miércoles, 15 de abril de 2015

LA COSA VA DE BARS…

LA COSA VA DE BARS…

Tarragona – Bar La Fusteria (Cornudella del Montsant)

Ja fa dos anys d'aquell brindis final al arribar al bar de Joan, al 1907 de Benissanet. Gin Tònics amb Gel Pilé, tot un luxe. 

Per tant, ja tocava un altra aventura, un altre petit repte, que per nosaltres no deixa de ser tota una gran il·lusió.

La cosa va de bars, mai més ben dit, ja que aquest cop ens vam proposar anar des de casa fins al bar de l'Uri. Com mola sortir de casa a peu i arribar a peu al teu propòsit.

Així que, dissabte passat, a les 7.15 hrs, amb cara de son, ens acomiadem de la Berta, l'Heura i la Mari i comencem a trotar. Ens veiem a L'Aleixar (km 28).
Repetim el mateix trajecte inicial de fa dos anys. Carrer Mallorca direcció Francolí a buscar el GR que ens porta a Constantí i, després una mica de carretera fins a Reus. Quin rotllo, però com que no parem de xerrar se'ns passa ràpid.
En una mica menys de tres hores ens plantem a L'Aleixar on ens trobem amb l'altra part de l'expedició, “B H M”, el millor equip d'assistència sens dubte. 
Després d'esmorzar, i ara sí, sense trepitjar ja gens d'asfalt ni pista, agafem el camí que ens porta a Vilaplana, amb una grata sorpresa. Tenim el plaer de conèixer el pi amb la capçada més gran de Catalunya.

Un cop a Vilaplana decidim anar per feina i pugem cap el refugi de La Mussara per Campanilles. Ja portem 37km per tant una miqueta de pasta no ens va gens malament.
Amb la panxa plena i després d'acomiadar-nos del nostre equip d'assistència, anem a buscar el GR7. Ja no ens tornarem a veure fins al final del pantà de Siurana.
Sens dubte ara ens espera el millor de tot el recorregut, la Serra de Prades en tota la seva plenitud. Que bonica que és!
Seguim el GR en direcció a  Arbolí, que per cert pel que fa a marcatge està una mica més que deixat. Una llàstima......
Després d´una bona estona arribem al Gorg, una de les meravelles de la Serra. Donen ganes de ficar els peus a les aigües cristal·lines. Fem quatre fotos i au! encarem el camí que ens durà fins al pantà.
Puja i baixa, disfrutem com a nens petits. Quin sender més bonic i no parem de xerrar.
Un cop al pantà, esperem a tenir cobertura al telèfon i avisem que la cosa  està a punt de “caramelo”.
Ja gairebé està finiquitada la ruta quan ens tornem a trobar amb el nostre equip d'assistència, a l'entrada del poble. Sols queda travessar Cornudella i el nostre objectiu estarà a la saca.
La Berta, que ja comença a apuntar maneres, fa corrent amb nosaltres els carrers del poble fins arribar a La Fusteria de Kalurri. Esta xiqueta és la bomba!
“Ja sou aquí?????” -diu l'Uri- “Si encara no he fet la fideuada!”
Arribem, en petit comitè. A Cornudella, és l'hora de la migdiada.

Abraçades, més que emotives, fotos de rigor i dutxa de luxe al parc de voluntaris de bombers de Cornudella, gràcies al Celillo.
Després de 57 km i 8.30h, ara toca el regal final. Fideuà per a deu, això que a dinar tan sols som sis. Boníssima!!

Què més es pot dir... 

Un dia irrepetible, disfrutant de la bona gent, de la muntanya en estat pur, sense aglomeracions.

Moltes gràcies per compartir una aventura més Xavi & Heura & Berta & Mari & Uri Kalurri!! I al Marià per la samarreta amb el logo de La Fusteria.


Per cert volem avisar als nostres amics que si un dia us decidiu a muntar un bar, no ho dubteu que hi vindrem corrents. 

Així que com més lluny estigui millor. 

By Mallo

lunes, 7 de julio de 2014

TRAIL ULLDETER

Córrer per la muntanya té un inconvenient: que no tens temps d´apreciar moltes de les meravelles que t'ofereix. Per això una bona opció és tornar- hi al cap d´un temps amb més calma. I és que l´indret on es va realitzar la cursa és d´aquells llocs on t'hi pots passar hores i hores mirant la seva grandesa.
Ulldeter, circ muntanyós del Pirineu Oriental situat al nord del municipi de Setcases (Ripollès), amb pics emblemàtics com el Bastiments, 2.881m., va ser l´escenari d´una cursa espectacular, potser amb pocs kilòmetres si la comparem amb altres ultres, però amb un desnivell acumulat increïble.
La carta de presentació van ser 52km i 4500D+ . 

Precisament potser els kilòmetres van jugar una mala passada a més d´un, confiats en què al ser una distància assequible, el desnivell es va convertir en un veritable calvari. Això ho demostra la gran quantitat d'abandonaments, una vuitantena.
Perquè es feu una idea, en els primers 8km fins al cim de les Borregues (2.691m.), les cames ja van acumular 1.500 m. de desnivell positiu i, creieu-me, aquesta va ser la tònica de tota la cursa.
Després de les Borregues, van anar passant un cim rere l´altre: Bastiments, Bacivers, Pic de la Dona, Roca Colom i, de postre, el Costabona.
Per tant us podeu fer una idea de la duresa de la cursa.
Sort que la companyia va ser tot un luxe. 
Així doncs en representació de l'Extrem Team Tivissa ens vam plantar a la sortida la Thais,  Xavi Alonso i el “Novato”, o sigui jo. La veritat és que a la Thais només la vam veure a la sortida, ja que ràpidament es va col·locar als llocs capdavanters fins arribar a Setcases on estava situada la meta. Primera classificada amb un temps impresionant: 9:51:39.
Després de 11:50:08 i de moltes emocions, patiments i sentiments indescriptibles vam arribar a Setcases.
Content, molt content i amb una gran emoció. Són algunes de les sensaciones que et passen pel cap arribant a la meta. Ganes de cridar, de plorar, d´abraçar…
Moltes gràcies Xavi, gran esportista i millor persona. Sense tu la cosa hagués sigut encara més dura, i no sé jo si…
I com no a la resta de l´equip, la part més important amb el seguiment que ens van fer durant tot el dia: Berta, Heura, Mari.
I per acabar d´arrodonir el dia, al vespre vam celebrar els cinc anys de la tot terreny de la Berta. F e l i c i t a t s!!!!
Agrair també a la Thais i al Roger tot el cap de setmana que vam passar plegats.

By Mallo





lunes, 9 de diciembre de 2013



Llicencies FEEC FEDME temporada 2014 (https://www.feec.cat/feec/llicencies/ )

Hola!!! Ja es poden tramitar les llicències federatives de la FEEC temporada 2014.

 ES MOLT FÀCIL!! 

                                            
       

1) Tots els que ja heu tramitat alguna vegada la llicència:

Fer ingrés a "La Caixa" 2100-4746-51 - 0100118482 (Posant nom i cognoms, concepte LLICÉNCIA FEEC.), i enviar correu d'avís, indicant tipus de llicència.


2) Tots els nous interessats:
Necessitem que ens feu arribar la següent d’informació al correu mbordera@gmail.com;extremteamtivissa@gmail.com per poder tramitar la llicencia.
Nom:
Cognoms:
DNI / NIF:
Data naixement:
Adreça:
Població:
C.P.:
Província:
Telèfon:
e-mail:
Modalitat de la Llicència FEEC:


Si teniu pensat treure's la llicència com més aviat ho feu millor!!! 

Salut 

miércoles, 16 de octubre de 2013

8a CURSA DE MUNTANYA DE TIVISSA (2)

Eren prop de les 07:30 del matí del diumenge, quan passava a recollir a David per casa, i més adormits que menys, enfilàvem camí cap a una de les curses més “temudes” del circuit de les Terres de l’Ebre, la de Tivissa.

Portàvem una idea ben clara del que havíem de fer: Primer que res, gaudir al màxim de la muntanya, les vistes, l’ambient… Desprès, fer-la amb molta calma, al nostre ritme. 
Els números parlen per si sols (23 Km i 1600 +), i no volíem pas cremar-nos de cara a la nostra primera marató de muntanya, el pròxim dia 19.

Recollim dorsals, bossa del corredor (mai millor dit!), saludem a tots els coneguts, Xavi, Heura, Mallo, Mari, Javi  i uns quants més i ja ens posem els pantalons curts i cap a la línea de sortida.

                                                                    Puntuals, arranquem! 
Els primers moments per dins del poble, ja et donen senyals de que serà una gran cursa, aquells carreronets, plens de gent corrents, donen molt bon rotllo!
Poc a poc i bona lletra arribem a la primera cresta de la cursa, que ens porta fins al coll de Maula. Primeres vistes brutals, i primera zona técnica, i dura. A partir d’aquí, baixada cap a l’Ermita de Sant Blai, pel GR-7, i d’allí cap a Tivissa un altre cop. Possiblement és la part menys dura de la cursa, i al mateix temps, una de les més boniques.
Arribats amb 15 minuts de marge per al tall horari, reposem forçes a l’avituallament, i cap a la Roca Verdura. Coneixedor del tram, i amb el tall horari ja superat, decideixo fer-ho amb més calma que menys. Sé que al final, la pujada es fa llarga…

Un cop dalt, el meu company de fatigues, decideix abandonar, per molèsties al genoll. Millor assegurar. Bona decisió David!
Arribo a Monegrets, desprès d’haver pujat una mica el ritme, torno a reposar e
nergies, i cap a la part més dura, i bonica de la cursa, les Cabreres i la Tossa. Tot un sender nou, obert per la cursa, força tècnic, amb trossos de grimpar, que ens recompensa amb una magnifica vista de gran part de la cubeta de Mora a l’esquerra, i a l’esquena, del Delta de L’Ebre. Sense paraules! és un d’aquells moments en que penses “val la pena l’esforç!”

Un cop deixada enrere la Tossa, la cursa ens dona una mica de descans, transcorrent per zones menys tècniques, i menys dures, fins al coll de Monetze i les Pinangleres.

Per fi, la part final de la cursa. La baixada de la Garita… Un altre cop, tirant de molta técnica, precaució, ajudat de les cordes (tot i això, vaig caure) i molta sobrecarga als quàdriceps de tant frenar. Com a traca final de la cursa, tot un encert!!

Els últims 200 metres son en una suau baixada, per asfalt, planets… es fa raríssim desprès de tota la cursa!  

En definitiva, una cursa espectacular. 
Organització de 10, ambient genial, recorregut fantàstic…

Moltes gràcies per fer-me disfrutar tant!!

Salut i cames!!


Diego Gomez

martes, 15 de octubre de 2013

8a CURSA DE MUNTANYA DE TIVISSA

Cada vegada que passis pel davant del nostre poble, perd un segon... i fes una ullada al perfil de les muntanyes que ens rodegen... 
El 13 d’Octubre, 185 valents van crestejar els nostres cims, des dels Caus fins la Garita, passant pel Tormo de la Margarida, les Cabreres i la Tossa. Són moltes les hores que hem dedicat a fer-ho possible. 23 km i 1600+ amb molts passos nous, per ensenyar-vos que casa nostra és tècnica i dura, però preciosa.

Pere Aurell (2:19, Unió Excursionista Matadepera) va ser el primer en completar el circuit,  seguit de Xavier Espiña (2:20, Centre Excursionista Guissonenc) i Houssain Abaghad (2:22,  UEC Tortosa). Entre les noies, Judit Lamas (3:02, Team Flowers) va entrar per davant de Silvia Puigarnau (3:14, Centre Excursionista Guissonenc) i Mª Elena Ferreres (3:15, UEC Tortosa).

Coneixedors de la duresa de la cursa, vam decidir oferir un altra modalitat, la cursa curta, que recorria els últims 11 km de la cursa llarga, amb 725m+. D’entre els 42 participants Aribau Portillo (1:20, Club Muntanyenc Sant Cugat) es va imposar a Aleix Pla (1:27, independent) i Joan Andreu Estalrich (1:29, Btt Montbike Amposta). Entre les fèmines, Gemma Colomé (1:47, Team Flowers) ser la vençedora, seguida de Rut Domenech (2:01, independent) i Veerle Cleiren (2:10, independent).

Per últim, 80 participants van formar part de la 2na Marxa de Muntanya de Tivissa, que amb 8,5km i 600m+ va suposar una passejada exigent per oferir les millors vistes del terme.

I després d’una volteta per la muntanya, on val a dir, que molts participants van soprendre’s de les nostres crestes tan tècniques a tocar del poble, tots els participants van gaudir d’una magnífica rostida de caire festiu.

I què té la nostra cursa, que la faci tan especial arreu del territori?
Doncs que els tivissans ens l’estimem tan com podem. Som, ni més ni menys, 120 voluntaris que hem treballat dur des de fa mesos, capitanejats per la Maria, Sergi, Ricard, l’Heura, Pepone, Quimo, Mario, Pepero, Marín, Xavi, l’Adrià i uns quants extremeros més, junts vam vetllar per que els qui vau venir a casa nostra, disfrutessiu i no us faltés de res.



Un cop la feina feta...la ja tradicional paella ens va reunir a tots un altra vegada, per celebrar que la 8ena Cursa i 2na Marxa de Muntanya de Tivissa havia estat un èxit. En nom de l’Extrem Team Tivissa, moltes gràcies a tots els corredors per formar part de la nostra festa, esperem que us hagi agradat la nostra nova proposta i us esperem l’any que ve. 

I per últim, MOLTÍÍSSIMES GRÀCIES a tots els voluntaris per fer única la nostra cursa. 

Thais Pentinat

miércoles, 17 de julio de 2013

g2handiak - ultratrail

Gran cap de setmana al País Basc per fer la cursa "curta" (a que sí Narcis) de la Ehunmilak, en gran companyia i espectaculars paisatges.
Cursa de 88 km (al final 90,5), D+ 6000m, amb fang i senders técnics i moltíssima calor, i això que començàvem a mitjanit.
Divendres 00:00 a Beasain, comencem una hora més tard per una tempesta eléctrica. Els primers quilòmetres els fem a ritme d'asfalt (uuuufff)! Sort que vam passar per un parell de pobles amb un ambient que et feia volar!!!!
La part de cursa que va transcorrer de nit ens va fer arribar al quilòmetre 40-45 i la veritat és que va ser bastant dur. Pujada al Txindoki, caiguda de cul i peus a l'aire, caiguda en un pontet amb lo pal enganxat i doblegat (n'hi ha que hem van veure al riu) i bosc d'Aralar (impressionant!!!). 
Sort que naltros portavem uns seguidors acostumats a estar desperts les nits de cap de setmana (en un altre ambient!!!) i vam tenir la sorpresa de veure'ls a cada avituallament fins les 8:30 hrs del matí ( que graaaaans).
L'altra part de cursa a partir del quilòmetre 50 i de dia va ser genial. 
San Adrian, Aizkorri i unes vistes increibles. 
A aquesta part li tenia moltes ganes ja que l'any passat vaig correr per aquells llocs a la Zegama-Aizkorri però amb molt mal temps i gens de visibilitat, o sigui que vaig disfrutar moltíssim del terreny i de les vistes. I si al damunt, quan arribes a la part alta de l'Aizkorri, et trobes un conegut basc de les curses, millor que millor!!!
I per acabar, ja al migdia, l'última part de cursa. Últims 20 quilòmetres durs, fangosos i amb molta calor. Sort que sempre hi ha gent que et sorpren en algún tram i et regala una dutxa o una Pepsi!!!!!!
Al final 90'5 km, D+ 6000m i 15:56 hrs!! 
Molt dur, però molt i molt content.
És la segona vegada que vaig a correr per aquella zona i la veritat que si la primera vaig marxar-hi super content per ser la Zegama, aquesta hi marxo encara més content!!! i perquè? Doncs per que aquesta vegada a part de la currada de la cursa hem pogut aprofitar més el temps i hem anat un grupet genial i també vam poder anar a Donosti a fer uns pintxitoooos!!
Si teniu pensat anar a fer aquesta cursa a Beasain, aneu-hi, no us arrepentireu!!

I com no moltíssimes gràcies a les meues dones, als companys de cursa (Roger, quina màquina!!! i Thais, quina maquinooooorraaaaa!!) i avui va per ells (Edu i Narcis) ESKERRI ASKO!!!!! 

Pd: Ara ja sabem parlar euskera.......

Au salut!


miércoles, 22 de mayo de 2013

Lo repte de Mallo

Tot va començar quan Mallo, Francesc Pujol, em va dir que al cumplir els 40 anys li agradaria sortir de seua casa de Tarragona i arribar al Pub 1907 de Benissanet. Jo al sentir-ho deseguida li vaig dir que l'acompanyaria.
Pos res, vam posar data i au a mirar quines possibilitats teníem per arribar a Benissanet fen una ruta xula i no molt llargaaaaaa!
Al final entre wikiloc, ruta del Carrasclet, Gr i Pr ens va sortir una ruta prou bonica i fàcil pel nostre avituallament mòbil.
Doncs divendres a la tarde agafem el tren direcció Tarragona per anar a dormir a casa de Mallo i la Mari, hi anem divendres per poder dormir una mica més. Però qui ho havia de dir,  l'Atletico va i guanya la Copa, au a dormir tard i poquetes hores. Dissabte sortim, cap allà les 6 de la matinada, de Tarragona direcció Constantí després cap a Reus i arribem a l'Aleixar. Primer avituallament, quilòmetre 28'5 i les 9:15.
El proper avituallament ja seria l'hora de dinar, però abans teniem que pujar cap Alforja, l'Ermita de Puigcerber (amb vistes molt boniques de tota la costa) i el coll de la Teixeta. Segon avituallament i dinar, quilòmetre 47'8 i les 12:20.
Seguim el Gr-7 i la propera població que ens trobem és l'Argentera, que després d'una bona pujadeta arribem a dalt del parc eòlic de Pradell. A partir d'aquí, encara que queden molts quilòmetres, ja es una altra cosa sempre veient la Ribera al fons.
De dalt dels molins baixem per un sender directe a la Torre de Fontaubella, on parem a fer una cervesa al bar i esperar que pari de ploure i pedregar!!! Tercer avituallament, quilòmetre 60 i 14:45.Després de 10 minuts dins del cotxe-avituallament sortim direcció Marça, on ens espera una sorpresa moltagradable......Narcis i Edu (o Carlos Sainz i Luís Molla) moltíssimes gràcies per la visita. Quart avituallament,quilòmetre 65 i les 16:00.
De Marça fins a Capçanes hi anem per un sender molt divertit, pujem, baixem i creuem un barranc amb aigua fins als genolls.Cinqué avituallament, quilòmetre 70'8 i les 17:30.
A partir d'aquí només trepitjem camí, pista i carretera. Arribem a la Serra d'Almos. Sisé avituallament, quilòmetre 78'3 i les 18:30.
De la Serra baixem pel camí de les planes, per davall de Darmós i arribem al penúltim avituallament Mora la Nova.Quilòmetre 88'2 i les 19:50.
Els últims quilòmetres eren ,després de creuar el riu pel pont nou, pel camí de les Senies. Després de tot el dia el cap i les cames començaven a anar cadascú pel seu compte.......fins que sentim un cicliste que comença  a cridar-nos i a donar-nos ànims, qui havia de ser: el gran Kiprono! Gràcies Tomas. Amb ell arribem a l'entrada de Benissanet, però el nostre objectiu era arribar al Pub 1907 i al arribar davant de l'ajuntament ja comencem a sentir gent que ens aplaudia. Sí, repte assolit i rebuda triomfant.
 Moltíssimes gràcies a tots pels ànims i seguiment.
Ah i últim avituallament, amb gintonic inclós, quilòmetre 94'3 i les 20:35. Total 14:30.
Pos au, una altra aventura al sac. I com sempre amb la tot terreny de la Berta i la dona que te més paciéncia la Heura.
I si no ho sabieu, Mallo només havia arribat a fer abans 35 quilòmetres i com a màxim unes 4 horetes. Un megacrack, moltes gràcies a tu i la Mari per tot el dia que vam passar.
Salut.