junts formem un equip que és… (anem a fer-ho fi) la repera! Aupa XTT!

Salut i Cames!

By Thais,

TRIRAID ESCANYABOCS '10

2010-05-23T22:05:00.000+02:00

La Seu, Triraid, orientació, btt, kaiac, cursa a peu, tir amb arc......

Uff!! quin dissabte!! per on començo??

L'aventura del cap de setmana ha sigut possible gràcies al Barça, sí, sí, gràcies a que el Barça no arribés a la final del Santiago Bernabeu.

Us explico, una és molt futbolera i tenia intenció de passar este cap de setmana a Madrid, però no va poder ser i haviem de buscar alternatives, i quina alternativa millor que iniciar-se al món dels raids participant al Triraid de La Seu d'Urgell.

O sigui que divendres al plegar de la feina, Xavi, Ricard i la Berta mos passen a buscar per Tarragona a la Maria i a mi i ..... cap a La Seu.

Arribem al tardet, preparem tot el material per al dia següent (que no és poc tenint en compte que necessitem bici, menjar, beure, bruixula.....) i a dormir, que el dissabte al matí tenim feina.

Després d'una nit mogudeta (la Berta mos dóna la nit), trajes de faena, esmorzar i cap al Parc del Segre. Allí comença, s'acaba i es fan les transicions de totes les proves.

Així doncs, dissabte al matí, unes 100 parelles prenem la sortida al Triraid, raid d'iniciació on hi ha cursa d'orientació a peu, kaiac, btt i tir amb arc.

A l'equip que formem la Maria i jo mos toca començar amb la btt (1 horeta per les rodalies de La Seu), seguir amb el kaiac (al canal olímpic del Parc) i acabar amb la cursa d'orientació a peu (1 horeta més voltant per La Seu).

Totalment novates en raids i curses d'orientació, paguem la novatada amb la btt. Comencem bé i trobem 3 fites en poc temps, però per voler arribar a una fita que estava "massa" lluny, perdem temps, opció d'altres fites i punts.

Però de tot s'en apren i ara sabem hasta posar la cadena de la bici a puesto.....

Al tornar al Parc del Segre, ràpid cap al punt de control a agafar el kaiac.

Mareta meua! que complicat! la Maria vinga a remar i fer força i el kaiac que no vol avançar.

Però poc a poc va avançant i arriba al punt de relleu. Agafo el caiac i cap avall. Sort d'això, perquè sino crec que encara estaria allà. Vaig donar tantes voltes de 360 graus que vaig acabar marejada.....

De nou, ràpid al punt de control, agafem el mapa d'orientació urbana i ..... a córrer! Aquesta prova mos va molt bé, marquem 9 de les 12 fites marcades al mapa i arribem al punt de control a temps. Sort de la Maria que va fer punts al tir amb arc (jo, per fer algun punt hagués necessitat que la diana estes més lluny. Les vaig enviar totes a la ....) i em va estirar fins que les meves forces i el meu genoll es van rebelar i va haver de córrer sola per aconseguir les 3 últimes fites. Jo anava mirant el mapa i cridant (això és lo meu).

En definitiva, vam aconseguir el que voliem, fer un raid, acabar-lo, passar un dissabte al matí entretingut i acabar amb ganes de repetir i fer-ho millor la propera vegada.

Maria, quant hi tornem???

Ah! i diumenge...... Paüls!!!! O sigui que, dutxa, dinar, cotxe i ...... cap a casa!

Apali, salut, cames i kilòmetres!

By Heura

Cursa del Vent a Reguers

2010-05-12T17:17:00.000+02:00

Un altre cop diumenge de dormir poc i llevar-se d’hora, i si també ens vam perdre Joaquim, tàctica d’equip ens vam fotre per uns camins anant a Reguers, guiant Carles i Curret, jo crec que ho van fer expressament, per eliminar tota tensió. Va que no arribem!

Un cop a Reguers recollida de dorsals i xips, mira si estaba tranquil, que al final del calentament, em vaig adonar que no portava ni una cosa ni l’altra. Corre pal cotxe.

Sortida, de la cursa he estat parlant amb gent de la UEC i ja avisen, reserveu que es durilla. No pot ser!!

En la línea de sortida és quan noto l’absencia, de cracks, segur que estaven tots a Pauls entrenant, jejejee, fem un grupet al davant, i Curret em dona instruccions. Tira tira i guarda-mos birra.

Sortida, surt un loco tot disparat i Ramon darrera, el Puça, l’Adria, Sastre, Narcis, Xavi Royo i jo, em dono conte que el Puça s’en va cap endavant no tinc pas intenció d’aguanta-li el ritme, però si vec que hi ha Ramon, e intento unir-me en ell, que de moment es amb qui comparteixo la velocitat de creuer en la majoria de carreres.

Un cop en Ramon ens dediquem aguantar el ritme, a les pujades anem veient el Puça, tot un exit per nosaltres, les baixades a tope i mantenint forat, tal i com m’ha avisat en Royo, el circuit es realment tècnic hi ha molta pedra solta, començem la Pujada al Farrubio, en l’inici no em marca el xip i he de fer uns quants intents Ramon ja havia marcat, vam pujar tots dos a ritme sense descansar i veient al Puça. He de dir, que Ramon marcava el ritme i a ell li dedico el Trofeu de la Pujada del Farrubio.

La pujada era dureta pero la baixada va ser espectacular amb una tartera, allí si que haguessin pogut conometrar el descens. Encarem l’ultima pujada es fa llarga i dura trams amb corda semi escalada, Ramon li costa aguantar el ritme però continuem junts un cop a la baixada, ja em deixa uns metres, i encaro els ultims kilometres de cursa pensant qui sap si encara puc arribar a veura a Puça i així va ser a l’arribada el vaig veure, descalç i amb unes llagues als peus, que jo no hagues acabat la cursa.

Felicita a tots els Extremeros per la bona cursa que van fer, a l’organització, perque si jo no em perdo es que lo circuit esta molt ben marcat, jejeee, i per l’escudella i el bon ambient que van aconseguir perque s’estava de lujo.

P.D. Extremeros no us mal acostumiu que no sempre faltaran los cracks, salut i cames.

Classificació:
1 ALBERT GINE CID 2:22:04
2 EDUARD BORDERA QUINTANA 2:22:59
3 RAMON CURTO GEIRA 2:24:36
4 NARCIS QUEROL HERRERO 2:28:17
5 XAVI ROYO CURTO 2:30:41
15 ADRIA TOMAS PERELLO 2:46:47
31 DIEGO GONZALEZ REBOLO 2:46:47
42 OSCAR GRIÑO HERNANDEZ 3:07:19
57 CARLES ANGUERA MARGALEF 3:14:48
59 JAUME ROJALS PENTINAT 3:16:15
112 EDUARD ALONSO ANGUERA 4:08:31

CURSA DE LES FONTS DE XERTA

2010-05-03T21:27:00.000+02:00

Sí, sí, ja sé que fa més d'una setmana que hauria d'haver escrit crònica de la Cursa de les Fonts de Xerta, però que voleu una va molt liada i no he pogut escriure res.

Tampoc m'hi puc posar ara, però aqui us deixo dos fotets de Xerta que m'agraden molt:

Foto de grup (fa patxoca, patxoca) . Llàstima que falten la Maria i la Thais, que ja estaven corrent per les muntanyes de Xerta.

Foto de la familia Alonso Vidal a l'arribada.

Vaig esperar a Xavi (jejeje) per poder fer l'entrada triomfal. Que us sembla?

Raid d'aventura de Gironella (COPA CATALANA)

2010-04-19T12:49:00.001+02:00

Hola companys raidersmansandwomen Tivissa xtrem,

Pels que hi vau ser no cal que us expliqui massa cosa d'ahir, al contrari vull que m'expliqueu coses, sensacions, etc... i pel que no hi ereu doncs dir-vos que va ser un Raid molt currat per l'organització, amb molts controls canvi (moltes transicions) que el feia més atractiu. Va ser llarg i per tant s'agraia anar canviant. Ja sabeu que vam estar 10h 57min. i per tant donava per a molt. La meteo un sol radiant contrapronòstic.

Us faig 5 cèntims de la jornada: Sortida amb orientació urbana light, seguit de tram de btt sense massa desnivell per la vora del Llobregat fins a baix de la presa de la Baells. Feiem un petit trekking d'aproximació fins al caiac (+ desnivell positiu). És aqui quan mos adonem que em perdut la fitxa per balissar (ohhhhh dsastre total. I ara que?? pleguem ja o continuem?? l'organització mos diuen que balissem al llibre de ruta i que trannquils). Això ens fa desconectar del problema i tirem avant. Agafavem el caiac per les placides aigues del pantà, 5 km fins al final. Aparcat el caiac creuavem el riu amb una plataforma que haviem de moure estirant amb una corda. Un cop a l'altre costat el trekking estrella de la jornada amb tres balisses que estaven al cap de deu (1h. 40m. aprox). Ritme molt bo i sense sorpreses en l'orientació arribem tercers altra vegada al caiac. Recorregut igual al de tornada amb la prova de jumar que vam remontar un pont que sobrepassa el pantà. Després ràpel fent diana al kaiac. La maniobra la vam fer des del caiac i va ser espectacular. Remant ens van passar els Oxigen i ens vam posar 4arts.

Al trekking d'aproximació fins a la bici tornem a avançar als Montsant i als Oxigen que s'havien perdut. Sortim en bici i anem fent la goma amb els montsant que ens atrapen i que finalment tornem a avançar perque es tornen a perdre prop de Berga. Llavors vindrien les penuries. El tram de bici és llarg i exigent i ens passen els Montsant i els Oxigen no ens passen fins a la cota 1500 a dalt de tot, cosa que fa preveure que s'havien tornat a perdre. Baixem junts i quant arribem als patins decidim no fer-los pel desgast que suposava i així assegurem fer totes les balisses del trekking i la btt final. Va ser un error, doncs ens vam desgastar quasi igual doncs amb els patins t'estalviaves un tram del trekking. Aparentment semblava curt però tenia un desnivell que t'hi cagues. Tot amunt, i desprès tot avall (no me siento las piernassss). Quan acabem el trekking: SORPRESA. Tornem a anar tercers doncs els Montsant s'han encigalat i entraran fora del tall horari per fer la btt, deixant-los amb menys punts que naltros. Sense saber-ho quedavem tercers de la classificació, però encara quedava la btt que ens van fer creuar Berga i després unes quantes balisses més fins a Gironella. Els Oxigen acabaven de fer el ràpel quan vam arribar. Ens equipem i fem l'espectacular rapel des del campanar i s'ha acabat.

Finalment l'organització no ens va voler donar per bona la balissa nº1 que era la única que no vam poder justificar al perdre la fitxa. Era evident que l'haviem fet i hi havia testimonis però no es van voler mullar. De fet ens haguèssim pogut descalificar. Tot plegat vam perdre 2 punts per no fer els patins i 1 punt de la balissa nº1, i ens vam quedar amb 63 punts de 66, amb 10h. 57m. amb la bonificació 10h 15m aprox.

1ers BUFF 66p
2ons OXIGEN 66p
3ers CAMBRILS 64pts
4arts Xtrem Team Tivissa 63pts

Podem estar contents que hem fet una bona classificació i de moment contineum tercers al ranking de la Copa Catalana de Raids.

Salut i km i desnivells positius, i blablabla.............que per cert tenia 3880 de desnivell positiu!!

Lluís

Calendari IRONTERRA 2010

2010-03-23T16:24:00.000+01:00

Avui he trobat el calendari del 2010 del Circuit IRONTERRA (son triatlons categoria off-road) serà qüestiò de posas reptes!! jejeje. Aqui us detallo le dates pels qui ho vulguin provar:

13/06/2010 IRONTRAIL Illes Medes
Inscripcions i tota l'informació a: http://triatlotraillesmedesmontgri.blogspot.com/

11/09/2010 rxt IRONTERRA, Sant Carles de la Ràpita'10
El dissabte 11 d'octubre de 2010, en un mateix dia i sense moure's del Trabucador de Sant Carles de la Ràpita, us oferi'm 3 curses: 1.3 km de natació 60 km en BTT 14 km de cursa a peu Cada cursa té la seva classificació i trofeus als 3 primers i 3 primeres. També hi ha una classificació rxt i trofeus per als 5 primers i 5 primeres que finalitzin les 3 curses. Hi haurà classificacions, sense premis, per als qui facin les altres combinacions: natació més bici, natació més còrr...

25/09/2010 RXT IRONTERRA Riba-roja d'Ebre.
Torna el clàssic, 3.8km nedant, 180km BTT i 42km corrent. Amb més camins i menys asfalt, però també amb més de 3.000m de desnivell positiu a la BTT. Arrivem a la novena edició de l'RXT IRONTERRA, que al 2003 es va convertir en el primer IRONMAN off-road del món. Participació individual, sense relleus. Seran tres curses amb aquest horaris: 7h00 Natació 9h00 BTT 22h00 Cursa a peu La classificació final serà la suma de les 3 curses. Cal inscriure's a les tres.

Per mes informació visteu la web http://www.ironterra.org/

By Adrià

Apa, salut i gas a l'espardenya!!!!

Sortida per la Serra de Llaberia

2010-03-22T13:11:00.000+01:00

Dissabte a les 8 del mati havíem quedat al camp de futbol un comando extremero per anar a pegar una volta per la Serra de Llaberia. El grup estava format per Olesa, Gonzalo, Joaquim, els germans Alonsos Xavi i Eduard, la Thais i jo mateix.

A les 8:30 aproximadament arribàvem al poble de Llaberia( 680 metres) on varem deixar el cotxes. Vam emprendre la ruta a ritme suau direcció la Miranda (912 metres) per la pista forestal que arriba fins el radar meteorològic. Vam baixar per un corriol molt divertit i empinat que passa per dins d'una obaga molt frondosa fins arribar al Coll del Guix (626 metres). Ens desviem a la dreta pel camí forestal (GR7) direcció la població de Colldejou, que des d’aquí vam deixar la pista per continuar per la sendera direcció l'Argentera i uns quants kilòmetres mes endavant agafem a ma esquerra la sendera que puja cap a la Mola de Coll de Jou GR-92 (em sembla), aquesta sendera pujava per una espectacular tartera fins arribar dalt al altiplà de la Mola (914 metres). Des d’aquí varem contemplar de les vistes que ens ofereix aquest lloc ja que el dia no acompanyava massa, hi havia molt poca visibilitat, no tant sols es veia el Montsant. En fi i tindrem que tornar un altre dia. Desprès de tot això vam donar tota la volta a la Mola fins arribar a la sendera que baixava al Coll del Guix novament, girem a la dreta agafant la pista direcció Falset i uns quilometres mes endavant agafaríem la sendera que puja per la Portella dirigint-nos finalment a Llaberia.

Al final unes 3 horetes 17,5 Kms i uns 1000 metres positius de desnivell aproximadament. Bona curtida per un cap de setmana sense curses.

Deixo unes quantes fotos fetes amb el movil...

By Adrià

Pujada a la Foradada 2010

2010-03-20T19:14:00.000+01:00

Diumenge al matí aquest cop si que he dormit fins que ha sonat el despertador 5:15 auuu, un bon esmorzar ric de tot, jjjeejeee una trobada al 2000 i un altra a Rasquera i una colla d’extremeros matinadors, cap a Sant Carles de la Ràpita que és una de les curses més matineres en quant a sortida.

Un cop allà baix, a buscar els dorsals reunió foto de grup, i sense temps per res més sortida, com sempre sortim fort per no mirar de trobar embussos desprès a la pujada a la foradada, perquè allí estaràs molt rato amb els que portis davant per sort davant meu només hi ha el grup cap davanter i no provoquen embussos i puc anar al cent per cent, l’únic problema es que casi no et donen temps per mirar ni el paisatge, he d’aprofitar els avituallaments per ficar-me de cara al delta i mirar per damunt del got de l’aigua, un cop passada la forada baixada ràpida fins al Coco Jordi, i desprès pugem fins al Matarredona, per on l’any passat havíem baixat i el camí era més curt, es clar cara avall s’acaba abans jjj, ja estem un grupet de cuatre o cinc, amb Nicolae 42ypico i Xavi Royo UEC, que no permeten baixar el ritme a meitat carrera començo a estar un mica cansat però la veritat es que els senders son estrets i et fan estar amb tots els sentits a ver on fiques el peu, alguns cops deixo una mica de distancia per poder mirar millor on xafo, i de pujada vaig tirant en força em trobo còmode i s’ha d’aprofitar, un cop arribat a l’asfalt un pensa que ja esta molt aprop de l’arribada i imprimeixo un ritme bestial i primer vaig avançant gent que resultant de la marxa però més tard tinc sort i vaig avançant companys que s’han fet mal i prou valents son d’acabar, gent que ja els hi falla les forces, desprès d’un tomb excessiu pels voltants de Sant Carlos, la platja, nomes de tocar l’arena ja sem fonent les cames i es que no puc més estic per caminar, vaig clavadet però falta poc, m’avança l’Adolf, pues adéu, i arribada a esperar als companys, que som uns quants i algun dia ens tocarà el pernil.

Acte seguit comença la recuperació barra lliure musclos galeres, comentant la jugada amb tots i desprès un dinaret a Sant Carlos, ortigues xipirons, navalles, una mica de tot.

P.D. Alguna Cursa hem de mirar d’anar-hi tots i desprès fer dinar de família.

By Toneto

Convocatòria equipació tècnica XTT

2010-03-17T12:27:00.001+01:00

Es convoca a tots els socis que estiguin interessats amb adquirir la nova equipació. Aquest divendres 19 a les 22 :00 hores a la BIBLIOTECA es farà la tanda per provar-se (tria de talles) la camiseta tècnica, pantalons curts i malles. D’aquí sortirà la comanda total per aquesta temporada. Per aquest motiu es demanaria la màxima assistència possible dels interessats.

En breu també rebreu un correu electrònic d’aquesta convocatòria.

Gracies i fins aquest divendres.

Salut i cames!!
By Adrià

SALOMON XM DUATHLON SERIES BY BUFF

2010-03-09T16:21:00.000+01:00

Hola esparracats de la muntanya!!!! (també inclou a les esparracades, eh!! jejeje)

Ja tenim aquí el calendari del campionat de duatlons d'alta muntanya, Salomon XM Duathlon Series By Buff. Aquest any la població d'Espot serà la novetat destacada, des d'on es donarà el tret de sortida al campionat el 3 de juliol. La següent, es celebrarà a la comarca del Ripollès concretament a la població de Vilallonga de Ter el 5 de Setembre i per finalitzar el campionat, és celebrarà el mitic Duatló de Nuria el 26 de Setembre.

Aquests dualtons estan estructurats de tal manera, que el primer tram es amb BTT, el segon tram es a RUN i l’últim es amb BTT. A destacar que les tres proves del campionat tenen la mateixa estructura de competició, BTT+RUN+BTT. Tot això transcorre pels millors paratges dels Pirineus coronant la cota del 3000 metres d’altitud.

Des d’aquí us vull animar a participar alguna d'aquestes proves per gaudir de noves experiències y reptes personal, com completar tot un Duatló d'Alta Muntanya.

By Adrià
Sabata plana arran de pedal i gaaaaas!!!!

Informació extreta http://www.ocisport.net/

EL RETORN de TO, TONE-TO

2010-03-01T09:15:00.000+01:00

Sol cal mirar “los altos mandos” de La Cameta Coixa per saber que aquesta cursa prometia, així q l’Eduard i una sevidora vam decidir tornar a les curses el dia de la Cameta. Pot ser perquè sé lo que ens ha costat, potser per totes les vegades que ens hem trobat i el primer que hem fet és preguntar-nos per les nostres respectives cames…la seva tornada em feia especial il·lusió, i no sóc jo sola qui sabia que no fallaria!

El meu primer i únic objectiu d’aquesta cursa era acabar-la i acabar-la bé, però tan aviat com va sonar el botzinasssssso, la meva ment va fer un “clec” i tots els meus pensaments conservadors se’n van anar a pastar fang. Les meves cames tiraven més de lo normal, i a mi em feia gràcia perquè sabia que aquell ritme no l’aguantaria, però les ganes de correr no em deixaven afluixar. Per dins m’anava rient, pensant “jaja a veure quan rato aguanto per aquí davant”. Vaig enllaçar aquest riure amb el següent, provocat per l’avituallament de Torres&Cia, tremendos! I després si que sí, pujada, marxa curta i pim pam a sumar km. Així vaig arribar fins l’Espelta, on la seva espenteta em va ajudar a seguir pujant i a començar amb les baixades tècniques, on m’ho vaig passar pipa! De nou, per dins anava pensant “ai ai ai que faré recte en algun tomb”. Segur que si m’hagués vist l’Adrià s’hauria ficat les mans al cap de veurem volar d’aquella manera jaja. La veritat és que recte no vaig fer, però un marxista de 2x2 no va ser a temps d’apartar-se i me’l vaig menjar amb patates. Ell va alucinar i jo no vaig poder aguantar el riure.

Finalment vaig arribar a l’última pujada, on vaig acabar de cremar l’última carbonilla que em quedava. M’havia passat l’avituallament per alt, perquè la massificació de la marxa tenia acaparada la zona i ni tan sols es veia la taula, així que vaig decidir tirar: primera i amunt!

Per la meva sorpresa no tan sols vaig complir el meu objectiu sinó que a més a més em van deixar pujar al podi. (Ale, puntets a la saca!) Felicitar a McDidac, al Benaiges i a tots els qui estan darrera la Cameta Coixa, per tota la feina feta i per la bona organització. Impecable senyalització, immillorable festassa. Com se nota que aquests van rodats! Mireu si són fins que fins i tot els tancacurses eren de caché! ;)

Salut i cames,

By Thais

La cosa fa patxoca. Projecte XTT v2010

2010-02-16T16:22:00.000+01:00

Bueno desprès d'haver participat a les 2 primeres curses del Circuit de les Terres de l'Ebre, Benifallet i Ginestar.
Aquesta ultima, el projecte Extrem Team Tivissa ja comença agafar forma i força!!! Com diria Pep Guardiola " fa patxoca ". on no???

Ara ens toca anar a Miravet!!! Que de ben segur que gaudirem d'una gran festa i haver si podem recollir un grapat de punts més i pot ser el pernil jejeje, no Maria?? jejeje

I per una altra banda us deixo d’informació rebuda de les "Trekorientacio" que organitzen els de Dracactiu (http://www.trekorientacio.com/):

Estimats Trekers!
Us informem que ja tenim les dates per les trekos d'aquest nou any!!
El 25 d'abril el Bosc de Poblet tornarà a ser el lloc de trobada de tots els fans de la Treko, que també podran gaudir de nou de la Treko Bellmunt i Almenara al setembre!
En breu obrirem les llistes d'inscripcions per la primera prova i us farem arribar tota la informació i novetats, però ja podeu començar a guardar la data a les vostres agendes!!

Ens veiem aviat!!

Organització de la Trekorientació a la Ruta del Cister 2010

Jo personalment penso que es una molt bona opció per iniciar-te amb el tema d'orientació, estan molt bé n'hi ha per tots els nivells. Fa dos anys la Thais i jo hi varem participar, i mos ho varem passar molt bé. Haver si aquest any hi tornem... bueno tindrem que mirar el calendari. jeje No dubteu en provar-ho!!

Salut i cames, "Piensa en verde"

By Adrià

Temps de neu!!

2009-12-15T13:07:00.000+01:00

Tal i com diria Cruiff;

Automaticamente...

Com que ha nevat i perquè aneu agafant el "gusanillo" (que ja fa mesos que el tinc) jejeje aqui us deixo el video de les nostres mini vacances d'hivern als Alps que vam fer la Thais i jo (adrià). No dirè que "espero que us agradi" sino que quan em vegiu "no se'n fotiu massa de mi."!!! ;-)

Bueno "enxufeu els altaveus i foteulos a tota castanya"!!

Apa aqui us deixo el nostre video: Amb un parell....d'esquis.

http://www.youtube.com/watch?v=hmIA50nmhQ4

Salut i neu, molta neu!!

By Adrià

Llicències federatives 2010

2009-12-09T11:08:00.000+01:00

Molt bones companys/es!!

A partir d'avui dia 9 de desembre, ja es poden tramitar les llicències federatives de la FEEC. (quadre de preus anuals).

Tots els interessat que vulguin tramitar la llicència FEEC necessitem que ens feu arribar la següent d’informació al correu adriatp@hotmail.com per poder tramitar la llicencia.

Nom:
Cognoms:
DNI / NIF:
Data naixement:
Adreça:
Població:
C.P.:
Província:
Telèfon:
e-mail:
Modalitat de la Llicència FEEC:

I fer d’ingrés pertinent al numero de c/c de "La Caixa" 2100 - 4746 - 51 - 0100118482 (Posant nom i cognoms, concepte LLICÉNCIA FEEC.)

Si teniu qualsevol dubte envieu un e-mail o bé truqueu al 616 65 91 80 (Adrià)

Extrem Team Tivissa

I CURSA DE LES ROQUES

2009-11-08T19:13:00.000+01:00

Au, un altre diumenge de matinar i passar fred (moooooolt fred, amb vent i aigua durant tot lo matí). tant és així, que la Berta ha hagut d'estrenar equipació d'hivern a Horta de Sant Joan.

Sí, sí, avui tocava anar a Horta, a la Cursa de les Roques, perquè tenia lloc la primera edició d'aquesta cursa i última cursa de la temporada de muntanya del circuit de les Terres de l'Ebre.

Ha sigut una cursa especial ja que molts trams passaven per les zones devastades per l'incendi que van patir a Horta aquest estiu i perquè servia d'homentage als bombers que hi van deixar la vida. És per això que el dia ha començat amb la lectura d'un poema molt emotiu i un minut de silenci d'aquells que et posen la pell de gallina.

Després, sortida conjunta dels vora 240 participants, que han disfrutat i patit d'un recorregut que alternava zones cremades amb altres que mostren la bellesa dels boscos i paratges més emblemàtics del terme d’Horta, com són la muntanya de Santa Bàrbara o les valls de Montsagre.

El primer en arribar, Kiko Martí, amb un temps de 2:20 hrs.

Després han anat arribat tots los altres, amb pressa per dutxar-se i així entrar una miqueta en calor.

L'organització mooooolt bé, l'ambientillo a l'arribada de la cursa (plaça del poble) genial, la botifarrada al poliesportiu astupenda, la bossa de regals de conya, llàstima de les dutxes.......amb aigua freda!!!!

Després de jalar i xerrar amb lo personal, cotxe i cap a casa, que fa fred i vol ploure.

Au pos, una altra cursa marcada al calendari i a descansar, que la temporada de curses de muntanya s'acaba i al 2010 hi haurà ...... 19 curses al cicuit de les Terres de l'Ebre!!! algú les farà totes????

TSM -TRAIL SERRA DEL MONTSANT-

2009-10-31T09:38:00.000+01:00

Tot just fa una setmana la familia Alonso Vidal (m'agrada com sona) erem a Cornudella del Montsant perquè Xavi corria al TSM, o sigui, Trail Serra del Montsant.

Res, una cursa de 33 kms per part del Parc Natural de la Serra del Montsant i amb uns 975 metres de desnivell positiu.

La carrera, com ja he comentat, començava a Cornudella i agafava el camí dels Cartoixans fins a La Morera. D'allí cap al Grau de Salforés (ja al Parc) i cap a la Serra Major, tota una senda skyline amb vistes al mar i als pirineus (Xavi diu que la vista era impressionant). Un cop allí, els corredors es dirigien al punt més elevat de la Serra Major, la Roca Corbatera, amb una alçada de 1.163 metres i després iniciaven la baixada, passant per Albarca i agafant de nou el Camí dels Cartoixans.

Pocs participants (uns 50) per una cursa on Xavi va fer un temps de 3:42 i va quedar ......... QUART! Sí, sí, va anar taaaant ràpid que una servidora no va arribar a temps per veure l'arribada triomfal.

Poca cosa més a dir, molt poc ambient, organització justeta i cap a Fira. Sort del paisatge i la classificació! i de Ramon Sastre! gràcies a ell Xavi va poder córrer (calia portar manta tèrmica i Xavi no portava res de res, i ell li va dónar part de la seua).

Au, salut i cameeeees!

La propera ...... Horta de Sant Joan!

I ELS GUANYADORS ABSOLUTS SON... DAVID I PAU

2009-10-19T22:16:00.001+02:00

Collonut, es el que ens ve al cap quan pensem amb la cursa d’aquest diumenge... Com hem xalat tots plegats!!!

La Cursa d’enguany va començar a prepar-se durant l’estiu: diverses reunions van servir per millorar el traçat, la gestió d’inscripcions, fer les comandes de material, contactes... des de l’organització patiem pel mal regust pel temps de l’any passat, estavem una mica desinflats... a mitjans d’estiu vam fitxar un parell de megacracks, el Pau i en David, que malgrat estar d’expedició per alts cims, van motivar-nos a fer-ho tant bé com fos possible... i compartir-ho amb tots els amics que teniem plegats... que en son una pila...

Els dies previs, van ser els de mes feina: desbrossat dels nous trams, fer el marcatge, pujar aigua als avituallaments allunyats, muntar cordes, gestionar les inscripcions, recollida de material,... lo tipic.

I el diumenge: Cursa dedicada al parell de fanàtics de la muntanya, amb mes de noranta col.laboradors pels controls, mes de tres-cents participants, i una gentada acompanyant-nos a tots plegats.

La cursa, ja us l’hem explicat abans, un recorregut suau de principi, endurit a la segona meïtat on s’alternen trams de trotar amb zones tècniques, i de derrapada en algun sector... l’arribada una alegria pel cuerpo!!! Crits, ànims i un lot atapeït per passar els freds de l’hivern. El dinar l’endrapem amb satisfacció, un beure i la celebració del record de tots plegats d’aquest magnífic dia amb les families del Pau i el David.

Al final per als mes “cabres”, els merescuts trofeus: van fer uns temps que de dir-ho en una altra època ningú s’ho creuria.

Res mes, una abraçada als dos triumfadors de la jornada, mos veiem...

Ricard

CURSA DE MUNTANYA 2009

2009-10-19T22:11:00.000+02:00

Abans de la sortida un minut de silenci, per al David i en Pau, l’emoció d’aquest moment ens va acompanyar tota la resta del dia... desprès de la traca que marcava la sortida, vam encarar els primers kilòmetres, com sempre passa, vam anar molt ràpid, travessant el poble fins la pujada de Sant Blai, on vam retornar a Tivissa pel cami ral. Retornats al poble, vam poder saludar a tothom abans d’agafar el cami de la Llena. La pujada va posar-nos a lloc: vam suavitzar el ritme, començavem a endinsar-nos cap a la muntanya i comencem a trobar els grups d’espontanis i gent dels controls animant-nos, un bon rollo que no vam deixar de trobar a partir d’aquell moment a cada cantonada del recorregut. El primer control al coll de la Llena, un glop ràpid i vinga pista avall cap al Barranc dels Fogassos, per un tram còmode per poder còrrer i anar guanyant posicions.

Encarem la sendera a la Sabina de Polesso, una pujadeta que va seguida del descens per la primera zona tècnica (primer test als turmells), abeurada a mitja baixada cap a les Coves de Vilella, i retornem a la pista del Barranc dels Fogassos. Trobem l’avituallament situat abans de la pujada del Coll de la Conca, els cartells ens recorden que agafem forces per la butifarra de desprès... crits, ànims i pit-i-amunt...cap a la Serra de la Creu, al coll de la Conca, comencem a notar el ventet i la solina que ens acompanya en tot aquest tram, cap cot, pitjant els genolls i vinga, amunt!!! Encadenem els lloms de la carena fent el saltinbranqui fins a la foradada, on fem una parada per agafar forces i contemplar les vistes del Delta i les muntanyes d’aquestes terres: Tivissa, el Cardò, el Port, Montsià, Pàndols, Cavalls, Terra Alta,... a partir d’aquest moment comença la veritable “zona tècnica”, apretem les dents i enllacem les zones de rascadetes de la garriga baixa, els pedruscalls i lliseres on no s’ha de badar. Passada la zona de les carboneres, ja veiem tot el personal que hi ha al cim de la Tossa, una paradeta per fer el café amb l’Eduard, i fer la pujada final sentint els crits d’ànim dels hooligans que ens esperen a dalt.

El pas pel control de la Tossa, ens indica que gairebè ja està tot fet, això si! Baixada directíssima cap al Coll de la Llena on retrobem als amics que no veiem des de feia una horeta i mitja...o més. Recuperem forces, ens hidratem, i ràpidament ens dirigim al barranc de la Foig, per fer l’equilibrista davant del videoman: el “bigbrothrer catcarrasquet”... boníssim, mireu els vidius i ho entendreu...

La remuntadeta que ve desprès es la sorpesa d’ùltima hora “marca de la casa” per posar a prova les forces de flaquesa, i llançats avall per les cordes, sentim el rebombori de l’arribada a sota nostre. Un parell de lliseres i quatre pedretes, i encarem el carrer de la Foig per creuar l’arribada, recollida d’obsequis, i fer un refrigeri ben merescut amb la llangonissa i un gotet de cervesa...

FELICITATS A TOTS ELS CORREDORS, ACOMPANYANTS, VOLUNTARIS I ORGATZA... ELS LESIONATS TAMBÉ (cuideu-vos que l’any que ve hem de guanyar el pernil)

L’ XTT a la BEN NEVIS RACE 2009

2009-09-09T23:22:00.000+02:00

Ben Nevis Race (16km aprox. Ben Nevis 1344 msnm. cim +alt de UK): la bomba! Qui em coneix, sap per un costat, la meva devoció per Escòcia, i per l’altre lo feliç que em sento corrent per la muntanya, així que, no fa falta dir que la Ben Nevis Race és la combinació perfecta: escòcia + muntanya = bomba (encara que no m’imaginava que seria un bomba d’aquest calibre!)

Les coses aviat van començar a torçar-se: l’Adrià no es trobava bé i va decidir no correr, així que aniria tota sola (bueno, sola sola no, acompanyada de 600 escocesos, que no sé que és pitjor!). Dues hores abans de la sortida encara no estava clar si es correria o no, ja que el mal temps era considerable. Tenia por, de pensar que corria sola amb aquell temporal, m’havien dit que no hi havia ni senyalització (campi qui pugui, i per on pugui!) ni avituallaments, i a més, no sabia com respondria el meu genoll, i pensar amb tornar a fer-me mal també m’assustava.

La sortida va ser molt maca, es donava un tomb a peu a un camp de gespa, darrera d’una banda de gaiters que tocaven l’himne escocés, fins a la posició de sortida. Els dos primers km aproximadament eren d’asfalt fins emprendre una sendera pedregosa que començava a pujar i pujar. De fet, perquè us faciu una idea, deixant de banda aquests 2km del principi, la cursa es podia dividir més o menys en tres trams. Primer, una sendera pedregosa molt colapsada de gent. Al segon tram desapareixia el camí, era una zona d’herba molt mullada, i amb molts barrancs. I el tercer tram era…que us diria jo, una macro-tartera. Durant tota la cursa la visibilitat no era major de 30m, plovia molt, i l’aigua, amb l’ajuda del vent picava amb força a la cara.

Tot i el mal de genoll, les ganes em van fer seguir i així vaig arribar al cim, on s’entregava un penjoll amb el número de dorsal (control d’arribada al cim). Em diran ploramiques, però quan vaig donar el penjoll vaig plorar com una madalena, de pensar que havia assolit el meu objectiu: pujar el Ben Nevis. Tocava baixar, i que dir de la baixada…un riu de relliscades, cops de cul i caigudes. Durant la baixada em vaig desmoralitzar moltíssim, per les múltiples vegades que vaig caure i totes les adversitats que m’envoltaven. Quan vaig arribar a meta vaig pensar: “esteu locos!”

Fent balanç: genoll destrossat, munyeca esquerra oberta, braç dret desmanegat, fang i aigua fins les orelles..però després de 3h i 17min vaig completar la meva 1ra Ben Nevis Race, i dic 1ra perquè l’any que ve m’hi tornaran a veure! (però ploraré una mica menys perquè ja sé lo que hi ha J )
Salut i cames! (i a poder ser…un genoll!)

I visca Escòcia!!!!!

by Thais

2009-07-28T16:09:00.000+02:00

Hola! Sóc la Berta, nou membre de l'XTT.
La samarreta em va una miqueeeeeta gran, però que voleu, només tinc un mes!

MENOS MAL QUE NOS QUEDA PORTUGAL! (Siniestro Total)

2009-06-24T20:27:00.000+02:00

Saben aquel que dice... que la setmana passada, coincidint amb el Sonar a BCN, el nebot del presi d’Andorra, va anar a trobar el cónsul americà: escolta mano!, que el tiet m’ha dit que et declarem la guerra, Fuck diu el yankee, i perquè?, doncs el tiet s’ha emprenyat amb aixo de desmantellar els paraísos fiscals, i si valtros que aneu repartint garrotades als que es reboten, naltros també…Shit…incredibol…que no saps que t’enviem la flota i us ensorrem…Psè, li diu el xaval, pel Segre no hi passen els barcos…Well, doncs amb els avions us ensorrem a la misèria com a Irak…Buenuuu, com encertin tant com a Afganistán, bombardegeu territori Francès i ja sabeu com les gasten aquells,,, li diu lo nano. OK, pues us enviarem els marines per terra, i us rebentem el pais. El xaval s’ho pensa, truca al tiet, i li pregunta al cónsul, de quanta gent estem parlant? Pel cap baix un milió tres-cents nou efectius!...ho consulto espera…ec! Que no pot ser...ho deixem per un altre dia si et sembla, fins que acabem l’ampliació de Caldea per fer-hi lloc pels presoners…que naltros aixo de garitos com Guantánamo no en gastem!

Enmitg d’aquest clima pre-bèlic, una delegació de Tivissa, ha visitat les futures instal.lacions dels marines presoners, i hem pogut participar en un parell de maniobres de les milícies internacionals. La seu ha estat a Canillo, on el dissabte vam arribar el grup de corredors (Edu 1, Edu3, Jaume, Maria, Adrià i Riki), les enginyeres (Irene, Thais, Marta) i els supporters (Rodric i Eloi). Des de l’arribada, la cordialitat va ser la nota dominant, la duresa de l’estada en es va notar pel pas per les piscinetes amb virgueries d’aigues a rajolins, les saunes i d’altres trastes per posar-te a estovar. Les instal.lacions estaven dirigides per un comando de portuguesos, que malgrat l’aparcament era de pago o calia portar barret a les instal.lacions, quan ens saltavem el reglament es feien el suec. Una vegada ens haviem arrugat, l’edu X i l’Adrià, van emparrar-se per la directa al cim del damunt dels apartaments. En Jaume que els tenia d’acompanyar es va trobar indisposat, i seguint les recomanacions mèdiques es va quedar amb l’Irene fent una sessió d’SPA.
La resta vam intentar seguir la pista als corredors amb els remontes mecànics, i val a dir que ja eren al capdemunt quan vam arribar! Xapo!!! Vam gaudir tots plegats de les vistes i cap avall (amb el teleferic). Al vespre, per grupets vam anar de visita a fer uns tantos a la taberna irlandesa, on els supporters hi havien fixat la seu, fent tasques de recollida d’informació amb la complicitat del portugués local seguidor de la furia espanyola. Hi va haver un intermedi per fer el sopar, i desprès els supporters ens van deixar per anar a conèixer tribus andorranes amb la furia andoportuguesa. L’endemà al mati, preparatoris per la cursa, deixem el camp d’internament sense problemes gràcies al tracte preferent del responsable d’aparcament portu-suec, i venga cap avall, per començar la remuntada. La cursa va ser entretinguda, el denominador comú es que a tots ens va faltar l’aire! El recorregut es relativament curt i costerut, passant al principi per un bosc de pi negre, on segueixes corriolets de la Heidi. Una vegada es superen els trams d’obaga, s’arriba als pedregars de les pistes d’esqui, aquesta zona, es pot començar a rodar amb mes facilitat, val a dir que encara queda alguna pala herbosa d’aquelles que enganyen, i et trenca si vas massa fort. A mesura que guanyem alçada, les vistes dels cims ens disteuen una mica més del compte, compte amb les torçades! Mes d’hora del que ens pensavem, els cuers arribem al cim on la resta dels companys ens esperen amb crits d’empenta i unes cervesetes ben merescudes! La resta es història, algun afortunat s’ha endut algun regalet, i la resta hem pogut assaborir les delícies d’una estada a Portugal que de ben segur que repetirem...si no esclata algun conflicte bèl.lic a Andorra... Salut.

De Llaberia a Tivissa pel cami ral

2009-05-29T21:58:00.000+02:00

hola a tots,

El proper diumenge dia 7 s'ignaugura la recuperació del cami ral de Llaberia a Tivissa, que passa pel mas del Ramer, el Montalt, Capcir i Natocs. Es la via mes directa entre els dos pobles, sense tantes giragonses com fa el GR-7. La sortida consisteix en pujar en autobus fins al poble de Llaberia i retornar a peu cap a Tivissa. Es una bona oportunitat per conèixer el cami de baixada, els que ho vulguin poden anar més ràpid (secció sabatilla lleugera) i la resta dels mortals anirem a ritme de transport a bast. Pels de les sàrries la durada prevista es d'unes 4 hores, i els esventats ja m'ho direu...

No cal dir que cal anar preparats convenientment: xorisso, pa de quilo, bota de vi, bones espardenyes i barret de palla.

Sortida: a les 8:30 de la parada d'autobús de Tivissa. Cal inscriure's previament a l'oficina de Turisme de l'Ajuntament de Tivissa, Tel 977417551

Organitza: Consorci de la Serra de Llaberia i l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament

PD: els que volgueu saber com s'han fet els treballs de recuperació, el dissabte a les 19:30 fem una xerrada al Casal

Aupa, espero que s'hi apunti força gent Riki

Cursa de Pauls

2009-05-26T22:49:00.000+02:00

Em toca fer la crònica, que .......ns.

Es diumenge i sembla que faci'm concentració, ens trobem quan la majoria van a dormir, i anem a Pauls, avui lloc de concentració dels corredors de muntanya de les nostres terres, amants de la natura, del patiment, de lesforç, i de la superació.

El dia es perfecte esta una mica tapat s'escapa alguna gota però només alguna, fa una mica d'aire, en alguns punts i hi ha una mica de boirina, llàstima perquè aquesta no ens deixa disfrutar de més paisatge.

Arribem a Pauls trobem els companys, perfecte per la foto de família, encara fem bones cares, agafem els dorsals ens preparem, primer surten les noies i després sortim els nois.

A la sortida fem un tomb pel poble per tal d'estirar la curs, ens intentem situar bé per no tenir embussos al començar els senders, i pugem el primer dels sis pics, es una cursa molt tècnica sempre per senders amb 3800 metres de desnivell acumulat, sense cap mena de dubte la més dura que he disputat fins ara, també la més bonica, per la diversitat de muntanya, crestes i boscos vells, amb senders nets i bonics amb baixades tècniques, i pujades que gairebé quan t'atures per mirar el cos se'n va cap enrere, passant entre mig de les roques abans de coronar la Mola Grossa, crestejant al Montsagre i gairebé esgarrapant al terra per pujar a la Punta de l'Aigua, en fi grans dificultats, les quals donen molt mèrit a tots els companys qua l'han pogut disfrutar fins al final.

Com deia em situo bé al començament de la cursa intento reserva'm una mica però al mateix temps d'agafar un ritme bo per poder apropar tant com pugui als corredors que estan situats davant, transcorren els quilometres però no tinc sort i se'm comencen a carregar les cames, les pujades son duríssimes, i tinc que baixar el ritme per un moment penso en abandonar la cursa però s'ha d'apendre a patir vaig baixant, encara es pitjor baixo més malament que de costum, estic decebut en mi mateix tinc ràbia per no estar millor, contra les meves cames, perquè no porten el ritme que m'agradaria, vaig veient desaparèixer els rivals que tinc davant intento no gira'm, darrere ve tota una filera extensa de corredors, es hora de mirar endavant i anant fent una paseta i desprès un altra, començo l'ultima baixada i la més llarga, i la gent dona tot el que té i vaig veient com em passen vaig donant pas, el pròxim dia espero que me'l donin a mi, a un parell de quilometres del final em passa l'Adria, ell almenys ve fort i li dic que en pot agafar un parell, que s'espavili, acabo de baixar amb companyia d'un jutge que es dirigeix a l'arribada, un cop allí a esperar als companys.

Van arribant tots, en cara de cansats però contents d'haver acabat, però amb un degoteig de noticies, en l'estat de la Thais, primer que li feia mal el genoll, i desprès que ha hagut de plegar, a més a més un cop abandonada la cursa, va haver de baixar tota sola per un camí sense senyalització, i espavilant-se per ella mateixa.

Thais,esperem que et recuperis aviat, i no tinguis pressa jo també faré uns dies de descans.

Classificació

9 Maria Bordera Bordera 4:03:24

32 Adria Tomas Perello 2:51:48

34 Eduard Bordera Quintana 2:53:44

44 Josep Mª Benavent Micola 2:59:38

149 Xavi Alonso Anguera 3:26:11

150 Josep Mª Gonzalez Pentinat 3:26:11

179 Joaquim Pujol Sarroca 3:32:19

183 Javi Gonzalez Rebolo 3:33:00

190 Jaume Rojals Pentinat 3:34:38

206 Antonio Silva Hidalgo 3:37:54

Enhorabona a tots, salut i cames extremeros.

P.D. Un poc llarg by Toneto

I Cronoescalada a les Roies de Cardet

2009-05-18T12:39:00.000+02:00

Dissabte em vaig desplaçar fins Barruera, situada a la Vall de Boi. On es disputava la I Cronoescalada a les Roies de Cardet, amb una distancia de 4 kms i 1364 m positius.
A l’arribar el 1er que vaig fer es anar a buscar el dorsal i mirar quina de les muntanyes escalaríem. Totes ja em semblaven prou empinades. Jejeje
A les 16:30 es donava la sortida conjunta (dones i homes), que devíem ser uns 150 corredors aproximadament de les quals havia alguna que altra cara coneguda. Els primers metres els varem fer per dins de Barruera i desprès agafant un camí super empinat. Anava situat dins dels 30 primers, el ritme era molt fort i el pulsòmetre ja em marcava 180 ppm. Vam empalmar el camí amb una petita sendera i au, cap amunt. Seguia entre els 30 primers però el ritme era fortíssim i les pulsacions ja les tenia a 205 ppm. Brutal. Vaig afluixar una mica perquè vaig pensar “amb aquest ritme no arribo a dalt”, fins arribar a les 180 ppm. Això si, vaig perdre amb un moment unes 20 posicions. Ja portava uns 30 minuts i vaig trobar un ritme bastant còmode i reservant una mica pel final de la cursa que es quan sempre em trobo millor. Segur que anava dins dels 60 primers i ja em situava ja quasi ve al tram final de la cursa i es quan vaig canviar el ritme. Començant a passar gent i era dels pocs que corria cara amunt (sempre fent pauses caminant per recuperar-me). Continuava passant gent de les quals em costava molt retallar aquells metres que ens separaven. Quan vaig veure el pic de les Roies (situat uns 2444m) em va donar forces per continuar corrents, ja em faltava poc. Al final vaig marcar 1h 20m i em sembla que vaig arribar el 45.
Ara em tocava baixar, lo que més m’agrada.

Una dutxa i per avall (pa Tivissa) que dema teníem una piraguada.

M’ho vaig passar molt bé i vaig gaudir un cop mes de la muntanya. Va ser un bon entreno per la Cuita el Sol i per la gran cita d’aquest diumenge a Paüls.

P.D.: La classificació encara no l’han penjat i per això no se qui la va guanyar.

Salut i cames

By Adrià

Pujada als Pallerols V2.

2009-05-13T12:43:00.000+02:00

Sona el despertador. Avui toca la Sènia. Com sempre, el primer q faig és crucificar a l’Adrià, que ha estat el que m’ha ficat en aquesta història; després, m’aixeco.

Arribem a la Sènia, saludem a la gent, escalfem i…tret de sortida. Com de costum començo molt enrere, al costat de la calera i agafant referències (les que puc, perquè n’hi ha que tant aviat com sortim les perdo!). Li tinc respecte a la cursa, perquè són 30 km però vaig molt còmoda des d’un bon principi, cosa estranya, perquè als primers quilòmetres sempre pateixo. Així que com em sento bé dedico els primers km a la psicologia: és llarga, aniré tranquila, conec el perfil, he esmorzat bé, he dormit bé i com aquesta setmana no he pogut entrenar gaire…tinc ganes de córrer! Avanti!!!

Al km 12 guanyo posicions i amb això guanyo força, així que agafo els “cara amunt” (=allí on la merda ja no corre tant) amb ganes de no caminar, de manera que quan me’n adono…ja he passat l’últim pic i tot és baixada. Estic al km 23. De cop, sembla que les pedres hagin crescut: començo a ensopegar i a ensopegar (del cansament suposo), i ensopego tantes vegades que fins i tot em fa vergonya per qui porto darrera, que no sé si perquè no pot, o per no veurem més, es queda enrere.

Algú em diu que sol queden 2 km i vaig 4rta, crec que he deixat a la 5ena a uns minuts, estic millor posicionada del que m’esperava i a punt de sobreviure als 30 km. Si no fos pel mal de genolls, hauria fet els últims km a saltirons, però em fan tan mal que semblo més aviat un atleta de marxa atlètica.

Arribo a meta i el que més il·lusió em fa es veure a l’Adrià per dir-li que he pogut arreplegar uns puntets més per l’XTT! Tot un plaer mentre les companyes em deixin.

Salut i cames!

by Thais,

La Pujada als Pallerols

2009-05-12T16:18:00.000+02:00

La Pujada als Pallerols era la cinquena prova del circuit de curses de muntanya de les Terres de l’ebre.
A les 8:15 es dona el tret de sortida homes i dones junts (érem uns 100 corredors aproximadament). Amb principi la cursa havia de ser mes o menys lenta però va ser tot el contrari des de l’inici. Toneto i jo passàvem pel kilòmetre 10 a 5 min/km (ritme bastant alt per tractar-se d’una cursa de muntanya i a mes si la cursa tenia 31 kms i 1650 mts. de desnivell positiu, que a mi em van sortir 1160 mts.
Toneto i jo vam anar junts fins el kilometre 25 i posicionats entre els 30 primers (vam ser prudents ja que la cursa era llarga) despres d’haver pujat als Pallerols, punt mes alt de la cursa a partir d’aquí es quant Toneto em va “humillar”, baixant em va ser impossible retallar-li metros. Es un monstruo del descens!! Bueno van transcorre els kilòmetres fins quan ja estava a punt d’arribar a la Senia em giro, i veig al mestre Benavent. Que ja m’havia agafat i vam arribar junts a meta. Al cap d’un rato ens va arribar Rojals amb una bona classificació i la seva regularitat que el caracteritza. I desprès ens va arribar la Thais, la nostra gran font de punts i que gracies a ella ja ens fem conèixer. Enhorabona pel liderat del circuit!! jejeje

La classificació:

1 general VALERO EXPOSITO, MARIA REYES 3:23:48 (1era Veterà Femeni)
2 general SISTERE LLOP, MONTSERRAT 3:34:21(2era Veterà Femeni)
3 general GARCIA PECELLIN, AMPARO 3:49:54 (3era Veterà Femeni)
4 general PENTINAT PELEGRIN, THAIS 3:56:07 (1era Senior Femeni)
5 general FRANCES PANEA, Mª CARMEN 4:05:24 (2era Senior Femeni)
6 general BALAGUE CASTELLS, ANA BELEN 4:07:28 (3era Senior Femeni)

1 general EL QAYED, AHMED 2:30:55
2 general GINE CID, ALBERT 2:32:23
3 general RUBIO MARTICELLA, JOSEP LLUIS 2:35:20
...
15 general BORDERA QUINTANA, EDUARD 3:00:28 (13e Senior Masculi)
19 general TOMAS PERELLO, ADRIA 3:05:20 (15e Senior Masculi)
21 general BENAVENT MICOLA, JOSEP MARIA 3:05:32 (5e Veterà Masculi)
59 general ROJALS PENTINAT, JAUME 3:45:01 (48 Senior Masculi)

Ara fins a Paüls, que tindrem una gran representació d’extremeros de Tivissanos i Romans.

Ale ara a curtis!!

Salut i cames

By Adria

Nova adquisició Salomon Speed Cross

2009-05-08T14:03:00.000+02:00

Feia uns quants dies que m’anava pel cap fer un escrit sobre el tema sabatilles de muntanya.

La meva ultima adquisició son les Salomon Speed Cross. Em sembla que és el que estava buscant des de fa molt temps. Ja que les Salomon X Pro 3D no m’han resultat molt agradables. La seva sola és duríssima, no amortigua gens, el seu grip(agarre) no es massa bo i la sola dura 2 telediaris. Tot això provat per terrenys abruptes i molt agressius, tal i com tenim a les nostres terres. Segur que amb terrenys com el Pirineu dona mes bon resultat.

Bueno,al que fa a les Speed Coss la primera impressió es molt bona. Ja que a la seva amortiguació es boníssima, te una sola molt tova. Una de les altres avantatges que li vec respecte a les X Pro 3D és que pesen poquíssim, son molt lleugeres. I pel que fa al ajust a la forma del peu, és perfecte.
Ja us contaré que tal m’han anat a la Senia.

P.D.: Espero que la gent es vagi animant fent petits escrits sobre les sabatilles que utilitzen.

Salut i cames!

By Adria

III Cursa de Muntanya Alta Segarra 2009

2009-04-22T17:12:00.000+02:00

Aquest diumenge m’entres uns extremeros estaven a la representació d’entitats de Tivissa uns servidors (Toneto, la Thais i jo) ens vam desplaçar fins la població de Sanahuja (comarca de la Segarra) on es disputava la 1era cursa del circuit català.

Bon de mati, ja estàvem a puesto i el termòmetre marcava 2 graus positius(joder quina rasca). Vam fer els rituals de sempre, anar a buscar els dorsals, xerrar amb alguns coneguts, etc. A les 9 amb punt es va donar el tret de sortida de les noies i a les 9:15 la dels nois.

Aquestos de la segarra ens han sorprès moltíssim, ja que van confeccionar una cursa bastant dura i ens van fer gaudir d’un magnífic paratge. La cursa va ser un continu puja baixa puja baixa... la gran majoria de kilòmetres van transcórrer per sendera.Del tema senyalització perfecte i avituallaments també salvo algun que te’l trobaves desprès de la pujada.

Les nostres classificacions van ser molt bones menys la meva. Personalment estic una mica desmoralitzat ja que porto unes quantes curses sense que no em passi res, sino es una cosa es una altra. No se, haver si aquest cap de setmana a Xerta canvia el meu rendiment i la sort. Bueno aquí us deixo las classificació:

Eduard Bordera 2:39:17 25e (G.Masc) 20e(Masc.Senior)
Adria Tomàs 3:11:33 95e(G.Masc) 72e(Masc.Senior)
Thais Pentinat 3:44:56 15a(G.FeMaster) 10a(Fem.Senior)

Salut i cames
Ens veiem a Xerta!!

By Adria

Proposta escapada cap de setmana – Esports d’aventura Maig i Juny

2009-03-24T12:07:00.000+01:00

Socis, simpatitzants... (jejeje)

Ara que s’apropa el bon temps i el desglaç de la neu, que n’hi ha molta!! Que us sembla si fem una escapada d’un cap de setmana i gaudir d’esports d’aventura al pirineu?? Rafting, Hidrospeed, btt, vies ferrades, piragüisme, ponting, parapent...
Això es per fer un sondeig del “mercat” i saber quantes persones s’apuntarien!!

La data de l’escapada seria entre el Maig i Juny (s’ha de mirar el calendari de curses de muntanya, no??...jejeje)

Bueno aneu deixant les vostres propostes / opinions i anem fent llista!!!

Salut

Adrià

LA MARATÓ DELS ACOMPANYANTS

2009-03-06T15:07:00.000+01:00

Tot i que ja casi fa una setmana, vull recordar la marató viscuda pels acompanyants dels extremeros desplaçats a Barcelona diumenge passat.

Per ser diumenge, lo dia va començar molt aviat.

A les 5:30 hrs del matí, esmorzar una mica i agafar el tren cap a Barcelona. Un cop allà, ajudar amb els dorsals i fer algunes fotos, desitjar sort a tots/es i quedar carregats amb les bosses que no havia donat temps a deixar a guardarropia.

Un cop s'inicia la cursa i l'avinguda Maria Cristina queda buïda de corredors, una mica de descans i temps per anar al km 12 (Gran Via) i esperar l'arribada de la marabunta.

D'allí en endavant, un no parar, esperar que passin Xavi, la Maria i companyia, buscar la parada de metro i després l'estació ideal per baixar i veure als nostres, buscar nous punts per anar-los veient i animar, trucades de telèfon, fotos, córrer......

Vamos, que Ricard i una servidora van ser la seua marató particular i s'ho van passar d'allò més bé, tot i que dilluns una servidora estava casi tant cansada com els que van córrer 42 kms.

Al final, tren de nou cap a Sitges i DINAR a casa Baqués.

Quant hi tornem?

Cursa de muntanya de Miravet

2009-03-03T15:43:00.000+01:00

Miravet era la població on celebrava la primera cursa muntanya del circuit Terres de l’ebre.
A les 8:20 aproximadament arribàvem una petita representació de l’Extrem Team Tivissa, Eduard Bordera, Eduard Alonso, Jaume Rojals, Carles Costa, Josep Mª Benavent, Thais Pelegrin i jo l’Adrià. Com que el dissabte ja havíem anat a recollir els dorsals, vam passar directament a les salutacions i abraçades dels amics de la muntanya que feia una mica de temps que no els veiem, com per exemple Xavi Espelta, Roger Margalef, Paco, Puça, Dídac. JotaBe,el mestre Farnos, la Reyes, i molts més que em deixo.
El recorregut de la cursa pràcticament era per sendera rustica al 100% i degut al temps humit que estava fent, feia que les pedres rellisquessin una mica. Els 19 kilòmetres amb un desnivell positiu 1000 metres va fer una cursa molt trenca cames. Amb una gran participació, uns 360 inscrits, un nivell d’organització i una senyalització perfecta 10 sobre 10, ens va fer gaudir d’una gran matinal.

I la nostra representació Tivissana va tenir una gran classificació.

8ª clas. Temps 2:28:17 THAIS PENTINAT PELEGRIN

28e clas. Temps 1:54:17 JOSEP MARIA BENAVENT MICOLA
31e clas. Temps 1:56:27 EDUARD BORDERA QUINTANA
65e clas. Temps 2:05:21CARLES ANGUERA MARGALEF
163e clas. Temps 2:38:17 JAUME ROJALS PENTINAT
179e clas. Temps 2:54:23 EDUARD ALONSO ANGERA
22e clas. Temps 1:50:42 ADRIA TOMAS PERELLO

Bueno… ara fins Sant Carles de la Rapita.

Salut i cames.

By Adria

Trekorientació 2009

2009-02-12T14:47:00.000+01:00

Extremeros/es avui he rebut un correu electronic on informaven de la Trecko 2009, aqui us deixo l'informació rebuda per si algú l'interessa:

Bon dia Treker!

Ja tenim data per a la TREKO'09!!!
La nostra cita serà al Bosc de Poblet el diumenge 19 d'abril amb moltes novetats i alguna sorpresa.
Estigueu atents a la web perquè a partir de la setmana vinent hi trobareu tota la informació i el formulari per a l'inscripció.
Les places són limitades, no et quedis fora!
Ens veiem a la Treko'09!
Comitè organitzador del Trekorientació 2009
organitzacio@trekorientacio.com
http://www.trekorientacio.com/w
ww.dracactiu.com

By Adrià

Setmana d'esquí a Tignes 2009

2009-02-03T12:03:00.000+01:00

Bones extremeros and cia!

Dos integrants del Extrem Team Tivissa, la Thais i jo (adrià), varem fer una escapada del 24 al 31 als Alps Francesos, concretament a la població de Tignes, amb un gran complex d’esquí (Espace Killy, aproximadament 300 kms), una vila amb molta vida nocturna i amb molta gent jove.
El primer dia varem arribar sobre les 18 hores aproximadament on es podia apreciar que durant tot el dia havia estat nevant amb bastant intensitat. Varem descarregat tot el material al magnífic apartament, d‘uns 30 m2 jejeje
Varem sopar i havia a dormir perquè a l’un demà ens esperava el nostre 1er dia d’esquí.
Ens aixequem, mirem per la finestra i es podia aprecia el cel completament blau i que lluïa un magnífic sol pero amb una temperatura de -7 Cº. Desprès d’esmorzar ens calcem els esquis i agafem el primer telecadira i cap a munt. Tinc que reconèixer que el primer dia ens varem cansar moltíssim i ens costava respirar.
El segon dia va ser un dia grisot, frescot i nevadot. (com diu Tomas Molina) Jeje. Però igualment varem gaudir moltíssim. El tercer dia varem decidir d’anar a visitar la famosíssima vila de Chamonix (que la pròxima vegada que hi torni, serà per córrer el gran Tour de Mont Blanc). El quart, cinquè i sisè dia varem esquiar amb un sol esplèndid i gaudint d’unes magnifiques vistes del Alps, IMPRESSIONANTS! I el setè i últim dia va ser de vuelta pa casa, en aquest cas a Barcelona.
Aquest escrit es un resum molt resumit del que va ser la setmana. Ja que es va tractar d’esquiar, esquiar, esquiar i esquiar. Jejeje L’any que ve visitarem unes altres pistes d’esquí dels Alps.

I ara toca començar a preparar-nos a preparar físicament pel

Circuit Català de curses de muntanya i el Circuit de Terres de l’Ebre.

Apa fins aquí tot!

Salut i cames!

Adrià
P.D. Haver si pengem mes cròniques!! Que això esta molt parat...

CORRENT PER TIVISSA

2008-11-19T08:19:00.000+01:00

Diumenge 16 de Novembre. Corrent per Tivissa
Gonzalo i jo vam quedar per diumenge al matí, per fer una volta pels camins de Tivissa, i fer-nos venir gana per esmorzar. A les 8 puntuals, ja erem al Camp de Futbol, fent els estiraments de rigor (menys dels que s'haurien de fer), i arrancant direcció Maula. Les fortes pendients del Coll de Maula fan que ben aviat ja ens haguem despreocupat del fred que teniem inicialment. Al arribar dalt al coll, comença la baixada, fins a la zona de les Coves. Abans, però , ens trobem a un grup de caçadors fent graellada de carn per esmorzar, abans de començar la batuda. Ens confirmen que no passaran per la zona que volem fer, així que, després de rebutjar la seva invitació (i no per falta de gana, però és que si parem i mengem, ja hauriem begut oli ), seguim el trajecte. Arribem a la cruïla de camins Rasquera-Ginestar-Tivissa , i tomben cap a Sex Domiti. Un altre dia ja farem una volta per la comarca. Passem per alguns trams de la cursa de Tivissa, fins que arribem a la zona propera a Sant Blai, que vol dir que s'apropa el final. La sortida ha estat molt amena, hem tingut el luxe de trobar-nos i xerrar 2 minuts amb el mestre Josep Mª Benavent, i la Reyes, que anaven a pujar a la Creu , i després de 1 h.50 min. de trajecte, hem recorregut 18 kms. de córrer constant, amb pendents i baixades, que ens han fet passar un bon tros del matí de diumenge.
Quan vulgueu, a tornar-hi. De recorreguts en tenim tants , que no ens els acabarem.
Salut a tots.
Joaquim.
P.D. No em sé tots els noms dels llocs per on vam passar, però segur que tots ja coneixeu la zona, i les possibilitats que ofereix.

3ª Cursa de Muntanya

2008-10-15T20:17:00.000+02:00

Ei, l'Edu m'ha dit quina cronica pot fer ell, i m'ha demanat que faci la meva.
Bé doncs sent realiste vaig sortir amb ganes de passam-ho bé i passant de l'Edu i l'Adrià que de moment, tenen un parell de martxes més que la resta, i havent preparat la cursa els tres ultims diumenges, però amb la novetat, que aquest és el primer any que l'entreno fent part del circuit, sense fer cap a Llaberia o Capçanes com l'any passat.
Eren les 9 i feia estona que estavem tots per la Foig fent fotos escalfament, petant la xerrada, a anant a fer un riu en grup.

Hora de sortir aquest any volia sortir més tranquil ja que el final era bestial, surto i intento anar detràs de Carles, portem un ritme similar i se que si vaig amb ell em controlare el ritme, a dalt al camí de Sant Blai em fico davant de Carles i continuo pel Grau però alguns corredors es fiquen entre els dos i el perdò del darrere però espero que baixant pels Fogassos m'antxampi, arribant ja al control em vec l'Edu caminat i coix, em diu que s'ha torçat el tormell i li pregunto que fa, primer em diu que no ho sap li dic que l'acompanyo però em diu que plega (encara va provar fins l'altre control, embustero), arriba Carles i em diu que té flató que m'espavili, bé m'he quedat sense companys, fico música i a seguir, Faig la Sabina de Polesso l'unic que m'animava era la baixada que hi havia , enfilo la Conca a peu i per dalt vaig seguint la gent aquest any he corregut més que altres edicions per la serra , la boira es fa cada cop més espessa, i fins i tot el grup de set ens despistem i em desoriento, sort que no anava sol encara hagués fet cap a l'Ametlla, poca estona desprès de passar pel costat de la Foradada m'enxampa Benavent i encarem la baixada, el vec tant embalat cara avall que dic es un bèstia però m'en vaig darrera d'ell va ser el moment que vaig disfrutar més vam deixar a tothom que portavem pel costat, i vam encarar els Borjos Benavent es va avançar cara amunt també em sembla que baixa, vaig baixant els Borjos i el vaig veient però un cop comencem la Garita, fico primera , reductura i parant a bufar, cada 10 metres, però tiro amunt que m'espera l'Alonso que ja fa estona a perdut una caixa de mitjanes, i lo més bonic baixar per la llena sen fa pesat per que em falten cames ja ni les noto. Un cop baix objectiu complert arribar, una bona dutxa i a esperar la propera edició. Ara tinc 10 mesos sabàtics.

Salut i Cames.
Toneto

3ª Cursa de muntanya de Tivissa

2008-10-14T11:10:00.000+02:00

Fa un mes vaig començar a entrenar els caps de setmana, per poder afrontar millor la nostra cursa ja que he estat tot l’estiu vivint del cuento o sigui sense entrenar. Que tindrà l’estiu?? apart de que fa calor.... com diria Pocholo “esta noche fiestaaaaaa” jajaja

Bueno, per fi el dia ja arribat. El temps es amenaçador però de moment ens respecta. Al camping m’esperen els Extremeros/es i entre xerrades i salutacions em vaig trobant els ilercavons, els uequeros, els del Trote, els canareus, entre d’altres, en fi sinó la llista seria infinita. A les 9 amb punt es dona el tret de sortida, fem la volteta de rigor per dins el poble i d’allí ens enfilem cap al Grau. Ja estem posicionats al grup del davant, dic posicionats perquè anem l’Edu i jo. Les sensacions son bones m’entres anàvem guanyant altura fins arribar el Monegret, des de allí comencem la baixada pel barranc dels Fogasos. Anem avançant a bon ritme, devíem portar uns 4 o 5 kms i es produeix el fatídica lesió de l’Edu. Vaig sentir el “crec” del seu turmell, se’l havia torçat. A partir d’alli vaig tingué que continuar sol i lo pitjor es que em vaig començar a ratllar. Perquè lo que li havia passat a l’edu m’hauria pogut passar a mi, a partir d’aquí vaig ser molt prudent i vaig perdre “l’instint assesino” (és com si se’m ves mullat la pólvora)... Això que arribo al segon avituallament i em comenten que vaig dins dels 20 primers. Les sensacions son bones, no em noto ni cansat ni forçat ni res de res. Al cap d’una estona faig cap al pujador de la Conca, allí havia el tercer avituallament, faig un trago d’aigua i amunt. Després d’anar guanyant altura per fi ja començo la serra de la Creu, on ens avisen de que hi ha molt mala visibilitat per culpa de la boira i fort vent. Tal com he anteriorment em noto com si tingues la pólvora mullada, portava un ritme que ja m’estava bé sense forçar la maquinaria. Passem la roca foradada i la visibilitat era molt reduïda i fotia un vent... anem avançant kilòmetres un grupet de 4. fins que arribem al punt de que ens perdem, no veiem cap senyal. Lo més trist de tot això es que jo que soc del poble i després d’haver-hi passat 25 vegades per allí d’alt, NO EM SE ORIENTAR. Amb tot això que comencem a mirar pels voltants i res de res, devíem perdut uns 4 o 5 minuts fins que ens decidim de tornar cap enrere fins que trobem algú. A no res veiem que en passen uns quants, els seguim i au cara avall. No res, faltaven entre 500 o 800 metros per arribar al coll de Monetze. Ens dirigim cap als Borjos, tornem anar el grupet de 4 que ens havíem perdut i això baixant atrapem a 3 corredors, però aquests ens fan de tap i no ens dixen passar. Que tinc que dir d’això... resumint que ens varem xupar tot el baixador dels Borjos a darrere d’aquells. Això ja em va acabar de ratllar. Ja havia perdut tota possibilitat de quedar mes endavant. Bueno, després ja ens enfilàvem ja al últim tram “el pujador de la garita”. Això va ser una clatellada important per a molts. Jejeje Ja d’alt de tot a la Llena, només quedava la baixa que m’agrada més del meu poble, fins arribar a meta. Final 2:56 i 20a posició general.

Estic molt i molt content com a persona que l’hi agrada l’esport. Un altre cop la diada a estat Genial ni que el temps no ens acompanyes. Gracies a tots els col·laboradors i totes aquelles persones que han fet possible que gaudiu d’un diada així!!
I com a Tivissà i extremero em sento malament, perquè tenia com a objectiu quedar mes endavant i se que no vaig donar tot el que tenia. Ho sento, l’any que be ho intentaré fer millor.

P.D.: Duar cuidat i recupera’t aviat, Xavi A. això també va per tu. Una abraçada

Salut i cames

By Adrià

III CURSA DE MUNTANYA DE TIVISSA VISTA DES DE L’ORGANITZACIÓ

2008-10-13T20:59:00.000+02:00

Un any més (i ja en van 3!) després de mesos preparant la cursa i un cap de setmana de no parar, ahir es va celebrar la Cursa de Muntanya de Tivissa.
Tot i no córrer (la cursa) són moltes les sensacions viscudes, tant els dies previs com el mateix dia de la cursa.
Els dies previs, per acabar de tenir-ho tot a punt pel gran dia i per saber si, el temps acompanyarà i es podrà celebrar la 3a edició de la cursa. Que si falta l’arc, que si plourà a bots i barrals i caldrà tenir preparat un circuit alternatiu, acabar de marcar el circuit, anar a buscar el menjar i la beguda .......
El dia de la cursa perquè, sobretot, els participants disfrutin del dia.
Són molts nervis que valen la pena per veure com la gent disfruta (i pateix) de les muntanyes de Tivissa. Unes muntanyes per on ahir van córrer uns 230 corredors i corredores que van passar per paratges tivissans com el Grau (antiga via romana), la Sabina de Polesso, el Pujador de la Conca, la ja mítica Serra de la Creu (ahir tapada per la boira), els Borjos, el Barranc de la Foig i la Llena.
I és molta la gent que es movilitza pel dia de la cursa. Per això cal donar les gràcies als organitzadors, als col·laboradors, als que s’encarreguen de la web i les inscripcions, als que van a la muntanya, als que es queden al poble, a les que fan l’entrega de pitralls, als speakers, als rostidors/es, als que fan los bocates per als voluntaris, als que porten dies desbrossant i marcant, als que van decidir el circuit, als que el dia abans preparen les bosses amb els obsequis pels participants i tot lo fato pels avituallaments, als que no hi van poder ser perquè esperaven a que Didac sortís (FELICITATS PARELLA!), als que fan fotos, als que animen, a les tancacurses (o basureres) .......... MOLTES GRÀCIES A TOTHOM!!!!!
Ah! I sobretot, sobretot, als participants! tots els que heu vingut feu possible que es celebri aquesta cursa, MOLTÍSSIMES GRÀCIES!

Us hi esperem l’any que ve!

SALUT,CAMES I KMS!

L'onze de setembre i la II Cursa de Muntanya vila de Falset

2008-09-14T00:00:00.000+02:00

I com marca la tradició, l'onze de setembre, molts runners tenim cita obligada a la ja II Cursa de muntanya vila de Falset. Els extremeros no serem menos, i ens hi desplaçem una bona representació.
Sembla ser que avui el temps fa una treva per deixar-nos una diada radiant. I així va ser.

Salutacions, abraçades i encaixades per tots els companys i companyes de fatigues. En especial però, a tots els finishers de la UTMB; als uekeros, al xavi solé... fan goig de veure tots ells i elles amb lo seu xaleco que els acredita acabar tan dura cursa!
Es palpa un gran ambient i els falsetans que ens reben d'allò més bé. No hi fa falta de res; buffet de coques, avellanes i fato dolç en general, agafem lo dorsal sense fer cues, fem la foto de rigor i ja estem escalfant abans de sentir el tret de sortida.

A les 9.00h i després del tret, uns 300 runners partim en busca dels 23 kmts i 1150 metres de desnivell acumulat que conformen la cursa.

Aqui la meva crònica (haver si cadascú diu la seva!):

Decideixo sortir per posicions capdavanteres, no sé ben bé el motiu, però penso en el possible embut abans no agafar la sendera. Amb aquestes em trobo amb lo Roger ilercavó i amb un ritme bo iniciem la sendera que ens ha de portar fins el coll de l'Eudalda. Tot i que la cursa s'ha estirat som un grupet important els que anem tirant cap amunt. Entre els 15 primers calculo aproximadament. Com si d'una flecha es tractés, mos passa lo xavi solé a fondo! Un cop descendim per arribar a l'ermita de Sant Gregori, deixem el grup enrrere i tan sols correm lo Roger, lo desconegut 1, lo kabalinot de Joan F i un servidor. Portem un ritme fort baixant la sendera tècnica i Joan passa davant, que ens fa de llebre una estona abans de fotre-mos l'achasso!! Com arrea!!

Ara quedem lo Roger, lo desconegut 1 i jo. Seguim patint pujant St. Cristòfol i quan m'en dono compte, lo Roger es despenja del grup.

Tan sols quedem lo desconegut 1 i jo. Decideixo trencar el gel, avançant-li lo que mos trobariem ara; pujar lo Morral. Parlant i parlant i més parlant, resulta ser que el desconegut és de la Ràpita i auuu.. i com si mos coneixessim de tota la vida mos fiquem al dia en quan a curses, corredors, debatim envers la joventut i les drògues (això va donar per a molt) i un sinfin d'anècdotes que fan que el Morral, sigués menys Morral del que podia semblar.

Seguim corrent ( i parlant como no) en busca del barranc de la Foïna. En estes, començo a tenir flato. Intuitivament i sense que això pugui afectar a tan entranyable conversa, procuro disminuïr el nombre de paraules que dic, ja que em ve a la ment la leyenda urbana aquella que diu que: correr + parlar = a flato tard o d'hora. Possiblement però, m'he passat bebent en algun del avituallaments.

De mentres però, lo Rapitenc simpàtic segueix donant-li a la llengua i jo sentint-ho molt em limito a respondre monosil.labs i a moure el cap de dalt a baix i de dreta a esquerra... però és que no hi puc fer més! Lo flato va en augment i sembla ser que a l'altre costat també en tinc. Bons collons!! Al poc he de fer una aturada i li comento al rapitenc que segueixi tot sol, que ja xarrarem a la meta. Lo bo del rapitenc afluixa el ritme per a vore si m'incorpo però lògicament en veure que no puc seguir momentaneament, decideix seguir tot sol. Intento fer pressió al lloc on incideix el flato i expirar tot l'o2 possible. Torno a trotar tot sol i sembla que va passant. Ara que ja no puc parlar, intento mantenir un control de la respiració.

Em torno a recuperar i augmento el ritme, confiant en tornar-me a trobar lo Rapitenc. Després d'un parell de kmts semblava veure la silueta del Rapitenc. Era ell. Tornem al nostre ritme, i ja encarem la segona part de la cursa, la més corredora entre massos i vinyes. A falta d'uns 7 kmts aprox. s'ens aproxima lo desconegut 2,que s'uneix a naltros (més conversa vaig pensar!). Lo físic d'aquest últim em recordava a Puça, però avui Puça no corria. Lo Rapitenc decideix trencar el gel (no té cap problema) i resulta que lo desconegut 2 es de Roquetesss; llavors tot em va quadrar, era lo germà d'Albert. Mos comenta los èxits aconseguits per al UEC en la UTMB, en especial incís en s'un germà evidentment.. fins que mos fot l'achasso a falta de 3 kmts. De nou pues, lo Rapitenc i jo, jo i lo Rapitenc. Ens comenten que anem dels 10 primers i intento buidar-me pel que queda de cursa. Lo ritme ja no és igual pels dos, que anem molt tocats i ja parlem menos! Augmento lavelocitat on intento estirar al bon amic Rapitenc, que finalment em diu que tiri tot sol. Adelanto a dos corredors pel barranc en sorra de platja i veig al germà de Puça aprop, però no puc arribar, el cap diu que si però les cames que no. Finalment entro molt satisfet a meta. Ho he donat tot i m'ho he passa't la mar de bé ademés de fer la millor cursa que he fet fins el moment. Serà que els entrenos han donat els seu fruit? Als pocs minuts entra lo Rapitenc i ara sobren les paraules, mos fotem un abraç com Deu mana! Al poc, van entrant la resta d 'extremeros, mon cosí Oscar, lo Bufalo Cabau.. i acabem al nou camp de futbol de Falset (com se'ls gasten, amic, allà dalt!) fent uns quants xuts; l'Alonso fent de Romario o' rei du gol i jo fent de Cañizares! Mos fotem una dutxa com a reis dins de les noves instalacions del camp i fins aqui la diada. Felicitar la tasca dels Falsetants/es, de la organització, dels voluntàris i de totes aquelles persones que fan de la Cursa de muntanya de Falset, una data fixa en el nostre calendari.

Classificació dels nostres (posició, nom i temps):

8. Eduard Martinez Pou: 1h 56min

42. Oscar Pou Gálvez, Buffalín: 2h 08min

70. Jordi Joan Cabau Vaello, Buffalo: 2h 15 min

74. Xavi Alonso Anguera, "Romario": 2h 16 min

106. Josep Ma Olesa: 2h 27 min

107. Gonzalo Gomez Diaz: 2h 27min

149. Joaquim Pujol Sarroca: 2h 38min

+ info: http://www.cursadefalset.com/23_general.htm

SALUT I AVANT!!

by eduard

Pre-cursa Falset

2008-09-06T17:06:00.000+02:00

Ahir divendres al bo de la tarde, quedo amb en Ronald per fer un reconeixement del que serà el circuit de la cursa de Falset. En principi, un entreno més d'aquest intens estiu. Però tots els esquemes de fer un entreno a ritme suau s'em trenquen quan en Ronald em confirma que avui hi ve un invitat, lo Toni Arbones.

Arribo a les 17.30h a la plaça de l'Artesana de Falset i als pocs minuts arribem ells dos. Salutacions, ultimem les "camels", i començem a córrer a un ritme suau i corredor. Amb en Ronald, ja mos coneixem de fa molt temps i sé com se les gasta, sabia que avui li fotria canya tot i surtint de lesió, amb l'objectiu de recuperar ritme i resistència. Pel que fa el Toni, no el coneixia personalment, tot i que n'havia sentit a parlar molt al blog dels ilercavons; tot un referent en el món de l'escalada a nivell nacional, internacional i desde fa un temps, inmers en el món de les curses de muntanya (12h 21' a la Carros de Foc versió skyrunner d'enguany!!). Suposo que sobren les paraules. Així que senyors, lo canguelis estava servit. Era conscient doncs, que avui suaria la camiseta i de valent!

En primer lloc i marcant lo ritme estava el Toni, seguit del Ronald i per últim un humil corredor que ja bufava! Mentre arribavem al coll de l'Eudalda, em vaig limitar a fixar-me amb l'harmonia dels moviments que feien tots dos al córrer, de les petjades, de la posició del tronc, de les inspiracions i espiracions... vaig intentar simular tot el que vaig poder. Abans d'arribar a la bonica ermita de Sant Gregori, lo ritme ja anava in crescendo i de seguida ja vam encarar el segon repetxón del circuit, per dirigir-nos al punt més alt, lo Morral. Lo ritme no parava de pujar i em va venir a la ment tot allò que lo mestre Farnós mos diu en alguna ocasió; separar cos-ment i tirar amunt, però xiquets, l'home del mall sortiria d'un moment a l'altre!

Tot i que lo Toni anava incrementant lo ritme, el fet de que pujessim lo Morral caminant rápidament em va fer baixar les pulsacions i estabilitzar-me una mica, em va venir fenomenal.

Vam xalar molt en les poques baixades tècniques incrementant lo ritme considerablement amb galleto inclòs del Toni contra dos pedres grans, per fer-se mal de collons. Es va aixecar rápidament i a continuar que no ha sigut res, impressionant!

Bordejem lo poble, i seguim pels camins dels masos i vinyers de Falset. Encarem els últims 10 kmts lo Toni com no, fresc com una rosa i lo Ronald i jo que ja estem tocats de valent. De casualitat miro el crono i no em puc creure que amb el que tenia que ser un entreno, pugui arribar a fer millor temps que el dia de la cursa de l'any passat. Arribem al poble. Xops, però satisfets. Lo Ronald segueix corrent perque d'aqui pocs minuts té una reunió i lo Toni i jo fem una horchata i una cocacola respectivament.

Com a conclusions, tot un plaer córrer amb aquests dos corredors però abans grans persones. Donar les gràcies al Ronald que tot i no estar fi després de la lesió, un any més, no l'hi ha importat prestar-nos una mica del seu temps per fer el circuit. Desitjar-vos molts ánimos amb la cursa, ho fareu de conya i segur que els corredors xalarem com enanos!!! I com es veu al fons de la fotografia del Toni, l'espectacle continua.

Un cop més, gràcies per tot.

Salut i avant!!

by eduard

Curtides per les serres de Castella i Lleó

2008-08-24T20:07:00.000+02:00

Voldria començar demanant disculpes als lectors/es i/o advertint que la qüalitat de la següent crònica es veurà mooolt sensiblement afectada respecte l'anterior. He fet tot lo possible per passar-li la crònica a Ricard i la Maria i que la fessin interessant, però sentint-ho molt tenen molta feina, estant sobresolicitats pel que fa la confecció d'altres cròniques i em van dir que no la podrien tenir llesta fins a finals de setembre! ;) Aixi pues, no em queda més collons que fer-la jo!

Fora conyes (amb carinyo Ricard i Maria, eh?), aprofitant unes vacances de 5 dies, m'escapo a terres Sorianes per tal d' anar a veure part de la family allí instalada, els amics i amigues d'allà i com no, seguir amb el procés de curtiment que porto este estiu. En total han estat 4 dies d'entrenaments molt positius i amb bones sensacions.

DIMARTS 19: SKYRUNNING PICOS DE URBIÓN

El primer dia, vaig decidir fer un pic clàssic d'aquestes terres, la Laguna Negra y los Picos de Urbión. L'he pujat nombroses vegades i mai aburreix, molt recomanable i amb unes vistes espectaculars on també podrem veure el neixement del riu Duero. M'aixeco a les 5.45h, esmorzar forçat, carretera i manta (9 Cº al carrer) i encantat de la vida fico la calefacció en ple mes d'agost en direcció la capital, Soria. Em desvio per la carretera de Burgos en direcció el bonic poble de Vinuesa. Allà trobem un panell que ens indica l'aproximació al pàrquing.

Arribo i no hi ha una alma, em fico el traje de batalla, i començo a córrer a ritme suau per pista asfaltada (2 kmts) en direcció la senda de la Laguna. Fotos de rigor a la Laguna Negra d'origen glaciar i segueixo per la senda (GR) en busca del cim d'Urbión. Zig-zag en una costa amb fort desnivell i obtenim les millors vistes d'aquest enorme llac. Segueixo GR amunt tot sol, no trobo ningú i arribo sense massa dificultats en quant a desnivell fins la Laguna Larga. Segueixo corrent i ja arribo al cim, abans però, passo pel tram més escarpat i pedregós del recorregut. És en aquest punt on 3 perros enormes que custodiaven un ramat de cabres m'amenaçen bornant-me en dirreció meua de que aquell territòri es d'ells. M'entra el canguelis i decideixo caminar fins allunyar-me d'ells! Diviso el punt geodèsic i faig cim. Puc apreciar la sierra de Ayllón y la Laguna de Urbión. Esmorço, més afotos i contemplo les vistes espectaculars a 2229 mts.Començo a veure gent en direcció a Urbión i decideixo baixar de nou corrent fins arribar al pàrquing.

DIMECRES 20, ASCENSIÓ PICOS DE URBIÓN (VERSIÓ FAMILIAR)

El dia següent, una petita representació de la familia (mun pare, muns cosins Quique i David i un servidor) decidim atacar el cim per la cara SO, on el paisatge també es una meravella. Caminem xino-xano i avui trobo més muntanyeros que no pas ahir. Un cop ja em fet cim, descendim i ens desviem per una senda on ens porta al naixament del riu Duero, l'aigua està bonissima.

Fotos de rigor, treiem lo chorizo, los torrenos (grassa autòctona pura però que està de muerte, és la corteza del tocino per a qui no ho sàpigui) , formatge i només mos va faltar lo vi! Farts i contents, seguim caminant per la senda clàssica fins arribar a la Laguna. Allí fiquem los peus en remull, l'aigua està fresquissima, després fem un beure i ja de nou al pàrquing. Un dia radiant i en família.

DIJOUS 21, PARQUE NATURAL CAÑÓN DEL RIO LOBOS

El despertador sóna a les 6 del matí i diguem que la nit abans, no vaig anar a dormir d'hora! Avui no fa tanta fresca i el termòmetre marca 15 Cº. Agafo la ranchera en direcció Berlanga. Em desvio en direcció El Burgo de Osma i ja em trobo el panell que m'indica el parc natural abans d'arribar al espectacular poble de Ucero. Aparco el coche i aqui si que hi ha moviment. Moltes families i montanyeros i es que aquest parc no té massa desnivell i es molt recomanable a tot tipus de públic. Com mai havia fet anys enrrere, avui estic disposat a creuar tota l'extensió del barranc corrent i tornar. Són uns 45 kmts en total desde territòri de Soria fins territòri de Burgos, però al meu ritme i amb tot el dia pel davant penso que podia ser possible.

M'acabo de lligar les bambes i ja estic corrent per la senda en direcció l'ermita de San Bartolomé o San Bartolo com diuen allà. Són 2'5 kmts a ritme molt suau i anant creuant el poc cabalós riu Lobos. Ja desde l'inici es pot apreciar la gran riquesa de flora i fauna que té el parc natural. Veig els primers buitres leonados alçant-se a l'horitzó. Arribo a l'ermita, fotos de rigor i agafo la senda GR SO-BU en direcció el Puente de los 7 Ojos. Senda molt atractiva i corredora on passen els kmts ràpidament. Mentre xalo corrent, intento recordar les històries que mos narrava l'amic Romàrio lo dia de la marxa, pero macho, no es lo mismo! ;) Comença a apretar lo lorenzo. M'aproximo a varies coves i ja arribo sense dificultats al pont, de gran bellesa en èpoques de força aigua. Creuo la carretera i segueixo la senda en direcció Hontoria del Pinar. Em noto fort, i augmento el ritme endinsant-me en alguna tartera i bebent aigua fresca que brotlla en diferents punts del recorregut. Visito una choza resinera (antic refugi fet de fulles de pi i troncs on els resiners, recolectaven la resina dels pins i les resguardaven de les inclemències del temps). Arribo a Hontoria. Allí visito el poble i paro per dinar. Porto gairebé 4 hores.Ja de tornada, decideixo caminar ràpid per fer baixar el dinar. Al cap d'una hora començo a córrer i ja al kmt 30 aprox. ja em noto fatigat. CA-CO durant 10 kmts i els últims 5 kmts els faig de nou corrent a ritme suau ( millor dit, arrastrant-me, que collons!) per evitar lesions degut al cansament i ja no tinc aigua. Arribo al pàrquing deshidratat.

Distància: 45 kmts

Temps: 7'30 hores

DIVENDRES 22, CIM DEL MONCAYO

Últim dia de vacances, i ja estic força cansat. El tute d'ahir em deixa amb alguna que altra ampolla petita als dits del peu, però tinc intenció de fer el Moncayo. Agafo la carretera en direcció Gómara. Un cop allí agafo el desvío en direcció Cueva de Ágreda. Aparco. Traje de batalla i caminant en direcció el GR. Noto molèsties en les petjades degut a les ampolles però les ganes de fer cim poden més. Paisatge molt àrid i amb poca presència de vegetació. Segueixo acumulant desnivell i vorejant el riuet. Declarat al 1927 com a parc natural "La dehesa del Moncayo", aquest enclau consta de 3 pics destacats: El Peña Negra, el pròpi Moncayo i La Lobera, tots tres pel damunt dels 2000 mts d'altitud. Arriba un moment que el GR passa per una canal força llarga, de pedra solta i fins pràcticament el cim. Trobo un montanyero de la zona on cabiem impressions i fem el que queda de cim junts. A dalt, bufa fort el Cierzo, fem fotos de rigor al punt geodèsic i esmorzo. El cel es tapa sota l'amenaça de pluja.

Sense encantar-me pues, decideixo que si les ampolles m'ho permeten, faré el descens corrent, ja que pujant no m'han fet massa mal. I corrent és com acabo les vacances per este indret. La veritat, és que el Moncayo a l'estiu no té massa "interés", doncs em va comentar l'amic montanyero que amb les últimes neus de l'hivern, la canal per on es puja és logicament més dura, més guapa i té més encant. Haurem de tornar-hi pues.

Temps total: 3h

I colorín colorado este cuento se ha acabado. Fins aqui algunes de les múltiples rutes que es poden fer per estes terres. Si l'estiu que bé algú es vol apuntar hi esteu invitats/es i jo encantat de la vida!

salut i avant!

2008-08-13T00:35:00.000+02:00

Marxa Nocturna de Tivissa a la Cala

Buenuu...la primera crònica de la Maria i el Ricard...quina responsabilitat, pero estremeros de que aneu? Penseu que per anar al darrera de tot, ens dona mes temps per pensar la KRONIKA per publicar-la al GRAMMA EXTREMERU? Doncs SI! En aquest cas, cal dir-ho clarament: l’últim trosset va servir per pensar MOLT, i si en teniu algun dubte aqui va aquest:

MANIFEST PELS DRETS DELS ANIMALS DE CORRAL EN TRÀNSIT CAP A LA COSTA

(el manifest s’ha de redactar algun dia d’aquests, de moment us passo la crònica de successos)

Bé, tot comença on ha d’encetar-se qualsevol bona història, o sigui a TIVISSA, una nit de dissabte en principi intrascendent: els quintos ja torrats son al voltant de la barra esperant la matinada, els psicòlegs s’enfilen a les teulades per buscar conversa, petits i grans son al carrer prenent la fresca i corejant consignes per desafiar la gravetat, l’extraterrestre de torn (ves per on, avui es un rumano) que intenta comunicar-se amb els estels enmitg del rebombori que organitzen tots els altres... o sigui una nit del tot normal si no fos perquè a la Baranova s’ha concentrat un ramat de cent vuitanta ànimes en “transhumància” cap a l’Ametlla de Mar. El problema es gros... al poble no hi queda cap pastor aquesta nit, i el ramat es una barreja de cabres (lleugeres d’equip, neguitoses amb ganes de fotre el camp) i d’ovelles (llanudes i manses volen marxar xino-xano). Una vegada s’ha senyalat tot el ramat, només queda una sol.lució, aviar tot el bestiar cara amunt, i amb una mica de sort, faran cap a la costa...dit-i-fet, un pastor forà acompanya el bestiar fins a la Llena, on el ramat s’enfila pujada amunt.

Els extremeros en principi, tenen la voluntat de comportar-se: seran gregaris fins a l’escorxador...pero son cabres amb pell d’ovella i quan arriben al coll de Monetze l’instint no pot mès, cames ajudeu-me costa avall... la tirada es maca, trobem un primer control bastant d’hora que recondueix el ramat i l’encara pel cami. Anem tirant en grup, tot fent sonar les esquelles que ens expliquen històries i fets fantàstics de la mística Tivissana contemporània...(l’Alonso us en farà cinc-cèntims en 15 Km.)

De sobte, sentim els xiulets dels autèntics pastors ...a la Devesa aquesta nit hi ha trobada nacional, i ens reben com cal: òstia ja sou aqui? Continuareu corrent fins a l’Ametlla? Au va! Voleu un glop de vi?...Ens alegrem molt de veure’ls, ens fem unes fotos i ja ens entaulariem amb ells si no fos perquè estan molt ocupats reconduïnt amb xiulets i esquelles tot aquest escampall que va de cara a l’Ametlla... naltros continuem el cami per anar a buscar el cotxe i retrobar-los a la marxa dels quintos de Tivissa.

A Frides trobem el segon control, on reposem forces amb l’equip encapçalat per la D.J. “Valentina de Luxe” and the Cala Company: entrepans, beure de capritxu, vi, galetes...ens aturem una altra bona estona per fer-la petar, finalment arrenquem farts i divertits, hem d’anar de marxa i la nit es curta...

Continuem corrents a ritme lleuger, aquesta part del recorregut es distreta seguint els camins fins al Mas de Rabassó on les coses es comencen a tòrcer, la pista asfaltada fa mes dur el ritme, i nomès som al quilòmetre 18, fem una tirada a peu fins trobar l’últim abeurador, on la menjadora es plena de galetes delicioses! Per sort deixem uns tres quilòmetres l’asfalt, seguint una pista de cantera que va pel fondo d’un barranc força fosc, en aquest punt comencem a notar el cansament. Finalment arribem a l’últim tram de carretera, ens queden uns set quilòmetres d’asfalt fins el final...els agafem amb resignació i anem tirant (uns mes que els altres) fins a l’entrada del poble. L’arribada al poliesportiu la fem com a ramat ben ensenyat que som, agrupadets i a mesura que hem descansat, cadascú cap al seu corral!

Bé això es tot, malgrat que l’últim terç asfaltat del recorregut desllueix una mica aquesta marxa, val a dir que l’esforç de la gent de l’Ametlla de Mar, anima a qualsevol a tornar-hi l’any que ve. La resta ja forma part de l’història contemporània de Tivissa: l’extraterrestre no va ser abduït, els quintos es van emborratxar encara mes, el DJ. Rojas va tancar la nit de marxa, i els companys eren al lloc de la cita (al ball a prop de la barra).

Salut cabretes...

II CURSA DE L'ERMITA DE BARRULLES

2008-08-05T12:47:00.000+02:00

Diumenge 3 d'Agost .
Aquesta vegada surto a les 7 del matí de casa, amb la única companyia de la injustament oblidada durant els últims temps, la nostra guia Baricentro. Destí : Capafons (Alt Camp), prop de Prades, on nostre senyor va perdre les espardenyes, i no s'en va sortir de trobar-les ningú.
Arribo ben puntual, a les 8:30 , aparco a l'entrada del poble, i em dirigeixo a buscar el dorsal. Junt amb el dorsal, bossa d'obsequis per anticipat. A destacar una dessuadora i un buzz. Torno al cotxe per deixar la bossa i preparar-me, i no em cal buscar, ja que trobo als companys del Extrem Team Tivissa, la nova fornada de corredors, el Jaume Rojals i l'Eduard Anguera (que tremoli Romario, que li puja competència ...). Fem els comentaris de rigor sobre el nostre estat i les impressions de cara a la cursa, i fem temps fins a les 9:30, on després d'una presentació de cursa per part de la organització, puntuals fem la sortida.
La cursa transcorre per camins de muntanya principalment, amb poc tros de corriol, i algun tros d'inevitable asfalt. És una cursa molt ràpida, 9,3 kms. de pujades fortes i baixades pronunciades, amb tres avituallaments líquids molt agraïts, ja que el calor va ser molt fort. Així, sense temps a pensar gaire, passem al costat de l'Ermita de Barrulles, lloc d'on prèn nom la cursa, per enfilar els últims tres kilòmetres fins al poble. A destacar els últims 700 metres, una forta pujada que ens conduïa a la linea d'arribada. Al final, esmorzar, refresc i pastes per tothom, en quantitat. Bon ambient i ganes d'agradar per part de la gent que ho organitzava. L'any que vé, a tornar-hi, que a Capafonts hi ha bona gent. T
emps dels nostres corredors :
Joaquim 45 min. 51 seg.
Jaume 46 min. 48 seg.
Eduard 59 min

By Joaquim

IX MARXA NOCTURNA (TIVISSA - L'AMETLLA DE MAR)

2008-07-28T20:29:00.000+02:00

Família,

Estes festes de St. Jaume abans de que l'alcohol mos afectés a la parla, uns quants extremeros/es vam proposar de fer la nocturna tots junts a modo d'entreno corrent. Que us sembla? Pot estar bé! Digueu la vostra i fem llista a vore quants som! Ánimos!

DADES GENERALS:

Recorregut: Tivissa - L’Ametlla de MarData: Dissabte 9 d'agost de 2008.

Distància aproximada: 33 KmLloc i hora de sortida- Plaça de l'Església de Tivissa a les 23:00 hores. ( Es recomana estar una hora abans)

Lloc d'arribada: Polisportiu Municipal Galetet de l’Ametlla de Mar.Durada aproximada: 6/7 hores.

INSCRIPCIONS

-Oficina de turisme de Tivissa, tel: 977417551

-Centre Excursionista Azimut

- Complexe esportiu, l'Ametlla de Mar-tel: 627799184fins al 8 d'agost de 19 a 21 i al correu: nocturna9@hotmail.com

- Polisportiu Municipal Galetet de l'Ametllatel: 977456811 ( de 17 a 20 hores)

Data límit d'inscripció: 08/08/08. Els menors de 16 anys haurán d'anar acompanyats i els de 16 a 18 anys hauran de portar una autorització dels tutors, els quals serán en tot moment responsables del comportament dels menors. La quota es pagarà en el moment de formalitzar la inscripció. Les persones que ho facin per telèfon o correu electrònic, primer faran l'ingrés al C. de Caixa Tarragona "2073-008-24-0100108335" o de la Caixa "2100-0176-81-0100605640", en concepte de "marxa nocturna" i especificant el nom de l’inscrit/s.

Posteriorment s'haurà de notificar al C.E Azimut les dades de l'ingrés i les dels participant/s ( nom, DNI, telèfon, edat, adreça, i si s'està federat), mencionant si s'escau la reserva de l'autobús. Abans d'iniciar la marxa caldrà presentar el justificant d'ingrés de la quota i la credencial federativa ( qui la tinguin).

PREUS:No federats: 12,5 eurosFederats: 8 eurosSocis C.E Azimut: 6,5 euros.Servei de bus( opcional) 6 euros.

A TENIR EN COMPTE:Es recomana portar aigua, tot i que al llarg del recorregut trobareu tres avituallaments amb menjar i begudes.Cal portar frontal o llanterna amb piles de recanvi.Hi haurà un servei de cotxe escombra als punts d'avituallament. En cas de retirada, s'ha de donar avis en aquests punts.A l'arribada hi haurà la possibilitat de dutxa i pernocta al polisportiu Galetet.Atès que la marxa passa per alguna propietat privada, preguem que no es cridi i es respectin els llocs per on passi.Les deixalles s'han de llençar als avituallaments.La inscripció contempla el pagament de l'assegurança obligatòria de la FEEC.

I COM SEMPRE, A L'ARRIBADA HI HAURÀ XOCOLATADA!!

El C.E. Azimut no es responsabilitza dels accidents/incidents que puguin esdevenir i siguin aliens a l'organització.

Font: http://www.tivissa.net/

By Eduard M.

Triatló Iron-Terra de Riba-roja o l'aiguat del segle!!

2008-07-28T19:00:00.000+02:00

Per cames vaig tenir que marxar el passat 13 de juliol quan vaig decidir-me a anar a vore l'iron-terra de Riba-roja. Eren les 12h del diumenge 13 de juliol, quan llegint pel diari em vaig assabentar que el mateix dia i a les 15h es disputava el triatló d'aquesta localitat de la Ribera d'Ebre.

La veritat es sempre m'ha motivat anar a veure'l, sempre se'n ha sentit ha parlar molt d'aquest mític triatló i mai havia tingut l'ocasió de anar-hi, això si, d'espectador. Tot i que no sigui l'ironman pròpiament dit (4'5 kmts nedant + 180 kmts de BTT + 1 marató), no perd l'encant d'aquesta prova ni el mèrits aconseguits per tots els triatletes que hi participen. Desde el primer, fins a l' últim.

Vaig arribar abans del briefing, per escoltar les últimes instruccions per part de l'organització (una mica caos tot plegat) i posicionar-me com un bon espectador per treure les fotos més xules i disfrutar de l'ocasió. No coneixo ni Deu! El cel es carrega de cúmuls sota l'amenaça de pluja.

Pel que fa els triatletes, flipes pepinos. Molts d'ells semblen professionals i els físics delaten una gran dedicació. Trajes de neopré i tots ells/es (un parell de dones) ja están preparats per la primera modalitat; nedar 2 kmts en un circuit tancat al riu en forma de quadrat. La veritat es que començen molt forts, i en el tram on la corrent va a favor es on s'escapa el grup capdavanter. Comença a ploure, a bufar un fort vent, trons.. i jo fent-me la idea que això es suspendrà d'un moment a altre.

Malgrat el mal temps, la prova transcorre amb tota normalitat i jo disfrutant de lo lindo, això d'animar també mola! Començen a sortir els triatletes de l'aigua, algun d'ells fatigats i fan la transició per la següent modalitat, la BTT. La BTT es fa en un circuit tancat on han de fer varies voltes fins aconseguir un total de 90 kmts (cágate lorito!!). La pluja es fa més insistent, el vent huracanat, els trons que cada cop cauen més a la vora i els espectadors que no tenim collons de trobar un lloc que ens faci de refugi. La pista es un fangar i l'aigua que cau fa practicament impossible les pedalades del participants.

L'organització desbordada, no sap ben bé que fer i dóna per suspesa la prova, per decepció de molts triatletes vinguts d'arreu del país. La 1/2 marató, lògicament, ja no es va arribar a disputar.

Un servidor, en veure que lo panorama ja afluixava, va aprofitar per fotre el camp. Ja dins al coche pensava en lo bonic que seria participar en un triatló i aquest va ser el motiu pel qual vaig anar-hi; somiar de més aprop el que ara només pot ser un somni. Vaig xalar moltíssim animant i els espectadors allí presents fins i tot cantaven! Es allò de, al mal temps, bona cara!

+ info: http://www.triatlo.org

Pit i collons

By Eduard M.

NOVA CURSA DE FALSET

2008-07-09T16:57:00.000+02:00

Arriba la nova edició de la Cursa de Falset, que es celebrara el pròxim 11 de setembre.

Per més informació clikeu a l'imatge:

EXTREMEROS A ANDORRA

2008-07-07T18:33:00.000+02:00

Aquest cap de setmana, amb l'excusa de les Gore Tex Series a Grandvalira, un grupet d'extremeros hem passat el finde al país veí, Andorra.
L'aventura comença divendres a la tarda, quant la Maria i jo anem a comprar l'avituallament líquid i sòlid d'aquests dies (no fos cas que passessim sed o gana) i continua a primera hora del matí de dissabte, quant emprenem el viatge cap a Canillo perquè Xavi corria el VK a la tarda i haviem de ser a puesto per dinar (algú vol tallarines? crec que n'han sobrat, no??!!) i descansar una miqueta abans de les 5 de la tarda, hora en què es començava a donar la crono-sortida als participants que havien de recòrrer un VK de 935 metres de desnivell positiu en 3,8 kilómetres. Los altres 5 vam fer d'animadors oficials durant els 55 mins en que Xavi va estar corrent-caminant i, a crit de "romario, romario", "amunt, amunt" i "venga xavi que això ja està", no vam parar de cridar i animar, fos des del telecabina, des de la cadira o ja al cim esperant que arribes.

De tornada a l'apartament, banyet a la piscina-jacuzzi de les instalacions de l'hotel uns i cerveseta al pub els altres i cap a l'entrega de premis i sorteig de material. Per variar, no mos toca res i veiem com són els altres els que marxen amb jaqueta nova, polaines, etc, etc. Per això, un cop acabat tot este tinglado, esperem l'arribada de Ricard i..... a sopar! que hi ha gana i s'ha d'anar a dormir aviat.

Diumenge mos retrobem a les 8 del matí per esmorzar i tornar a les muntanyes, la majoria a córrer la VR i una servidora a fer fotos i animar.
A les 9:30 es dóna la sortida a les xiques i tots animem a la Maria, única representant femenina de l'ETT. Un quart d'hora més tard, surten els nois (Carles, Jaume, Ricard, Eduard i Xavi) i comencen a recórrer la VR de 16,5 kilómetres de recorregut i 1.350 metres de desnivell positiu amb sortida en linia desde Canillo a 1.530 metres i arribada al Pic de Maians a 2.466 metres. El recorregut de la carrera és molt variat i té diversos trams molt diferenciats i típics del pirineu (bosc, prats, collades i vistes panoràmiques).
El primer en arribar, després de només 1:35 hrs, és l'Agustí Roc (impressionant!). Els nostres van arribant entre les 2:19 i 3:09 hrs.
Un cop a Canillo de nou, dutxeta al Palau de gel, sorteig de nou (mos toca pero com si no ..... un bidó d'aigua!), pasta party i cap a casa (passant primer per algunes botigues andorranes i fent el gasto de rigor).
Cap de setmana de curses i rialles que, crec, hauriem de repetir més sovint. Que creieu?

Salut, cames i kms

By Heura

ENTRENO PER TIVISSA

2008-07-02T20:25:00.000+02:00

Dissabte 6 del matí. Sona el despertador. Amunt i som-hi, que he quedat al Calvari 28 amb Romario per anar fer una volteta pels bonics paratges del terme de Tivissa. Finalment, també s'apunta l'amic Santi, que puntual m'espera a les 6:30 davant de casa. Pugem al cotxe, una breu xerrada, i apa, que ja hi sóm. A les 6:50 ja sortiem de Tivissa direcció Llaveria, tot seguint el GR Un recorregut molt xulo, amb vistes molt recomanables, pujades fortes, i baixades dures. En alguns moments, el GR passa per camins que ens portarien a La Serra d'Almos o Capçanes. Si hi ha temps i ganes, de recorreguts no en falten per conèixer tot el terme de la Sex Domiti. A més, l'entrenament i la curtida estàn assegurats. Arribem fins ben a prop de l'embotelladora d'aigua Fontdalt, i quan comencem una baixada bastant tècnica que ens portaria al costat del poble de Capçanes, decidim fer-la durant uns 500 metres aproximadament, i voltem de tornada. Ja són vora les 9 del matí, i hem de tornar al cotxe abans que la calor sigui insoportable. Així que altre cop via GR, però amb petites variacions, arribem a Tivissa després de voltar 23 kms. de recorregut curtidor, en un temps de 3 hores i 23 minuts, parada per fer un petit esmorzar inclosa. A l'arribada al poble, l'amic Santi es marca un detall, i ens invita a un xampú, ja que jo i Romario, fent honor a la fama de bon català, tenim les butxaques buïdes. Si hagués vingut Gi, hauria invitat ell, i ja m'ho apuntaria al meu compte.

Apa, Salut i Kms.,
,....
I calor, molta calor.

Joaquim.

Cuita el Sol 2008 - Versió camarlenca!

2008-06-17T08:59:00.000+02:00

Bones companys/es de la muntanya,

El passat dissabte dia 7 es va celebrar “La Cuita del Sol “, cursa puntuable per la copa catalana de curses d’alta muntanya.
Vam arrancar a les vuit del matí de Camarles tres camarlencs: David (un noi que està molt fort i crec sincerament que arribarà lluny al món de la muntanya), Peret (amb ell m’ho vaig passar molt be ) i un servidor Kiko Martí.
El viatge va anar perfecte ,vam esmorzar a Tremp, i cap a les 13:30 arribavem a Àreu .
Allí ens esperaven dos de les terres de l’Ebre concretament de Tivissa l’Adrià i la seva companya Thais (molt bona gent).
Vam plantar la tenda i vam dinar, desprès una hora de migdiada ,David ,Peret i Thais van anar cap amunt on allí ens esperarien.
La cursa va anar millor del que m’asperava, però també he de dir que vaig bufar moltíssim, eren 4’7 km de distancia amb un desnivell de 1690m , és una cursa molt recomanable amb unes vistes impresionants.
Al final vaig quedar el nové amb un temps de 1h 7min ,encara que la gent de les terres de l’Ebre visquessem a nivell de mar no és cap impediment per donar guerra a la gent dels Pirineus.
Desprès de la cursa vam anar a sopar i que os he de dir , ens ho vam passar molt be amb Peret.
He de destacar un comentari que em va dir el David quan estavem baixant del Monteixó, em va dir: “com hem fas viure Kiko “ em vaig emosionar molt.

Be companys /es de la muntanya ja us seguiré informant de la copa catalana, aquest any intentaré fer-la tota, fins aviat.

By Kiko

Cuita el Sol 2008: eiiiii company...me fas viure

2008-06-09T08:48:00.000+02:00

Me fas viure, és lo que li va dir el David de Camarles al Kiko per emportar-se’l a aquell racó del Pirineu. Mentre montavem la tenda al camping Pica d’Estats, van arribar Kiko, David i Pere (Peret, Perot o Pedrito, dieu-li com vulguiu que a tot arreu lo coneixen). I aquí comença la nostra aventura a la Cuita el Sol.

Després de fer un moç i buidar lo senaxo de menjar, vam anar camarlencs i tivissans a buscar el dorsal i el xip del Kiko i un servidor. Eren les 15:50h quan lo Perot, lo David i la Thais van començar a “muntar” cap al Monteixo (eiii company que la Thais ja reia abans de començar… jajaja).

Kiko i jo vam fer una becaineta com Déu mana abans d’empendre la sortida. A les 18:20h em situava a la plaça major d’Areu (cinc minuts després de la sortida de les fèmines), la qual estava a petar de spidermans, perque lo que tenia davant meu més que una muntanya era una paret! A les 18:30h va arribar la sombra a la plaça, fet que donava la sortida (Kiko s’havia situat al capdavant de la cursa; jo com a debutant em vaig quedar un mica més enrere).

Em notava el cor a la gola, no vull ni saber quin era el meu ritme cardíac en aquell moment, però les sensacions eren bones i com a jabalínot, vaig decidir remuntar posicions i per fora del traçat que utilitzava la gent.

El cronòmetre marcava casi 45 minuts quan ja em situava al avituallament que marcava l’ecuador del recorregut. M’acabava de trobar al Perot i a la Thais (que més tarde em va explicar que en aquells moments, mentre ens esperaven, los camarlencs havien tret la barra de pa i lo xoriço mentre feien un plegat…eiii company aquí dalt hi ha molta boira ...jajaja).

A lo que anava. Després de l’avituallament venia un tram més o menys “corredor”, que no va durar massa. La temperatura havia caigut en picat i se’m començaven a gelar les mans però tenia bones sensacions, així que seguia remuntant posicions, fins que em vaig trobar al Kiko, que ja baixava, i a un membre de l’organitazció que em va dir que sol faltaven 200m (serien 500m fins el pic del Monteixo, però l’acumulació de neu va fer retallar el traçat). Just arribar dalt em vaig ficar el magnífic paravent, feia moltíssim fred i ja no podia ni moure les mans, així que vaig donar mig tomb per començar el descens.

Classificació general i temps:

9 Kiko Marti 1:07h – UEC TORTOSA (com podeu veure aquest home és d’un altre planeta...jejeje)
108 Adrià 1:27h – EXTREM TEAM TIVISSA

Després d’una bona dutxa vam anar a sopar tots junts, i aquí va començar lo repertori, que acompanyat d’unes botelletes de vi de la casa, mos va fer riure moltíssim. Naltros dos vam retirar aviat perque l’endemà haviem d’anar a Berga a fer l’aguiluxo (volare uo uo...)

Ara són les 21:35 del diumenge, i estem al tren, recordant i agraïnt la bona companyia d’aquesta gent tan maca que hem conegut.

Salut i cames

By Thais & Adrià

ESPAI KILIAN

2008-06-02T18:13:00.000+02:00

Cap de setmana a la Cerdanya per disfrutar dels pirineus i participar a la primera cursa de muntanya en homenatge a un xaval de 20 anyets que no para de batre records i que com molts ja sabeu es diu Kilian Jornet.

Amb aquesta excusa marxem, divendres a la tarda, cap a Bellver de Cerdanya. Hi anem, la Maria i Ricard, Xavi i una servidora, amb el cotxe ben ple (sembla que anem a passar-hi una setmana, no 2 dies) i ganes de passar un bon cap de setmana. Tenint en compte que, entre pitos i flautes, marxem a les 19:30 hrs., arribem amb el temps just perquè ens ensenyin el bungalow i ens donin una miqueta de sopar. Dissabte serà un altre dia.

Dissabte, volta de reconeixement al càmping, visita a Martinet (a comprar pa de nous, d'olives i ceba. Mmmmmmm), visita al casc antic de Bellver i cap a l'ajuntament, doncs allí es fa l'homenatge institucional al Kilian. Homenatge que resulta ser molt familiar, doncs allà hi ha amics i coneguts, familia i naltros 4 (potser per això acabem parlant amb l'Eduard Jornet, pare de la criatura).

A la tarda, Ricard mos porta (conduïnt Xavi) a un dels paratges més visitats i bonics de la Cerdanya, el refugi i llac de Malniu (a 2.120 metres d'altitud), lloc al que arribem per una pista forestal i on gaudim del paisatge i de la calma dels pirineus. Rematem la tarda a Puigcerdà i mos fotem un soparet com Déu mana (trinxat de la Cerdanya, amanida de foie...... Mmmmmmm una altra vegada).

Diumenge, bon esmorzar i cap a la plaça de l'ajuntament de Bellver, lloc on es dóna la sortida a la cursa. Aquesta, de la qual hi ha 2 modalitats (marató i mitja marató), transcórre en plena Cerdanya, entre els municipis de Bellver i Prullans i amb uns desnivells d'entre 1.000 i 2.000 metres respectivament.

A les 9 del matí i després d'una petita confusió amb la manera de donar la sortida, els 100 participants inicien la cursa-homenatge pels carrers de Bellver. Després ja comencen les senderes, pistes i camins que recorren els municipis ja esmentats i passen per poblets com Santa Eugènia, Olià i Nas. Xavi participa a la mitja marató (tot i que realment són 25'5 kms) i naltros tres som els seus animadors i supporters oficials. Per això, cotxe i a buscar algun lloc on poder-lo animar.

El primer en arribar (fresc com una rosa) és l'Albert de la UEC Anoia, que recórre els 25 kms en 2:01 hrs (impressionant!). Xavi ho fa moooolt bé i arriba en la 12a posició i marcant un temps de 2:30 hrs.

De la marató, el primer tarda unes 3:30 hrs, però no és el Kilian (decideix disfrutar del seu homenatge i prendre-s'ho amb calma). La primera xica és la Corinne Favre, que arriba 4a de la general (impressionant!!!!) marcant un temps de 3:44 hrs. Quin personal! Són màquines!

De tornada cap a casa, pedregada i aigua per un tubo.

La setmana que ve l'Adrià va a Àreu! a La Cuita!

SALUT, CAMES I KMS

By Heura

VIII CURSA DE MUNTANYA DE PAÜLS

2008-05-19T17:24:00.001+02:00

Ahir diumenge tornava a haver-hi cursa apropep de casa. Ahir diumenge se celebrava, ni més ni menos que la VIII Cursa de Muntanya de Paüls, o sigui que, tots cap allà, a córrer! De Roma sortim los del Calvari i un cop allà mos trobem amb l'Adrià i la Thais (l'altra acompanyant oficial), a més de moltes altres cares conegudes de la Ribera i de les Terres de l'Ebre en general (se nota que correm a casa) i moltes més cares desconegudes que altres anys (se nota que la cursa és puntuable per la Copa d'Espanya).

A més, pels extremeros és un dia important perquè, per fi!, estrenem equipacions! I quines equipacions! estos xics fan goig!

Arribem a Paüls amb temps suficient per anar a buscar els pitralls, fer les primeres xerradetes, posar-se los trajes de faena (avui sap greu "clavar" el dorsal a la samarreta) i anar cap a la plaça del poble per veure la sortida de les noies (n'hi havia unes quantes) i esperar la dels nois .

A les 9:30 hrs, i amb un dia solejat que molt pocs esperavem, es dóna la sortida als nois i..... au, tots cap amunt! cap a la Mola Grossa, Piló de Montsagre, Punta de l'Aigua i Joan Gran, els 4 cims d'aquesta 8a edició, més tècnica, amb més desnivell (3200 metres de desnivell acumulat) i festa (hi havia un avituallament amb uns bafles que semblava la Metro!) que passades edicions.

Com que no era possible anar a animar als nostres xics sense 4x4 perquè l'aigua d'estos dies havia deixat los camins algo enxarcats, la Thais i una servidora vam decidir que res millor que anar a esmorzar. Després, cap a la plaça, a agafar posicions i esperar que anessin arribant els 345 participants que participaven en la cursa d'aquest any.

El primer a arribar, un basc que, fresc com una rosa, va recórrer els 23 kms de la cursa en 2:12 hrs. Impressionant! De noies igual, la primera una basca. Quina gent!

Els nostres van tardar una miqueta més, però van arribar encantats amb el nou traçat de la cursa i l'organització en general (com cada any, simplement genial en tot).

Un cop acabada la cursa, a recuperar forces amb una bona cerveseta o la nova beguda isotònica de Toscà (m'encanta l'ampolla), el molt menjar que hi havia i una dutxeta a les piscines de poble (l'aigua algo fresca, no nois??!!).

Després, cap al poble, que teniem comunió i mos haviem de posar guapos!

Posicions i temps dels extremeros:

88. Josep Mª Benavent 2:59

89. Adrià Tomàs 2:59

136. Xavi Alonso 3:13

174. Josep Mª González 3:23

262. Ginés González 3:56

272. Joaquim Pujol 4:03

SALUT, CAMES I KMS

By Heura

PRESENTACIÓ OFICIAL DAVANT LA FEEC

2008-05-13T17:02:00.000+02:00

Benvolguts extremeres/os,

Aquest dilluns 12 de maig es va celebrar a La Selva del Camp, a l'auditori de sta Llúcia (antiga ermita), la reunió mensual de la FEEC-Camp de Tarragona.La reunió va celebrar-se a les 22:00 h.
En representació de l'ETT van assistir-hi en Ricard Vaqués i Josep Bordera (vocal i president).

Va ser la presentació oficial de l'entitat dins la FEEC, la veritat és que l'exposició va ser breu en un ambient molt bo. Juntament amb l'ETT va ser presentat l'associació excursionista la Salouenca, també de nova creació. Us informem que en la proxima reunió (normalment mensuals) ja serem oficialment membres de la FEEC.

Si hi ha algún voluntari per assistir-hi ja ho sabeu!
Així doncs poc a poc anem creixent, o sigui que no us encanteu i a treballar!!
Enhorabona a tots!
Salut i cames!!

La direcció

TRAIL L'AMPOLLA - L'AMETLLA DE MAR

2008-05-03T22:15:00.000+02:00

Com que en esta vida no tot és córrer i anar de curses, fa uns dies vam decidir fer una sortideta apta per a tots els públics i anar al Baix Ebre a fer el GR que hi ha entre l'Ampolla i l'Ametlla de Mar.

Així és que, cap allà a les 9 hrs. mos trobem a l'Ametlla uns quants extremeros/es, per agafar el tren fins a l'Ampolla i començar el nostre recorregut. Comencem a caminar a les 10 hrs del matí i, després de deixar enrera l'Ampolla i les moltes urbanitzacions que hi ha al seu voltant, emprenem el nostre camí de ronda cap a l'Ametlla.

És un recorregut d'uns 17 kms que voreja tota la costa mediterrànea que tenim tant apropet de casa. Un paisatge molt xulo (cales, caletes i vegetació típica del mediterrani), un temps fantàstic (primer banyet de la temporada per 4 atrevits i esquenes rojes per la majoria) , una companyia com déu mana (Bernat mos ha fet xalar moltíssim) i un dinar pa llepar-se els dits (dinar picnic preparat ahir a la tarda-nit per uns quants que sembla que tinguin poca feina) fan que passem un molt bon dia.

Xino-xano i després d'algunes paradetes, arribem, tots junts i fent els mateixos temps (jijiji), al nostre destí a les 17 hrs, amb ganes de cerveseta i picoteo. Després d'un ratet de relax, cervesetes i braves a La Cala, decidim rematar el dia a Falset, perquè (i pels que no ho sapiguin) hi ha Fira del Vi!

Arribem a la capital del Priorat i .... cap al castell, nou lloc de tast de vins i punt de trobada amb moltes cares conegudes. Xerrant i bebent, bebent i xerrant, se mos fa de nit i decidim marxar cap a casa, però, oh oh, sorpresa, uns marxen amb la roda punxada i altres una miiiiica borratxetes.

Que ho repetirem???

By Heura

I CURSA DE LES FITES

2008-04-30T23:33:00.000+02:00

Diumenge passat, 27 d'abril, i per no variar la rutina de molts diumenges, tornava a haver cursa, i de nou apropet de casa. Esta vegada, a La Pobla de Massaluca. Quin luju! Últimament per anar a córrer no mos cal fer molts kilòmetres i potser per això erem una bona tropa d'extremeros/es i altra gent de les nostres contrades.

Una servidora (aprofitant que la Yoli i l'Eduard venien a animar) abandona el seu lloc de cheerleader i debuta en terra. A més, i per primera vegada, hi som les tres xiques de l'XTT. Quin trio!

A partir de les 8:45 hrs anem arribant a La Pobla, mos situem, recollim els pitralls, comencem a trobar cares conegudes, anem al Casal a fer un cafetó, tornem als cotxes a posar-mos los trajes de faena, escalfem una miqueta i mos fem les fotos de rigor abans de que es doni la sortida.

A les 10 hrs del matí es dóna la sortida i els 130 participants comencem a córrer, donant primer una volteta pel poble (amb tractor creuat al mig del carrer inclòs) per després anar cap als camins que recorren oliveres, bosc i vinya. Hi ha dos recorreguts, un d'uns 18 kms (el que fan la majoria) i un altre de casi 9 (és el que faig jo, i unes altres 30 persones, que per debutar ja n'hi ha prou).

Tots dos molt ràpids i amb molta pista, per això el primer en recórrer els 18 kms és, com no, kiko Martí, i tarda 1:11!!!! Potser per això (per anar tant ràpid) l'espiker i controlador de dorsals no el va veure i la seva arribada va passar desapercebuda per molts.

L'organització va ser una mica fluixa, sobretot en el marcatge del recorregut i els avituallaments, però s'agraeix l'ambientillo de la gent de La Pobla a l'arribada, el menjar i la dutxeta (tot i que alguns la van trobar una miiiica freda).

La gent de l'XTT ho va fer mooolt bé:
Heura 1:06 (super contenta tenint en compte que és la meua primera cursa de "muntanya")

Josep Mª 1:20 (està fet un crack)

Adrià 1:25

Xavi 1:27

Ginés 1:37

Thais 1:55

Maria 1:55

Ricard 1:55

Que us sembla??? Fa goig, ser tanta colla a les curses, no??!!

SALUT, CAMES I KMS

By Heura

I CURSA DE LES FONTS DE XERTA

2008-04-21T17:20:00.000+02:00

Sí, sí, ja ho sé..... ja fa més d'una setmana que va ser, però que voleu, una va liada i no hi ha hagut manera d'escriure crònica abans. Però bueno, anem per feina, que us he d'explicar que diumenge passat, 13 d’abril, hi havia cursa apropet de casa.

Per això a les 7:30 hrs del matí mos trobem, a l’entrador de l’Enagas, una bona tropa d'extremeros/es per anar a Xerta, a la primera Cursa de les Fonts. Uns van a córrer i unes altres a animar.

Com que arribem a Xerta molt aviat, anem a situamos i fem un cafetó (cortesia de l'organització de la cursa) a la plaça de l’esglèsia, lloc de trobada i des d’on es donarà la sortida de la cursa. Un cop allí van arribant moltes cares conegudes, tivissans i romans, gent de Móra, Vandellòs, Miravet, Tortosa, Tarragona ....

A les 9:30 hrs es dóna la sortida conjunta a tots els paticipants (xics i xiques) i comencen a enfilar muntanya amunt, ja que la cursa transcórre per casi 26 kms de pista i senderes i té un desnivell acumulat d’uns 1200 metres. Com que fa un dia de lujo, la Thais i una servidora decideixen provar sort i intentar veure a les cabretes en algun tram de la cursa. Després d’anar canal amunt canal avall (amb lo cotxe, claro està), convençudes que no veuriem a ningú, trobem una familia molt maja que mos guia i mos porta al km 20 de la cursa, el penúltim avituallament. Allí passem un molt bon rato, ajudem, xarrem (sobretot jo), menjem truita amb pataques (boníssima) i animem als participants, que a aquestes alçades ja passen una mica esgotats i amb ganes d'arribar a Xerta. Dels nostres veiem passar a l'Adrià, Josep Mª i Xavi. Després decidim tornar al poble i veure l’arribada de la cursa i l’ambientillo que hi ha al poble, amb trenet inclòs que fa ruta turística per Xerta i porta als esgotats corredors a les dutxes.

Lo primer en arribar, al cap de 2:29 hrs és Kiko Martí (una màquina), Farnós (una altra màquina) arriba quart i així van arribant els vora 200 participants de la cursa.

Posicions i temps de la tropa extremera:

36. Josep Mª 3:12

38. Adrià 3:13

51. Xavi 3:22

99. Joaquim 3:47

100. Ginés 3:47

153. Ricard 4:42

Per acabar, m'agradaria destacar l'organització de la cursa perquè sencillament va ser genial! Des del cafetó de primera hora del matí, passant pel recorregut, els avituallaments, la gent dels avituallaments, el trenet per anar a les dutxes, el beure i menjar a l'arribada (no vaig córrer però vaig menjar baldana i coc que animar també cansa) fins als premis i el sorteig.

Pròxima cita: Este diumenge a La Pobla de Massaluca!

Em comprometo a escriure la crònica abans. Jijiji

SALUT, CAMES I KMS

By Heura

BICICLETADA AL DELTA

2008-04-19T07:38:00.000+02:00

Tot i que amb una setmaneta de retard, deixeu que us expliqui que dissabte passat, 12 d'abril, una bona tropa d'extremeros/es (peque de la tropa inclòs) vam anar al Delta.
La intenció era passar un bon dia, fer una miqueta d'exercici fent alguna de les moltes rutes ciclistes que hi ha al Delta de l'Ebre i menjar com Déu mana. Vam aconseguir-ho TOT.
El dia no va començar molt bé perquè el cotxe guia va decidir fer-nos voltar una mica, anant cap a Tortosa i amb la intenció de baixar fins l'Ampolla. Ja a Tortosa mos vam revel·lar i vam decidir no fer-li cas (on anem? a la part dreta del riu o a Deltebre? ui, quin lio!)
Un cop a puesto, o sigui, a Deltebre, lloguer de bicis per uns quants i muntatge de bicis per als altres. Total, que cap allà les 10:30 hrs del matí i amb un solet (i ventet) ben bons, iniciem la nostra ruta.
La primera part (d'un total de 25 kms!) transcórre per camins i carreteretes del Delta que mos porten a la platja de la Marquesa. Mos ho prenem amb calma, fem alguna paradeta per veure aigua i disfrutar del paisatge i animalets de la zona, fem fotos i anem fent xino-xano, fins arribar a puesto. Un cop allà, aparquem les bicis i anem a fer una volteta per la platja (n'hi ha que fins i tot es remullen los peus), dunes incloses (quins records del desert!).
Després, a per faena, vermutet i ..... a JALAR! musclets, navalles, canapés de no m'en recordo que però boníssims, arròs per uns (mmmmmm), rap per a una altra (quina salsa més bona),VI i postres!!!! En fi, tot boníssim.
Lo fotut va venir després, perquè amb la panxa plena i el cap distret, vam haver d'agafar les bicis de nou i fer uns quants kilòmetres per tornar a Deltebre. A més, los culs de la majoria notaven la falta de costum en això d'anar en bici. Total, que ara paro jo perquè no sé com posar-m'he, ara parem perquè el peque s'ha adormit i li penja el cap, ara no puc més perquè lo vent ve de cara i no avanço......Finalment i a mitja tarda, arribem a Deltebre. I cap a casa, a descansar una mica que diumenge uns quants tenien cursa de Xerta.

Conclusió: sortides així s'han de repetir més sovint!

Salut, cames i kms!

By Heura

X CURSA DELS BOMBERS

2008-04-09T16:15:00.001+02:00

Avui he decidit que no faré crònica perquè Ginés n'ha fet una de moolt bona i es mereix que la pengem al XTT.

Allà va:

Aprofitant que la Cheer debutava en la matèria, us vaig prometre que li faria una petita entrevista per que puguessiu saber les sensacions i impressions del que sent una cheer-runner moments abans, durant i després de la cursa.
- Ginesgon: Bon dia megacrack! Primer que res, enhorabona pel teu debut i si m'ho permets , ja que els hi vaig prometre als llegidors de Quin Calvari..., et faré unes preguntetes:
Diuen que el cuquet ja comença el dia abans de la cursa, quines sensacions tenies???
- Heura: Gràcies Gi. Tot i que no m'ho pensava, dissabte ja estava algo nerviosa. Xavi i cia es van encarregar de posar-m'hi una mica més a la nit, fent conya (ex. que se sent la nit abans de la teua primera cursa???)Total, que crec que dissabte a la nit la vaig fer 3 o 4 vegades.
- G: I el dia de la cursa, suposo que t'aixeques amb ganes "de comerte el mundo"...- H: Suposo que és així, perquè a les 7 del matí ja estava desperta, rondant per casa i sense poder parar de fer coses.Tot va anar molt bé, però clar vaig despertar-me algo espitosa i cansada.
Això de posar-se el traje de batalla és xulo.
- G: Que et va sembla l'ambientillo de la teva 1a cursa? Per cert, vaya mega cursa que vas escollir...
- H: Un cop a puesto, genial, subidón d'adrenalina i molta emoció de veure tanta gent i de pensar que jo també hi era.Els moments previs a la sortida, molt xulos, amb tot aquell ambientasso, la música, la gent, el compte enrera.... TOT!
- G: Comença la cursa, mos fas 5 cèntims de com va anar?
- H: Un cop es dóna la sortida, p'alante!. Molta gent i tots amb moltes ganes. Al poc de començar m'agarra flato (manda huevos!) però la Maria m'ensenya un truco "astupendo" que funciona de conya.La resta de la cursa bé, cansada, però bé. Tenint molt clares les meves limitacions i el meu ritme.Molta calor i agraïda de trobar l'avituallament (l'ampolleta d'aigua em va anar molt bé per anar refrigerant-me fins casi el final de la cursa, perquè m'agafaven cops de calor). La putada entre els kms 7 i 8, quant el meu genoll decideix (crec que per enveja a l'altre que ja va protegit amb genollera) que s'ha carregat i em fa un mal horrorós. Però, seguint el lema de "si quieres puedes", decideixo seguir corrent fins al final.
- G: Veig que el nostre crack Júlio Enrique et va donar forces en moments fluixos...
- H: Si!!! El lema em motiva molt (Això ho sé jo, eh? Heura?) i també gràcies a Xavi que va estar tota la cursa amb mi, animant-me, fent-me fotos (tinc un book!!!) i estant al meu costat. Sense ell, no hagués estat el mateix (oooohhhh, que sentimental)
- G: Una valoració global? Tens en ment repetir?
- H: En definitiva, la meva primera experiència com a runner, molt xula. I sí, amb ganes de repetir. Potser, la curta de la Pobla. Ja veurem.
- G: Vols afegir alguna cosa més???
- H: Ah! i també vaig fer de Cheer (es deu portar a les venes). Animava a la gent que mos animava a naltros (vaya tela!!!)

La resta d'equip també va anar a Bcn a suar la cansalada!

Uns quants erem a Barcelona des de dissabte (Marín, Eulalia, Maria, Ricard, Xavi i una servidora). La resta van sortir de Benissanet diumenge al matí, guiats pel GPS de Joaquim.
Xips possats, mos enfundem l'elàstica roja (los xics) i groga (les xiques) i al toro!!!
Cursa super xula per dins de Barna. On 15.000 runners van córrer per llocs que sol hi transiten les 4 rodes i el fum (Avda. Paralel, Gran Via, Via Laietana...)
La plantilla se va marcar una gran cursa amb temps que van dels 39 min de Txema als 42,30 de Kuakín i Ginesgon, 48 de Marín, 58 de la Maria i Ricard i 71 de Xavi i l'Heura.
Destacar la faceta de Paparazzi del company Romario que li va fer un book a la debutant. Segur que no volia que veiguessim els fruits dels entrenos en secret que fa a Tivissa...i així mos agafarà desprevinguts a la Cursa de les fonts de Xerta.

SALUT, CAMES I KMS

Curtida a Llaberia

2008-03-24T12:31:00.000+01:00

Entrenament fet el passat dimecres dia 19. Son les 8.00h del matí quan mos trobem amb l'Adrià per anar a fer un bon curtiment per les serres de LLaberia. La intenció és fer Capçanes - Llaberia - La Miranda - Colldejou - La Miranda - Capçanes. A les 8 i poc arribem a les piscines de municipals de Capçanes i mos acabem de ficar el traje de batalla. Pocs minuts després arriba lo curtit de Móra, Joan Farnós. Salutacions en un dia que convida a fer un bon entreno en presència de bona companyia. La T es agradable i el sol ja fa acte de presència.

Començem a córrer direcció la Fou. Deixem l'Horta a mà esquerra i enfilem una pujada llarga però suau per pista. Dir que aquesta pista és part del tram on va transcórrer la I Cursa vila de Capçanes. Arribem a dalt de tot de la pista, on deixem a mà esquerra el camí que porta a la Fou. Pujem pel recte, pel "tallafocs", on Farnós ens comenta que es un tram bonic però dur a la vegada. Acabem de pujar no sense patir, i fem les primeres fotos de rigor.

Començem a descendre per sendera rápida i molt corredora i posteriorment pujem fins arribar a Llaberia. Pujem fins La Miranda, on el vent bufa de valent. Arribem a la fita de dalt de tot i comentem per on volem anar, ja que anar a Colldejou significaria baixar i pujar pel mateix sender, apart d'anar per pista. Vistes espectaculars. A cop d'improvització doncs, Joan ens comenta fer un altre recorregut alternatiu a partir del punt on ens trobem. Així doncs, començem a crestejar i a descendre gradualment, fins trobar el GR que ens portaria a la Mola de Colldejou. El deixem enrrere.

Passem per una roca foradada, molt semblant a la de Tivissa i seguim corrent de vegades per cresta de vegades per llocs on ni els kabalins passen!! Personalment estic xalant molt. Baixem per un tram en cadenes i fem un descens molt corredor per la "selva". S'acaba la senda per arribar a una pista, on a mà esquerra ens trobariem a pocs kmts Marçà i a mà dreta en direcció Capçanes.

Emprenem aquesta última i augmentem progressivament el ritme. Arribem de nou a la pista on s'inicia el "tallafoc" i de nou seguim augmentant el ritme fins al màxim durant un parell o tres de kmts aproximadament. Fem una bona série i sense donar-nos conte ja estem a Capçanes.

Recorregut: Capçanes - Llaberia - La Miranda - Grau - Gall - Capçanes
Temps: 3h aprox.

Distància: 20 kmts aprox.

Un recorregut que personalment desconeixia en gran part i que és molt i molt recomanable.

Un plaer haver entrenat en tots dos. Grans persones, també grans corredors.

Au, salut curtitsss!!

by eduard

Escapada al Berguedà

2008-03-22T17:21:00.000+01:00

Dimecres dia 19 de març per la tarda, decideixo marxar a casa dels tiets desprès de la curtida matinal per les serres de Llaberia (en breu crònica), al Berguedà, concretament, a la Pobla de Lillet. Objectiu: skiar i córrer pels paratges que ofereix aquest bonic indret.

Tot i el radiant sol que fa dijous, el termòmetre marca -5ºC i ranchera amunt me la foto direcció Andorra, concretament a Pas de la Casa - Grau Roig (GrandValira) per disfrutar d'un dia de ski, aprofitant les últimes nevades. Em sorprent el gruix de neu, doncs la nit abans havia nevat força.

Disfruto skiant fins les 16.00h de la tarde, dóno un cop d'ull pel centre d'Andorra i de nou cap a la Pobla, doncs avui arriba més família. Després de sopar, concretem amb mon cosí Oscar, fer una ruta per les muntanyes de la Pobla (recomanadíssim), i elegim una de les moltes que es poden fer als voltants del poble, i es que al Berguedà està ple tant de GRs com de PRs. Decidim dónar la volta al Catllaràs.

Divendres, ens aixequem a les 7.00h, esmorzem, ens fiquem lo traje de batalla i evitem mirar el termòmetre..... collonsss quina rascaa fot!!!! Ens mirem els 2 i ens entra la risa... però no hi ha marxa enrrere i començem a córrer carretera amunt en dirreció a la Capella de Sant Antoni, que és on inicia el sender. El fred ja comença a despedir-se i amb estes nosaltres ens anem treiem la primera capa de roba. Pujem una forta pendent amb un sender amb molta pedra solta però amb unes vistes espectaculars fins arribar a a la Creu del Castell de la Vila. Seguim pujant no sense esbufagar, fins arribar al Xalet del Catllaràs. Ens recuperem amb la pista que ara correm, en el tram de Joc de Pilota. Tornem a endinssar-nos en un corriol fins arribar a la Font de Prat Gespador. Seguim acumulant desnivell per arribar al punt més alt del recorregut, el Roc del Catllaràs, abans però, a 8 metres aprox. de nosaltres ens passa una família de cèrvols. Seguim disfrutant i corrent entre el bell mig de pins roijos i de grans fagedes. Un cop pujat al punt més alt, crestejem (amb vistes al Parc Natural Cadí-Moixeró i també Pedraforca) i seguidament començem a descendre fins trobar al GR que ens ha de portar fins a la Pobla de Lillet. Passem pel Camp de l'Ermita, pel Santuari de Falgars i fem un descens trallero de 7'5 kmts per senders i corriols tot fent una serie xaladora fins arribar al poble.

Distància: 20 kmts

Punt més alt: Roc del Catllaràs (1700mts)

Punt més baix: Pobla de Lillet (800mts)

Al arribar ens fem unes dutxes rápides i a taula que hi ha paella!! Per la tarde, visitem els pobles de Bagà i Castellar de N'Hug i dissabte al matí cap a Tivissa.

Objectiu aconsseguit i seguim amb la curtimenta de setmana santa.

P.D: Records de mon cosí per tots vosaltres, via web segueix les vostres curtides! (lo puta està fortíssim!!)

Pit i collons!!!

By Eduard

Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l'Ebre

2008-03-19T00:09:00.000+01:00

Bueno cabretes, bocs, kabalins, kabalines i altres especies autoctones, com podeu veure ja tenim el propi Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l'Ebre - Trofeu Pam i Toc, que estarà integrat per les següents curses de l’any 2008:

Cursa de les Fonts, de Xerta, el dia 13 d’abril.
Cursa de Paüls, el dia 18 de maig.
Cursa de Muntanya de la Cursa del Llop, a Tortosa, el dia 5 de juliol
Cursa Vila de Falset, el dia 11 de setembre (pendent de confirmar)
Pujada al Montsià, d’Alcanar, el dia 28 de setembre
Cursa de Tivissa, el dia 12 d’octubre
Cronoescalada al cim de Caro (pendent de confirmar)

Totes les curses valen 100 punts, sent la mínima puntuació de 2 punts. Aquesta puntuació serà segons la classificació en cada cursa excloent-t’hi la que s’hagin aconseguit menys punts. Els premis, que consistiran en trofeu i equipament esportiu, s’atorgaran als tres primers absoluts masculí i femení i al primer masculí i femení de cada categoria. També tindran un obsequi tots els corredors i corredores que completen el circuit integrament.A cada una de les curses del circuit s’establirà un líder absolut masculí i femení i se li lliurarà la samarreta del líder.Les categories s’estableixen com a júnior, sènior, veterans i màster masculí i femení.Les classificacions es podran consultar a la web de cada una de les curses i en aquesta secció del web. També es podrà seguir a cada una de les curses, on estarà exposat el llistat de les puntuacions.

Resta pendent de confirmar el dia de lliurament dels guardons als guanyadors.

Informació extreta de Esports Pam i Toc.

Visca les Terres de l'ebre!!!

Nota: La cabra sempre tira pal monte!! jeje

By Adrià

Entrenament per les serres de LLABERIA

2008-03-17T11:15:00.000+01:00

Família!

Com esteu? El proper DIMECRES 19-3-08, farem el següent entreno: CAPÇANES - LLABERIA - COLLDEJOU (anada i tornada). Després de parlar amb lo mestre Farnós de Mora, em acordat de fer un entreno per estes serres. Com diu la dita; com més sirem més riurem, així que animeu-vos a córrer i els indecisos no dubteu, lo paisatge i les vistes són espectaculars en tot moment, les senderes tècniques i molt corredores... i entre tots ficarem l'ambientasssssooo que mereix!

Lloc: Piscines municipals de Capçanes

Hora: 8'30h del matí

Material: aigua o petaca, esmorçar i ganes, moooltes ganes

Nota: sortiré de Tivissa a les 8.00h així que si algú s'anima, que em foti un truc!

Us hi esperem a tots aquells/es que volgueu venir,

Gràcies

Pit i coratge!!

By eduard

NOVETATS EXTREM TEAM

2008-03-16T13:13:00.000+01:00

Benvolguts socis i simpatitzants,

Se'ls informa que el club ja disposa de compte corrent a "La Caixa". Així ja podeu realitzar els pagaments de les equipacions al compte mitjançant transferencia o com més us agradi (a gust del consumidor).

No oblideu possar el remitent i el concepte del pagament.

PD: S'admeten donacions. ;)

Núm. compte: 2100 4746 51 0100118482

President.

Cursa de Muntanya “La Correcuita”

2008-03-11T10:59:00.000+01:00

Diumenge dia 9, s’espera un dia assolellat però amb unes temperatures una mica baixes.
Em quedat a les 7:30 al “Mas de la coixa” tota la tropa de riberencs. On ens trobem esperant al Robert de Bot, i quasi al mateix moment d’arribar nosaltres (la Thais i un servidor) fan cap Xavi i l’Heura, Gines, Josep Mª i Joaquim. Tot seguit agafem rumb direcció les terres lleidatanes.
Arribem a les 8:30 aproximadament a les Borges Blanques. Anem a buscar el pitralls al passeig del Terrall, on ens trobem a la gent del Trote i ens saludem especialment amb Josep M” Benavent, l’Eu en Leo i cia.
Ens dirigim als cotxes per posar-nos els trajes de batalla i passar avanç que tot pel “senyor Roca”, ja que Ginés em comentava que a una cursa, ho va passar molt malament. (Necessitava treure l’alienígena que portava dins... jajaja)
Desprès de les corresponents pixades i zurullazos, anem cap al passeig per escalfar una mica. Entre la multitut trobem a Joan de Mora, on ens donem una abraçada molt emotiva , ja que feia moltíssim de temps que no ens veiem (personalment em va fer molta alegra retrobar-me amb ell), amb ell anava també Benaiges de Miravet, resumint havia una bona representació de riberencs.
A les 9:45, tal i com estava programat es va donar el tret de sortida a la cursa llarga. I com m’esperava la cursa era bastant rapida i planera, combinant asfalt, camí de terra, algun camps a traves i algun sender.
Les pujades eren molt empinades però curtes i les baixades per sender. L’últim tram fins la meta era pla i sense cap tipus de dificultat tècnica. En aquest últim tram em trobo inesperadament els ànims de l’Heura i la Thais, on havien agafat el cotxe per desplaçar-se fins el Km 20 aproximadament. (Moltes gracies!!! els ànims s’agraeixen moltíssim aquestes altures de la cursa...jejeje)

CLASSIFICACIONS 24KM GENERAL

1 - ALBERT FERRER BACARDIT 1:43:35 UEC ANOIA
2 - JOSÉ MARIA TORRICO AGUILAR 1:43:59 SIMPLY SCORPIO 71
3 - JOAN FARNOS CANALDA 1:50:34 MORA D’EBRE
35 - ADRIA TOMAS PERELLO 2:11:35 EXTREM TEAM TIVISSA
44 - XAVIER ALONSO ANGUERA 2:17:47 EXTREM TEAM TIVISSA
45 - JOSEP Mª GONZALEZ PENTINAT 2:17:47 EXTREM TEAM TIVISSA
50 - JOSEP Mª BENAVENT MICOLA 2:21:27 TROTE-EXTREM
61 - JOAQUIM PUJOL SARROCA 2:26:58 EXTREM TEAN TIVISSA

CLASSIFICACIONS 12KM GENERAL

1 - JAUME GRAU MONTSERRAT 0:50:03 XAFATOLLS MOLLERUSSA
2 - GERMA GUARCH DOMENECH 0:50:08
3 - JORDI RIERA POL 0:50:26 CLUB EXC. ESPARREGUERA
6 - ROBERT TARRAGO COLOMER 00:52:34 CN REUS PLOMS
23 - GINES GONZALEZ PENTINAT 01:01:17 EXTREM TEAM TIVISSA

Salut i cames.

Fins la pròxima!

by Adrià

¡¡¡HaPpY BIrtHdAY!!!

2008-03-09T13:19:00.000+01:00

Enhorabona extremer@s... avui fa 1 anyet de la creació del ¡EXTREM TEAM TIVISSA!

Tot començà un dia de neu, on l'Adrià i un servidor, en un dia que va caure una nevada de padre señor mio, van decidir anar a córrer per les blanques serres de Tivissa (bons collons, amb lo fred que fotia!). Aquell matí, varem córrer per la Llena fins el coll de Monetze; el fred era intens, els flocs de neu de gran dimensió i el silenci de la muntanya que es trencava per les nostres petjades damunt la neu. Estavem disfrutant moltíssim i un cop pujada la Llena, vam decidir pujar fins a Monetze per veure si s'havia acumulat més neu. Abans però, no ens vam poder resistir de pujar per l'Espenegall (que difícil amb tanta neu, i gràcies del bastons de l'Adrià!), per després baixar-lo amb aquell tel blanc que aquell dia el caracteritzava.

Un cop el vam baixar, l'Adrià tot emocionat em diu:

-Adrià: "Duard, i perque no fem una web per penjar les nostres sortides, animalades, etc?"

-Eduard: " Osti, bona idea tioooo!! Perque no?"

-A: "Eh, dilluns planificaré la web i ja voràs que guapa quedarà"

- E: "sisi, i penjarem les fotos, cròniques..."

Després van venir les fotos de rigor, al coll de Monetze i també en direcció a Sant Blai.

Vam córrer per Monegret fins agafar la sendera que dóna a la Font de Sant Blai i després camí i cap al poble.

Actualment, ja no som dues persones "esbojarrades", sino, un nombrós grup als que uneix la passió per la muntanya, el running, l'escalada, la BTT, l'ski... amb un projecte molt ambiciós a curt termini, com la formació d'entitat excursionista a nivell local, la unió a la FEEC i la equipació runner amb insignia pròpia. Desitjem que aixi continuï amb nous adeptes que fassin d'aquest grup, una manera d'entendre i viure la natura sota el nom de Tivissa.

Senyors i senyoretes moltissimes gràcies a tots/es per fer-ho possible! Sou l'òstiaaaaa, collonsss!!

Pit i courage!!!

by Eduard

ASSUMPTE: REUNIÓ DEL EXTREM TEAM TIVISSA

2008-03-05T19:03:00.000+01:00

El proper DIVENDRES 7 de març, a les 19.00H i al bar del showman, la Societat, reunió entre els extremos i extremeres per tal d'acabar de planificar tot allò que vàrem parlar el passat divendres així com els que no vau ser-hi, ficar-vos al corrent de tot.

Gent, puntualitat i a l'hora tots a puesto. Es pot modificar l'hora sempre que no vagi bé, però estaria bé ser-hi tots/es de totes formes.

¡¡¡¡Salut i cames!!!!

Lo Comité Científic Extremero.

Trekorientació de Vallbona de les Monges

2008-03-03T13:02:00.000+01:00

Des de fa molt de temps no m’aixecava un diumenge tant aviat per anar a una competi. Son les 6 del mati esmorzo una mica, agafo la motxilla i passo a buscar a la Thais. Ens dirigim a la població de Vallbona de les Monges (comarca de d’Urgell) on es disputava la 1ª trekorientació per equips de la Ruta del Cister i es també la nostra 1ª treko.

Arribem a les 8:15, ens dirigim a l’ajuntament de Vallbona per recollir els dorsals i la targeta Sportident (per registrar les valises). Desprès de tot això ens posem de calça curta, i au... cap a la sortida. Alli ens fan una petita explicació del funcionament de la tarja, ens donen el mapa (on tenim 23 valises a localitzar) i alguns consells per completar correctament el circuit de valises.

Apa! Marquem la sortida i sortim trotant cap a les afores de la població, allí agafem la brúixola orientem el mapa direcció cap al Nord i ens decidim agafar un camí direcció al Sud (on es troba la 1ª valisa). Al cap d’uns minuts corren, la trobem. Ueee!! Marquem i cap a la 2ª, tornem a mirar el mapa i decidim continuar pel mateix camí fins que trobem una bifurcació, allí ens parem, tornem a mirar el mapa, llegim que la valisa es situada a una altura superior a la nostra, o sigui que vol dir que tenim que remuntar altura. Dels dos camins que tenim ,un continua planejant i l’altre es el que va cap amunt. Desprès d’aquesta petita deducció, anem remuntant altura fins que trobem la 2ª valisa al peu d’una fita d’hormigó. Marquem i tornem a mirar el mapa i cap amunt!! Així successivament fins completar les 23. Al final arribem a meta amb un temps total de 1:49:19. Tots dos estem molt contents perquè havíem baixat de les 2 hores i havíem tingut molt bones sensacions per ser la 1ª.

Classificació per Equips:

1 567 TERUEL-MARSAL 1:26:25
2 537 CAELLES-MACIÀ-CAELLES 1:26:56
3 533 ORDÓÑEZ-FALCÓN 1:32:13
4 600 MONTES-TERRICABRAS-CASTE 1:35:57
…
15 581 TOMÀS-PENTINAT 1:49:19
…
72 587 REIG-ARGILÉS 4:13:30
73 562 CADENA-CZAWLYTKO 5:44:16
74 576 MARTINEZ-TORRES 7:11:45

Classificació General:

1 51 SEGUÍ MATAS, IGNASI BH 1:20:34
2 78 ROSELLÓ MARTINEZ, ALBERT BH 1:24:37
3 64 GUASCH VALLVERDÚ, JORDI BH 1:24:39
4 567 TERUEL-MARSAL BA 1:26:25
…
37 581 TOMÀS-PENTINAT BA 1:49:19
…
176 576 MARTINEZ-TORRES BA 7:11:45
177 553 MAIXE BF 7:27:15

Desprès de tot això passem per l’avituallament final i recuperem forces. Ens donen una bossa, plena dels típics fulletons turístics entre d’altres objectes i una petita bossa de roba.
I cap a Tivissa a descansar per la setmana que be, ja que anirem a la “Correcuita” de les Borges blanques.

Salut y cames

By Adrià & Thais

XII CURSA DE MUNTANYA DE LA VALL DEL CONGOST

2008-02-26T07:27:00.000+01:00

Aquest cap de setmana passat hi havia, ni més ni menys, que la XII Cursa de Muntanya de la Vall del Congost. És per això que el trio format per Xavi, l'Edu i una servidora, dissabte vam marxar cap a Barcelona. Diumenge, a les 5 hrs del matí, mos sonava lo despertador (una mica massoques sí que som, sí!). Un bon esmorzar al piset i cap a Sant Martí de Centelles, no res, a córrer una curseta de 29 kms i 1.700 mts. de desnivell positiu que, en part, transcórre pel Parc Natural del Montseny.

Arribem a les 7 hrs del matí i, com sempre, anem a buscar els pitralls i el xip. Després, cap al cotxe a que els xics es posin a punt. Allà veiem, ....... el gran LUIS ENRIQUE! Tot i l'hora que és (7:30 hrs del matí) i el fred que fa (uns 3 graus), els xics li demanen de fer-se una foto amb ell i s'hi posa sense problemes. Quin paio! Que simpàtic!

A les 8 hrs en punt es dóna la sortida i els 300 participants es posen en marxa. La cursa transcórre, per corriols i camins envoltats de pins i alzines, entre els municipis d’Aiguafreda, el Figaró, Sant Martí de Centelles i Tagamanent, municipis situats enmig de la vall del riu Congost, formada pels Cingles del Bertí a un costat i el turó del Tagamanent a l’altre, ja dins el Parc Natural del Montseny. En fi, un paratge impressionant per una cursa de muntanya com Déu mana. Pel que m'han dit, tant Xavi com l'Edu (tot i la lesió) van disfrutar-la i els va agradar moltíssim. Jo vaig aprofitar per fer de pixapina i pujar per "l'autopista" que és una de les pistes del Parc.

El primer participant, arriba en 2:42 hrs. Xavi i l'Edu tarden una miqueta més, però que voleu, 2:42 hrs és moooolt poc temps per fer 29 kms de muntanya. A més, Xavi disfruta d'una companyia de luxe durant part de la cursa. Llàstima l'Edu, el seu tormell torna a lesionar-se i haurà de descansar uns dies (ànims petit!)A l'arribada, recollida d'obsequis (la samarreta és mooolt xula i el fuet està boníssim), recuperar forces, més fotos amb el crack, dutxeta i cap a casa, que a casa l'Edu hi ha paella i a ca l'Alonso es celebra un cumple.

Temps dels extremeros:

88. 3:36 hrs. Xavi Alonso

100. 3:40 hrs. Edu Martínez

Salut i cames

By Heura

Això ja va!!!.... Sol•licitud “d’emilios” del personal XTT

2008-02-18T18:17:00.000+01:00

Hola extremeros!!!

Per tal que tothom estigui assabentada de totes les reunions!!! Us demanaria que envieu des del vostre correu electrònic un “emilio” al extremteamtivissa@hotmail.com.
Tot això per poder rebre les propostes de convocatòria de reunions i altres.
A mes, així tindríem tots els correus electrònics dels integra’ns de l’Extrem Team Tivissa.

Venga que això sembla que comença a funcionà.

Gracies a tots i totes!!!

Adrià

MITJA MARATÓ DE GRANOLLERS

2008-02-05T07:24:00.000+01:00

El diumenge passat, dia de Sant Blai, es disputava una de les mitjes més importants del nostre país, la de Granollers.

Xavi i jo ja hi erem dissabte a la tarda, per avançar faena i agafar els pitralls i les bosses amb els obsequis dels quatre (Josep, Ginés, Joaquim i Xavi).

Diumenge a les 8:45 hrs del matí ja mos trucaven los romans per informar-nos que ja havien arribat a puesto. Una mica més tard arribavem naltros. Bosses i cap al pavelló, lloc on canviar-se i deixar la roba. D'allí cap al punt de sortida i a escalfar una miqueta.

Quina gentada! Més de 5.000 persones! Acostumada a curses "petites", veure tanta gent amb calça curta atabala una mica, però és molt xulo.
A les 10:30 hrs es dóna la sortida i la marabunta comença a recórrer els 21 kms de la cursa. Els participants creuen tot Granollers, Les Franqueses i La Garriga. Un cop allà, mitja volta i cap a Granollers de nou.

En menys d'una hora (sí, sí, ho llegiu bé) arriba el primer participant, un keniata de 21 anyets que pretenia batre el seu propi record del món. Impressionant! Els 3 que el segueixen també són keniates, quines gaceles!

Els nostres no són gaceles però ho fan força bé, sobretot Josep, que baixa de 1:30 hrs. L'apunt negatiu, Ginés, que se mos lesiona i es fa mal al genoll (ara toca cuidar-se i posar aquest genoll a punt). Un cop finalitzada la cursa, més regals, dutxa i menjar i beure a l'esplanada del pavelló.

Destacar l'organització (impressionant tenint en compte la gentada que es movilitza) i l'ambient (gent per tot arreu i amb moltes ganes d'animar al personal). Els regals també molt bé (bossa, bosseta per les sabatilles, samarreta tècnica i un lot amb beure, jalar i productes de neteja).

Temps real i posicions dels extremeros:
636 Josep Gonzalez Pentinat 1:26:40

1126 Xavi Alonso Anguera 1:31:39

1415 Joaquim Pujol Sarroca 1:34:24

3609 Ginés Gonzalez Pentinat 1:54:09

Ara, a descansar uns dies, que estem a començaments de febrer i ja portem dos curses!

SALUT I CAMES

By Heura